dimecres, 26 d’octubre del 2011

Apuesta por el Rock & Roll.

Sempre he pensat que aquesta és una de les millors cançons del Rockabilly fet a Espanya, molt original dins del seu genere, i amb una lletra fantàstica. La cançó va ser composta per Gabriel Sopeña i Mauricio Aznar en els temps de Más Birras, la llegendària banda aragonesa, però molta gent la va conèixer per la versió de Heroes del Silencio que incluiren en el seu àlbum "Rarezas", jo vaig ser un d'ells, i de fet, vaig estar bastant de temps pensant-me que era una cançó pròpia. Sens dubte, Bunbury i companyia la feren molt més famosa, però és important que la gent sapiga la realitat.

Más Birras crearen tot un himne, però el cover de Heroes hi ha que tindre'l molt en compte, és una gran versió, la portaren al seu terreny, alçaren el peu del accelerador, i amb la brutal personalitat de la banda la feren arribar a un altra dimensió, se'ls va quedar perfecta.

I ara, la pregunta del milió: amb quina et quedes? Jo... Amb les dos. Ho sé, això és trampa, però és el que hi ha.



dimarts, 18 d’octubre del 2011

The Mission 16-10-2011. Sala Mirror (València)

Tenia moltes ganes de veure'ls, i més tractant-se de la gira de celebració del 25 aniversari de la banda, amb la reunió de la formació original (excepte el baterista) i basant el repertori en els seus primers discos. La sala estava pràcticament plena, i en l'ambient es notaven les ganes de passar-ho bé recordant èpoques passades. Les velles glòries de València recuperaren les millors gales sinistres per a l'ocasió, el negre era el color... Si, per un parell d'hores tornaren a ser els 80, quan l'afterpunk regnava en les discoteques, segurament els més joves de la sala seriem els meus amics i jo, però ja sabeu que èpoques passades es poden viure sense haver-les viscudes, tot és qüestió de mentalitzar-te, qui no s'ha sentit alguna vegada com en els 70 escoltant a Led Zeppelin?

Gene Loves Jezebel foren els encarregats de calfar motors, una banda que no em diu massa, la veritat, però he de reconèixer que el concert no va estar mal, amb bon so i amb la banda bastant entregada.


I per fi arribà la missió! Obriren amb eixa peça envolvent anomenada "Beyond The Pale" per després donar pas a molts del seus temes més clàssics, sonaren "Sepent's Kiss", "Garden Of Delight", "Crystal Ocean", "Stay With Me", "Severina" "Wasteland" (una de les més celebrades), el cover de Neil Young "Like a Hurricane", "Butterfly On A Weel", "Deliverance"... Una hora i vint minuts de bon goth-rock. La banda va sonar bé, a pesar de que Wayne Hussey tenia la veu algo cascada, però, sincerament, per el que he pogut veure en vídeos, sonava millor l'última formació que tingueren abans de separar-se.

Vaig eixir del concert amb una sensació agredolça. Pense que s'hagueren pogut enrotllar un poc més i fer almenys hora i mitja, i és que es deixaren moltes cançons bones per tocar (Hands Across The Ocean! Into The Blue!! Belief!!!). La sensacional "Like A Child Again" en versió de guitarra i veu em va decepcionar, perquè no la tocaren com cal?? I el final amb "Tower Of Strength" no va ser un bon final, una bona cançó, si, però no per a acabar, de fet ningú pensava que el concert havia finalitzat, tant costava tornar a eixir i tocar una canonada com "Hands Across The Ocean"?

En fi, un bon concert que haguera pogut ser memorable.

Així hagueren tingut que acabar el concert...

divendres, 14 d’octubre del 2011

Bunbury.

Com a fan de Heroes del Silencio de tota la vida, el rotllo amb el que començà Bunbury en solitari em va deixar totalment descol·locat; electrònica?, ranxeres?, world music?, cabaret?, boleros? Buuf!! Allò fou molt fort per a mi, era conscient de que Bunbury era una persona molt oberta musicalment i tots els fans de Heroes sabíem que una de les raons de la ruptura de la banda aragonesa fou per les ganes de fer coses diferents per part del seu lider però... Ostres! Com podia estar cantant ranxeres la mateixa persona que li va posar veu a cançons com "Deshacer el mundo" o "Sangre Hirviendo"? Fort, allò fou molt fort per a mi, tant que vaig passar olímpicament de tot el que feia aquest home.

Bé, algun dia tenia que donar-li una oportunitat, i ho he fet fa poc temps. En tots aquestos anys m'he adonat de que es pot fusionar pop i rock amb tots els generes que he anomenat abans, i més inclús, i donar resultats interessants.

Gran part de la culpa de que m'adonara d'això la té Andrés Calamaro, un mestre a l'hora de fusionar moltes d'aquestes influencies amb pop i rock, donar-li la seva personalitat i honestedat brutal i eixir per la porta gran. Bunbury ha fet algo semblant al ex-Rodriguez, cadascú amb el seu estil, però amb moltes de les mateixes influencies i amb el mateix gust per la fusió.

Si, preferiria que Bunbury gravara discos de hard-rock o de goth-rock, o ja posats, veure'l al front de la banda que el va fer gran, però reconec que la seva proposta és original, atemporal i en ocasions genial, i en els seus discos pots trobar cançons realment bones.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Carcoma "Quiero ver que sonríes"

Hui us presente una cançó de collita pròpia. "Quiero ver que sonríes" és una de les dotze cançons que formaven el nostre primer disc de llarga duració anomenat Mejor en el Infierno. És una de les meves preferides. Recorde que quan estàvem gravant-la a l'estudi el nostre productor deia que no li acabava d'agradar, però a nosaltres ens donava exactament igual. En Carcoma tenim cançons que no ens agraden a tots els components per igual, però aquesta ens agrada a tots.

Espere que us agrade, i si no és així, no passa res, amb un somriure em conforme :)

Quiero ver que sonríes.

"No les escuches, nunca paran de hablar,
no hagas caso a esa gente.
Son amargados sin sueños que realizar,
gente muy cerrada de mente.
Resiste, no olvides,
tu corazón es libre para hacer lo que sientes.
No importan los años, no hay normas para la ilusión,
quiero ver que sonríes.
Gente aburrida, viejos de mentalidad,
son vidas desaprovechadas.
Gente correcta para una sociedad que tiene las normas marcadas"



Si algú vol saber algo més de nosaltres pot buscar-nos en facebook o bé visitar el nostre myspace: www.myspace.com/carcomadicto

I en aquest enllaç es podeu descarregar el nostre disc: http://carcomadicto.bandcamp.com/