Covers (IV) The Mission "Like a Hurricane"

Sempre m'ha agradat el cover que feren The Mission de la clàssica cançó de Neil Young. La adabtaren perfectament al seu profund i sinistre so i els quedà de meravella.

Ací us deixe a Wayne Hussey i els seus interpretant la mítica cançó en directe en un dels millors moments de la seva carrera. Els dies de "Carved in Sand", quasi res...

Que hi gaudiu!

Neil Young en el Primavera Sound 30 - 05 - 2009

Mecaguen el menjar dels festivals!, per culpa del puto menjar no vaig poder acabar la jornada de concerts i vaig tindre que anar-men cap a l'hotel groc com un pet, menys mal que em va agafar després del concert del Young... Encara que no vaig poder acabar el concert de Sonic Youth i prou mal em va saber. Però el que importa és que si que vaig poder gaudir del concert de Neil Young, i ben rebé! Va ser impressionant poder comprovar en el bon estat de forma que es troba aquest home als seixanta tres anys que té, i l'energia que transmet. Acompanyat per una molt bona banda de musics i coristes ens brindaren un gran concert de rock and roll en el que ens mostraren totes les facetes del music canadenc. Tot un plaer poder gaudir mentre el cel es feia fosc de cançons com: "Down by the river" "Hey hey, my my", " Old man", " Heart of gold" "Oh mother earth" "Rockin in the free world"... i pràcticament tots els seus clàssics excepte "Like a hurricane". Un dels punts forts del concert va ser la manera en que improvisaven amb algunes cançons allargant-les molt més del normal i creant un ambient totalment hipnòtic i envol-vent, realment impressionant. Doncs res, sense dubte un dels concerts de l'any. El Diumenge que ve toca el dels AC/DC!! Ho superaran? Ja us contaré...

Neil Young and Crazy Horse "Ragged Glory" (1990)

Reconec que no he tingut l'oportunitat d'escoltar tots els discos d'aquest home, poc a poc li posarem remei, però de tots els que he sentit aquest és el que més m'agrada.
L'anomenat "padrí del grunge" començà la dècada dels noranta amb un treball impressionant, possiblement el seu millor disc des d'els anys setanta. Junt amb els seus Crazy Horse facturaren un disc 100 % elèctric i carregat de excelents cançons del millor rock americà, eixe que sols ell sap fer.
Una de les coses que més m'agrada d'aquest disc son els puntejos de guitarra del Young, per el meu gust està pletòric. Respecte a les cançons, realment no hi ha cap que li sobre en aquest disc, però si tinguera que destacar-ne alguna eixa seria sense dubte la preciosa "Over and over", per a mi un dels millors temes que li he sentit al canadenc.

Si no passa res demà tindré l'oportunitat de presenciar un concert d'aquesta llegenda viva del rock and roll en el primavera sound de Barcelona, així que ara és el moment de "desenpolvar" discos com aquest i anar calfant motors. Sols de pensar-ho ja em pose nerviós! Doncs res, ja us contaré l'experiència. Que passeu bon cap de setmana!!