En aquest cas m'agraden per igual l'original, de The Jesus and Mary Chain, que la versió que els meus adorats Pixies van incloure en el genial Trompe Le Monde (1991). Està clar que els Jesus composaren un gran tema, dels millors de tot el seu repertori, però la versió dels de Boston és absolutament genial. Més directa, més canyera, més punk. I amb eixe punt de bogeria que caracteritzava als creadors de Doolittle, feren d'una bona cançó, una autèntica burrada sònica.
Després de presenciar algunes actuacions verdaderament avorrides (la de Wilco inclosa) aplegà el moment per anar cap a les primeres files i esperar als de Boston. Amb total puntualitat eixiren a l'escenari els putos mestres del rock alternatiu. En el moment que començaren a sonar els acords de "Cecilia Ann" va explotar l'histeria en tots els assistents i no va parar fins al final del concert. Senyor... quina festa! Un hora i mitja on feren repàs a tots els seus clàssics, clàssics que la gent no va parar de corejar tot el temps, cada estrofa, cada estribillo... inclòs les melodies de guitarra. Un públic que és va passar tot el concert sense parar de ballar, botar i fer pogos en les cançons més burres dels "duendecillos", que no en son poques. És deixaren fora cançons bones, clar que si, per ha que no passara això tindrien que tocar pràcticament totes les cançons de la seva discografia, però en un concert on sonaren hits de la talla de "Cecilia Ann", "Rock Music", "Wave Of Mutilation", "Bone Machine", "Tame", "Debaser", "Allison", "Monkey Gone To Heaven", "Hed On", "Her Comes Your Man", "Caribou", "Planet Of Sound", "U - Mass", "Vamos", "Gouge Away", "Isla De Encanta" "River Euphrates", "Gigantic", "Where Is My Mind"... I algun altra que em deixaré, no hi ha queixa al respecte. Després de "Vamos" va ser que feren un bis i eixiren per ha deleitar-mos amb "Gigantic" i "Where Is My Mind", la "guinda" que donà per finalitzada una actuació divertida, canyera i màgica. Em cridà especialment l'atenció la cara de al·lucinada que feia Kim Deal al veure la penya com es tornava literalment boixa, jejejeje...
L'endemà ens alçarem mig resacosos i, com no, ens passarem pel carrer Tallers a pillar-mos algun disc en Discos Castelló o en Revolver. Jo em vaig pillar el "Monster" de R.E.M. i el "Sursum Corda" dels Enemigos en cd. I en vinil va caure el primer de Black Sabbath. Xapó!
Gran noticia! L'última vegada que vingueren ja me'ls vaig pedrer, no m'agradaria que tornara ha passar. Encara no es sap el dia exacte en el que tocaran, però el festival es realitzarà els dies 27, 28 i 29 de Maig. El Primavera no és un festival fet a la meva mesura, la majoria de les bandes que passen per allí no em diuen res, però sempre solen anar dos o tres bandes que m'agraden molt. L'any passat vam poder gaudir de grans actuacions, especialment l'espectacular concert del Neil Young, però també la dels Jayhawks i Sonic Youth. Aquest any, per el meu gust, el plat fort son els Pixies, dels que sóc molt fan, però també tinc curiositat per veure als Wilco i a Pavement. I com sol passar en els festis, sempre et sorprèn algun grup que no coneixes.
Les entrades per als tres dies ja estan a la venda. Qui vulga més info que visite la web del festival www.primaverasound.com
Ahí va un vídeo d'un concert dels Pixies en l'any 91 interpretant "Tame", una de les cançons més boixes de la seva carrera i que forma part d'aquella joia atemporal anomenada Doolittle.
