dijous, 14 d’abril del 2011

La Orquesta Mondragón "Rock & Roll"

En el nou numero del Popu li han fet una entrevista a Javier Gurruchaga en motiu del llançament del nou disc de La Orquesta Mondragón, i he gaudit moltíssim llegint-la. Que gran personatge... Ha segut un plaer llegir les seves històries, com quan va veure a AC/DC en l'any 76 amb Bon Scott al front en un club de Londres, als Stones en el 76 en la Monumental de Barcelona o a Frank Sinatra en el Bernabeu, quan el gran crooner tenia 71 anys. La seva admiració per llegendes com David Bowie, Jim Morrison, The Beatles o Louis Armstrong. El seu amor per el Soul, el Jazz o el Blues... i moltes coses més. Gran entrevista.

La Orquesta Mondragón són ja tot un clàssic. Gurruchaga és un artista únic, un molt bon cantant i un dels millors showman de la història, sens dubte. Algunes de les seves cançons han marcat època i les versións de clàssics del Rock que sempre han fet les borden donant-li la seva pròpia personalitat, i a més Gurruchaga sempre ha tingut molt bon gust elegint-les.

La posada en en escena de de la Orquesta, sobretot la dels seus primers anys, sempre ha segut una autèntica raresa en l'estat espanyol. Sempre m'ha fascinat el seu extrany espectacle, eixa mescla de fantasia i surrealisme, clarament inspirat amb el món del circ, amb bones dosis de depravació i frikisme, és una passada.

Sols he tingut l'oportunitat de veure a la orquesta més atípica d'Espanya en una ocasió, i va estar molt bé, però ja m'aguera agradat a mi veurel's en els seus primers anys... Afortunadament les noves tecnologies ens brinden l'oportunitat de veure qualsevol cosa, i gràcies a Youtube podem gaudir de molts videos de Gurruchaga i els seus en els seus anys de glòria.

Ací us deixe a La Orquesta Mondragón interpretant el mític "Rock & Roll" de Lou Reed, un dels seus videos més impactants que he pogut trobar.

dimarts, 5 d’abril del 2011

5 d'Abril, una data negra per al Grunge.

Curiosament dos de les figures més importants del rock dels 90 ens deixaren un 5 d'Abril.


Tal dia com hui fa nou anys va morir Layne Staley, el carismàtic vocalista dels Alice in Chains, després de passar un autèntic infern per culpa de les drogues. A banda del seu desbordant carisma i talent, Layne tenia una veu única, una de les senyes d'identitat d'aquella gran banda. Per a mi una de les tres millors veus del Grunge junt amb la de l'Eddie Vedder i la del Crhis Cornell.

Tal dia com hui també, però uns quants anys més arrere, concretament en l'any 94, va morir Kurt Cobain, la figura més rellevant del rock alternatiu, als 27 anys d'edat. La història ja la sabeu tots, però el ben cert és que ens va deixar una de les ments més creatives de la història del rock.

Que serveix-ca aquest xicotet article per recordar a aquestos grans artistes que ens han fet passar tantes bones estones en el llarg de les nostres vides. Perquè, encara que ells ja no estan entre nosaltres, la seva música mai morirà.

Hui és un bon dia per recuperar joies com In Utero o Dirt un altra vegada.



divendres, 1 d’abril del 2011

Gira de despedida de Judas Priest.

Per als que som amants del Heavy Metal més clàssic la gira de retirada de Judas és un dels aconteciments més importants de l'any. No els he pogut veure mai en directe i pareix ser que ja no hi haurà més oportunitats per veure a una de les bandes més bàsiques e imprescindibles de la història del metall.

Que dos clàssics com Saxon i Motörhead obriguen per a ells en tota la gira no ha fet més que augmentar l'atractiu de l'event. Als Motörhead ja els he vist dues vegades i foren dos grans concerts, amb molta molta canya, i a més, sempre serà un plaer veure a una llegenda com Lemmy d'amunt d'un escenari.
Als Saxon els he vist una vegada, fou en un festival metàl·lic en el que també tocaven Iron Maiden, Dio, Barón Rojo... I moltes bandes més. També la recorde com una gran actuació de Heavy Metal del més primitiu.

Per tant, l'assumpte promet, i molt. No sé si lo de "gira de retirada" serà una jugada per atraure al personal (jo no ho crec), però jo açò no m'ho perc ni boix, i la meva entrada per a Badalona ja descansa tranquil·la dins d'un calaix.

Ací us deixe uns vídeos en directe d'aquestes històriques bandes: