dimarts, 25 de setembre del 2012

La extraña pareja.

Pels que patim d'insomni, una bona tàctica per a dormir d'una punyetera vegada quan són les tantes de la matinada és posar la tele i que el tostón que estiguen fent en eixe moment ajude a que la son per fi t'arribe. Però això no funciona quan la pel•li en qüestió és "La extranya pareja". Déu meu, açò si que és humor!! La química que hi havia entre Walter Matthau i el gran Jack Lemmon era brutal, i en aquest film estan superbs. El guió, els diàlegs, el ritme... tot perfecte.

Doncs si, hui estic mort de son tot el dia, però ha valgut la pena. Definitivament, comèdies com aquesta ja no se'n fan.

divendres, 21 de setembre del 2012

Los Rebeldes "Vicios y Virtudes" (1999)


Molta gent sols recorda a Los Rebeldes per els seus èxits dels 80, i en certa manera és normal, però molts no saben que, malgrat que els seus dies de gloria quedaren enrere, la banda de Carlos Segarra ha estat llançant discos fins l'actualitat, i tots ells són d'una qualitat indubtable.

Un dels discos que més afecte li tinc d'aquesta última època de Los Rebeldes és "Vicios y Virtudes", possiblement el disc que ha passat més desapercebut de tota la seva carrera. I no és just, perquè "Vicios y Virtudes" és un disc molt bo!! Per suposat que no arriba al nivell de joies com "Rebeldes Con Causa", "Más Allá Del Bien y Del Mal" o "En Cuerpo y Alma", però és un treball notable. 
  


Lluny queden els dies en que Los Rebeldes practicaven un rockabilly més pur. En aquest disc la repetició brilla per la seva absència. Ací hi ha una bona col·lecció de cançons que van des del rock and roll clàssic al blues, del pop al rock dur, de boniques balades a un rock d'influències llatines realment interessant... I tot això baix el segell inconfundible de Los Rebeldes, clar està.

Com pot passar tan desapercebut un disc com aquest?? No m'ho explique.

Los Rebeldes és molt més que "Mescalina" i "Meditarraneo" (grans cançons, per cert).
  



dimarts, 18 de setembre del 2012

The Rolling Stones "She Was Hot"


Si, Undercover és un dels treballs menys inspirats de The Rolling Stones, però, tot i així, ahi hi havia coses aprofitables. El disc estava molt orientat a la música de ball, però en mig de tota aquella sesió dance podies trobar alguna coseta que sonava als Stones clàssics, com la genial “She Was Hot”, sens dubte, la millor cançó del disc.

“She Was Hot” és una de les perletes més amagades del cançoner Stones. Cançó divertida com poques, rocanrolera, vacilona, calenta… Stones en estat pur. Això si, amb un toc vuitanter inevitable.

Cal destacar també el genial vídeo-clip que l’acompanya, sens dubte, el vídeo més caxondo que han fet mai.

Que us aprofite! I controleu la temperatura!!



dilluns, 10 de setembre del 2012

Nowhere Boy.


Nowhere boy és un bon biopic sobre la infància, i sobretot adolescència, de John Lennon, però pense que haguera pogut ser molt millor. El que va viure eixe home de xiquet i a la seva primera joventut dona per a molt. No hem malinterpreteu, pense que és un bon film, de fet, per moments diria que brillant, però crec que haguera segut molt millor profunditzar més en certs aspectes, em dona la sensació de que s'ha volgut tractar tot i és queda a mig camí. De qualsevol manera, és una peli recomanable, tant per als fans dels Beatles o de Lennon com per a tot aquell que es vulga interessar un poc per saber com era una de les figures més importants de la historia de la música popular, o senzillament per a qui vulga gaudir d'una bona peli. Els seus problemes familiars, com i perquè es va introduir al rock & roll, la seva personalitat, com va conèixer als companys que en un futur i junt amb ell canviarien l'historia de la música per sempre... Tot això i més està ací, i a més amb una banda sonora genial. Hi ha que veure-la.