Videoclip de "Sólo Quiero Rock & Roll", cançó d'avançament del nou disc de Carcoma.

Hola a tots i totes. Tinc el plaer de presentar-vos el videoclip de “Sólo Quiero Rock & Roll”, la nova cançó d’avançament de “Contra Viento y Marea”, el nostre nou disc que ja està al caure, i del que estem realment orgullosos. Espere que us agrade ;)

Covers (XIII) Iron Maiden "Doctor Doctor"

Ho sé, tinc el blog molt abandonat, reconec que l'entusiasme que tenia amb aquest espai s'ha gelat un poc, però açò és temporal, promet tornar ha agafar força.

De moment, recupere la secció de "covers" amb els meus adorats Maiden i la seva versió de "Doctor Doctor", possiblement la millor cançó dels grans i sempre reivindicables UFO.

Iron Maiden sempre han segut fans declarats de la banda de Michael Schenker. Des de fa temps sempre solen posar la versió original de "Doctor Doctor" moments abans de començar cada show per a calfar l'ambient. I, per suposat, la seva influència és evident en moltes de les seves cançons, sobretot en el sentit melòdic de les guitarres. 

Aquesta versió és un més que digne homenatge a una banda irrepetible que, malauradament (o no...), sempre ha quedat en segona fila. 

I si, en eixos dies Iron Maiden passava per la pitjor època de la seva carrera, eren els temps de Blaze Bayley com a cantant, un vocalista molt llimitat per a una banda com ells. Dels discos que gravaren amb ell al front més val no parlar, però hi ha que dir que en aquesta cançó no ho fa mal; amb Buce Dickinson haguera quedat molt millor,  si, però en aquest cas la veu Bayley no queda gens malament.

"Doctor Doctor" és d'eixa classe de cançons que tenen algo especial, i que et marquen de per vida. 

Doneu-li al "play", i a gaudir s'ha dit!!

Covers (XII) Iván Ferreiro "Desde el jergón"

Mai he segut fan d'aquest home, però Los Piratas eren una bona banda de pop-rock, i sempre he pensat que és un artista amb talent. 

El cas és que m'he trobat aquest vídeo per la xarxa i he volgut compartir-lo amb tots vosaltres, perquè m'ha cridat bastant l'atenció: Iván interpretant la mítica cançó de Los Enemigos ell sol al piano. Interessant cover. 

Gaudeixin vostès.

Covers (XI) Nina Hagen "My Way"

Molts han segut els que han versionat la clàssica cançó d'origen francès que va popularitzar Frank Sinatra en el seu dia; ara mateixa em venen al cap les versions que feren Kiss en el seu Crazy Nights o Syd Vicious en la banda sonora del film The Great Rock & Roll Swindle; però no ens podem oblidar del gran cover que va fer Nina Hagen als principis dels 80 i que ja interpretava en els 70. La senyoreta Hagen, amb eixa gran veu de cantant d'òpera que sempre ha tingut, i una ràbia punk descontrolada, es va marcar una versió realment curiosa, i plena d'eixe surrealisme que sempre l'ha caracteritzada.

Amb tots vosaltres, i per primera vegada al "Sols és Rock & Roll, però ens agrada", sa majestat, la Reina del Punk, Nina Hagen!!

Anem a jugar amb... Los Enemigos!!

No sóc jo molt d'aquest tipus de jocs, però aquest l'he vist en el bloc d'una amiga i m'ha fet gràcia. Vaig a animar-me! Es tracta de contestar una serie de preguntes amb títols de cançons. Jo he decidit fer-ho amb la meva banda estatal preferida, els més grans, Los Enemigos.

D'amunt de cada títol hi ha un link amb un vídeo de cada cançó.

¿Eres hombre o mujer? Soy un ser humano. (era la que millor quedava)

Descríbete: Un tío cabal.

¿Qué sienten las personas cerca de ti? La felicidad

¿Cómo te sientes? Ferpectamente (ok, aquest no és el títol d'una cançó, és el d'un disc, però és que quedava de puta mare!!)

¿Donde quisieras estar ahora? La otra orilla.

¿Cómo eres respecto al amor? John Wayne. (jajajaja!!)

¿Cómo es tu vida? Mejor.

¿Qué pedirias si sólo tuvieras un deseo? Alegría.

Escribe una frase o cita famosa: Odio a los nº 1.

Ahora despídete: Hasta el lunes.

Per descomptat que aquestes respostes no em descriuen al 100%, i menys tenint en compte els textos de les cançons, però pense que són les que millor queden. Bé, espere que s'animeu vosaltres també a jugar. Salut i... hasta el lunes.

Covers (X) Thin Lizzy "Whiskey In The Jar"

Whiskey In The Jar és una de les cançons més versionetjades de la història de la música popular. Bandes i artistes tan dispars com Metallica, U2, Belle & Sebastian o Gary Moore, entre molts altres, feren la seva pròpia versió de la clàssica tonada folk irlandesa, totes elles bastant encertades, però si hi ha una que déu de ser més destacada, eixa és la que feren Thin Lizzy en la seva primera època. 

Amb ninguna altra banda encaixa tan bé l’esperit d’eixa cançó, realment sembla feta aposta per a ells. 

Aquesta cançó és un clar exemple de que, moltes vegades, el més senzill és el millor, sempre i quan, això si, hi haja màgia, i d’això a Thin Lizzy no els en faltava. Que banda tan especial…

Frank Sinatra "Christmas Song"

Als que soleu passar-se per ací molt sovint, als que es passen de tant en tant, als que es passen a les mil i als que no s'han passat mai... és a dir, a tots i a totes, us desitge que passeu unes bones festes i que sigueu molt molt feliços.

Deixem que siga "La Voz" (res a veure amb eixe patètic programa de televisió on Melendi és "el rockero del lugar")  el que amenitze aquesta nit màgica.

Bon Nadal a tothom!!

Paco de Lucía "Entre Dos Aguas"

El mon del flamenco mai m'ha interessat massa, em sembla un genere molt respectable, això si,  una música pura i real, però, al menys de moment, no acaba d'omplir-me el suficient com per a llançar-me a descobrir les seves obres més recomanables. Ara bé, altra cosa és la música de Paco de Lucía. El seu descomunal talent, la seua increïble tècnica a les sis cordes i el gust per fusionar el flamenco amb altres estils com el jazz o la música clàssica, ha portat la música andalusa a un altre nivell, i fa ja molt de temps despertà l'interes en mi.

Una cosa que sempre m'ha cridat especialment l'atenció és la fixació que tenen molts grans i reputats guitarristes de rock per a aquest home. Ara mateixa em ve al cap una entrevista que li feren fa uns anys a Zakk Wylde en el Popu en la que expressava la seva profunda admiració  pel guitarrista de Cadis, i el citava com a una de les seves majors influències.  

Definitivament, el de aquest home és... diferent a la resta del flamenco.

Anem a recordar al geni de la guitarra espanyola en una actuació en directe on interpretava una de les seues cançons més representatives, la meravellosa "Entre Dos Aguas".

Açò és sentiment pur i virtuosisme a parts iguals, amics. Sublim.

The Cure "Concert" (1984)

"Concert" no és precisament el millor disc en directe de The Cure, altres lives com "Show" o "Paris" són més complets, però aquest té algo molt bo, malgrat ser massa curt (sols deu cançons) i no tractar-se d'un sol concert, si no d'una triada de cançons extretes de dos shows fets en Londres i Oxford.

I és que, a demés de ser el primer disc en directe que la banda va llançar, és ací on podem gaudir dels The Cure més crus de tota la seva carrera, en plena època sinistra i encara amb les seves arrels punk ben presents.

   
El disc no té res de desperdíci, però sobretot cançons com "Shake Dog Shake", "Give Me It", "One Hundred Years" o especialment la clàssica "A Forest", sonen ací crues, denses, malsanes, obscures ... brutals!!
 
Tal volta algunes de les millors coses que ha fet aquesta banda encara tardarien en arribar, però ja mai tornaren a sonar com ens mostra aquest disc.

Molt recomanable. Especialment als amants dels sons més foscos.

Covers (IX) Freddie Mercury "The Great Pretender"

The Great Pretender és una de les poques covers que va gravar Freddie Mercury al llarg de la seva carrera. L'inoblidable líder de Queen era un gran fan dels meravellosos The Platters, i, en la seva faceta com a solista, va voler deixar constancia d'això gravant aquesta preciosa balada. 

Com no podia ser d'altra manera, el resultat fou excel·lent. Tal volta perdés un poc la màgia de la versió original, però la va fer guanyar en intensitat gràcies a eixa poderosa i inimitable veu que posseïa. 

Gran cover, i a demés, acompanyada per un video-clip la mar de divertit.

Freddie forever!!

Misfits "Halloween"

 

Ninguna banda representa millor que ells l’esperit de Halloween.

Així que hui és el dia perfecte per recordar-los.

Covers (VIII) The Black Crowes "Hard to Handle"

Menuda versionaca es marcaren els Crowes del gran Ottis Reding. Pocs han sabut empapar el rock & roll de música negra com els germans Robinson, així que aquesta cançó sembla feta aposta per a ells.

Si la versió original ja era irresistible... aquesta ja és una autèntica bomba! És impossible que el ritme d'aquesta cançó no et contagie i t'agafen unes ganes boges de ballar. Si no és així, és que no tens sang a les venes.

Funk, soul & rock & roll!! Yeah!!!

 

Covers (VII) Uzzhuaïa "La chispa adecuada"

Sé que a molta gent li agrada més aquesta que l'original, i en certa manera ho entenc, ja que Uzzhuaïa la bordaren. La portaren magistralment al seu terreny i convertiren una gran balada en una autèntica bomba de hard rock. Però un ha segut fan de Heroes tota la vida i aquesta cançó sempre m'ha agradat especialment, així que... jo em quede amb l'original. Ara bé, aquesta versió és una autèntica passada. Un 10 pels valencians. La millor banda de rock actual de l'estat.

Loquillo i Sabino altra vegada!!

Els fans de Loquillo y Los Trogloditas estem d'enhorabona. Com molts ja sabreu, Loquillo y Sabino méndez s'han ajuntat per a donar a llum un nou disc, algo que no passava des de feia quasi 25 anys.

Sembla que les col·laboracions que ha fet Sabino aquestos últims anys pujant a l'escenari amb Loquillo per tocar alguns vells clàssics ha fet que brotara la màgia altra vegada, i els ha entrat gana de més.

El disc es titularà "La nave de los locos", i estarà format per 10 cançons. El single que ja roda per internet no m'ha acabat de convèncer, no està mal, però jo espere més de Sabino. Estem parlant de l'home que va marcar una època amb les seues cançons i d'un dels millors compositors de la història del rock espanyol, ni més ni menys.

Està clar que no té que ser el mateix que en el passat, s'han fet majors i tal, però jo tinc esperances de que siga un bon disc. El dia 23 d'octubre ho sabrem. De qualsevol manera... jo ja estic "Contento".

The Rolling Stones "She Was Hot"

Si, Undercover és un dels treballs menys inspirats de The Rolling Stones, però, tot i així, ahi hi havia coses aprofitables. El disc estava molt orientat a la música de ball, però en mig de tota aquella sesió dance podies trobar alguna coseta que sonava als Stones clàssics, com la genial “She Was Hot”, sens dubte, la millor cançó del disc.

“She Was Hot” és una de les perletes més amagades del cançoner Stones. Cançó divertida com poques, rocanrolera, vacilona, calenta… Stones en estat pur. Això si, amb un toc vuitanter inevitable.

Cal destacar també el genial vídeo-clip que l’acompanya, sens dubte, el vídeo més caxondo que han fet mai.

Que us aprofite! I controleu la temperatura!!