diumenge, 27 de juny de 2010

Iron Maiden (1980)

Senc una especial devoció per els discos de l'època de Paul Di'Anno, eixos Maiden tan rockers i "callejeros". Per a mi el cantant per excelència de Iron Maiden sempre serà Bruce Dickinson, però crec que tots estarem d'acord en que la veu i l'actitud de Di'Ano és perfecta per eixos dos discos.
Aquest disc me'l va deixar un col·lega fa uns anys i el vaig petar durant una bona temporada, després de estar anys sense esoltar-lo no ha segut fins hui que l'he comprat en vinil i estic flipant per un tubo. Increïble debut. Per a mi és millor que el "Killers". Tots els temes son impresionants i clàssics absoluts.

"Prowler" (inmillorable manera de començar un disc), "Remember Tomorrow" ( una de les meves preferides, preciosa, hipnòtica, poderosa...), "Running Free" ( directa, macarra, rockera...), Phantom Of The Opera" ( brutal, apoteosica..), "Transylvania" (un bon exemple de que una cançó instrumental pot ser realment bona), "Strange World" (Preciosa, profunda, màgica...), "Charlotte The Harlot" ( canyera, enèrgica) i "Iron Maiden" ( tot un hímne).
Per a mi és un dels millors discos de la seva carrera i dels més importants de la historia del heavy. Més avant vindria Bruce Dickinson i unes cuantes obres mestres més, però eixa és altra història....

El proper 21 d'Agost tindrem a la millor banda de heavy metal de la història en València, aquesta serà la meva tercera vegada amb ells, però l'excitació és màxima.

dimarts, 15 de juny de 2010

The Rolling Stones "Emotional Rescue" (1980)

Ara que els Stones tornen a estar en boca de tots amb el boom del nou "Exile On Main St" és inevitable punxar un altra vegada els seus discos, bé, pensant-ho millor mai he parat de fer-ho, ja que és una de les bandes de la meva vida i sempre els tinc molt presents.

Si, ja se que "Emotional Rescue" és un disc molt odiat per molta gent, se que va ser un baixó considerable en la seva carrera però, eh! Son els putos Stones!! Son sagrats i inclòs el seu pitjor disc sempre serà millor que la gran majoria treballs de bandes de l'actualitat, és el que té ser uns genis, poden fer cançons més o menys bones, però sempre tindran eixe "toque maestro" que fa que siga únic i especial.

Com podeu comprovar no puc ser del tot objectiu amb aquesta banda, soc ultra-fan de Mick, Keith i companyia, però, deveres cregueu que "Emotional Rescue" és tan mal disc? Jo crec que no. El que passa és que després de gravar alguns dels discs més importants de la història del rock és normal que sapiga a poc.

Com molts sabreu, els Stones sempre han segut una banda que els ha agradat i han sabut adaptar-se (a vegades millor i a vegades pitjor) als nous temps, però sempre sense perdre mai la seva essència. Cap a finals dels 70 i principis dels 80 la música disco, el punk i la new wave era el que és portava, la sensació del moment, i els Stones apostaren per experimentar amb eixos nous sons. Si, jo també prfereixc als Stones més rockers i setenters, però demostraren que també sabien fer bona música fusionant-ho amb el seu estil clàssic, la millor prova d'això està demostrada en el fabulós "Some girls" (1978).


"Emotional Rescue" segueix una linea similar al "Some Girls" però menys aconseguit. Hi ha qui diu que la majoria dels seus temes eren restes del excel·lent "Some Girls"... La veritat és que poc importa, sols se que quan deixe caure la agulla d'amunt d'aquest disc son els Stones els que sonen i, com sempre, em fan gaudir.

"Dance" és el tema que obri aquest disc, un tema que fusiona funk i música disco, no iguala amb qualitat a aquell "Miss You" però no és un mal tema. "Summer Romance" és un rock & roll que sona a Stones clàssics. La fascinació de Richards per la música Jamaicana queda plasmada en "Send It To Me". "Let Me Go" és un dels temassos del disc, rock directe i adenalinic, al seu més pur estil. "Indian Girl" és un correcta balada. Amb "Where The Boys Go" tornen a rocketjar dur, marcant-se un altre dels millors temes del disc. "Down In The Hole" és una de les meves preferides, un profund blues tocat amb molt de gust i passió. La pròpia "Emotional Rescue" precisament és una de les pitjors del disc, però no deixa de ser curiosa, cantada en falset per Jagger. Li continua "She's So Cold", un tema divertit, amb un gran riff de guitarra de Richards, però que és fa un poc monòtona per el meu gust. I el disc es tanca amb la preciosa "All About You", una balada cantada per Richards.

Feu-me cas, no és tan roin...