Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mötley Crüe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mötley Crüe. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 de juny del 2012

Covers (I) Helter Skelter. U2 vs Mötley Crüe.



Moltes són les versions que s'han fet de la cançó més dura dels Beatles, aquella burrada hard-rockera que inspirà la barbàrie de Charles Manson. La majoria d'elles, com és lògic, estan fetes per bandes de rock dur, però no totes, també han hagut altres més orientades al pop que es tiraren al ruedo per homenatjar la mítica cançó. Bandes tan dispars com Aerosmith, Stereophonics, Mötley Crüe, Oasis, Andrés Calamaro o U2, són algunes d'elles.


No, no vaig a posar-les totes ací, sols he seleccionat les que possiblement siguen les dos covers més reconegudes que s'han fet de la que molts consideren la primera cançó de heavy metal de la història.

La de U2, com molts sabreu, aparegué en directe al fantàstic "Rattle and Hum", i la de Mötley va formar part del seu segon disc, aquell llunyà "Shout At The Devil". La de Bono i els seus s'apropa un poc més a la original, y en el vídeo podem veure que la interpretació d'eixa cançó fou pletòrica, Bono està a l'altura, i The Edge també està més que correcte a les sis cordes. Per altra banda, la de Nikki Sixx i companyia és més heavy i matxacona, perfectament adaptada al seu estil. L' únic problema que li veig és la veu, Vince Neil es queda un poc curt, sobretot quan la toquen en directe, com és normal.

M'agraden les dos, però crec que em quede amb la dels irlandesos. Amb quina et quedes tu?




dimecres, 10 de març del 2010

Mötley Crüe "Dr Feelgood" (1989)

No hi ha dubte, per a un dia solejat com hui res millor que una joieta del hardrock 80's. Aquestes peladilles tancaren la dècada dels 80 amb un disc espectacular, el gran "Dr Feelgood". So bestial i moltes grans cançons és el que et trobaràs en aquest disc. Cançons que van des de els trallaços de hardrock metàl·lic com "Kickstart My Heart" o "She Goes Down" a la màgia de balades i mitjos temps com les precioses "Without You", "Don't Go Away Mad (Just Go Away)" o la que tanca el disc majestuosament "Time For Change", per citar-ne algunes, ja que el disc és gaudeix absolutament tot.

Sexe, drogues, alcohol, kilos de laca i molta molta diversió.