Un blog dedicat al Rock & Roll i a la cultura pop en general.
Junt amb el llegendari guitarrista Savador Domínguez, el rei del rock espanyol li demostrà al món que ell també podia rockejar dur com el que més, i a més a més, fer-ho de meravella. Eixos riffs són dels que et volen el cap i et provoquen un headbanding instantani. Una de les millors cançons del hard & heavy estatal, sens dubte.
Imagine que molts quan pensen amb els Burning els vindrà a la ment cançons com "¿Que hace una chica como tu en un sitio como este?" o "Mueve tus caderas", però en el meu cas, sempre que pense amb Pepe Risi i companyia em ve aquesta cançó al cap. "Una noche sin ti" és, per al meu gust, una de les millors lentes del rock cantat en castellà. Eixe dan las seis, sintonizo a los Stones, recuerdos del pelo largo... Viejo blues, queridísimo Eric Burdon... em posa els pels de punta. Ah, l'amor, que cosa més fotuda és a vegades.
Mai he segut fan de la banda de Manolo García y Quimi Portet, però sempre em paregueren un bon grup. El seu pop-rock era únic i feren algunes cançons molt bones. "Insurreción" és una d'elles, per a mi la millor de tota la seva carrera. Hi ha màgia en aquesta cançó.
Ho sé, aquesta cançó s'ha convertit en una cançó d'orquestra, en qualsevol berbena de poble la pots escoltar després d'algun insofrible hit de David Bisbal, però això vol dir que no siga una bona cançó? No, amics meus, no. Sempre m'agradaren els Platero, i aquesta cançó és extraordinària. Per cert, jo de major vull tocar la guitarra com aquestos dos.
Podrien haver segut moltes altres, ja sabeu de la meva debilitat per la banda aragonesa, però "La chispa adecuada" és una cançó que em va marcar moltíssim. Mare meua, açò són barbaritats! És quan escoltes cançons com aquesta quan penses que els Heroes li podien plantar cara a qualsevol banda de renom estrangera de la seva època sense ninguna por. Sublim.
Sempre he pensat que aquesta és una de les millors cançons del Rockabilly fet a Espanya, molt original dins del seu genere, i amb una lletra fantàstica. La cançó va ser composta per Gabriel Sopeña i Mauricio Aznar en els temps de Más Birras, la llegendària banda aragonesa, però molta gent la va conèixer per la versió de Heroes del Silencio que incluiren en el seu àlbum "Rarezas", jo vaig ser un d'ells, i de fet, vaig estar bastant de temps pensant-me que era una cançó pròpia. Sens dubte, Bunbury i companyia la feren molt més famosa, però és important que la gent sapiga la realitat.
Com a fan de Heroes del Silencio de tota la vida, el rotllo amb el que començà Bunbury en solitari em va deixar totalment descol·locat; electrònica?, ranxeres?, world music?, cabaret?, boleros? Buuf!! Allò fou molt fort per a mi, era conscient de que Bunbury era una persona molt oberta musicalment i tots els fans de Heroes sabíem que una de les raons de la ruptura de la banda aragonesa fou per les ganes de fer coses diferents per part del seu lider però... Ostres! Com podia estar cantant ranxeres la mateixa persona que li va posar veu a cançons com "Deshacer el mundo" o "Sangre Hirviendo"? Fort, allò fou molt fort per a mi, tant que vaig passar olímpicament de tot el que feia aquest home.
Gran part de la culpa de que m'adonara d'això la té Andrés Calamaro, un mestre a l'hora de fusionar moltes d'aquestes influencies amb pop i rock, donar-li la seva personalitat i honestedat brutal i eixir per la porta gran. Bunbury ha fet algo semblant al ex-Rodriguez, cadascú amb el seu estil, però amb moltes de les mateixes influencies i amb el mateix gust per la fusió.
