dijous, 25 de març de 2010

Him "Razorblade Romance" (1999)

Him són una banda que, a pesar de que gaudeixc pràcticament tots els seus discos (El que acaben de treure ara encara no l'he escoltat), reconec que en alguns d'ells es tornen massa melosos en algunes cançons. No són precisament la banda de la meva vida, però m'agraden. Recorde perfectament quan els vaig escoltar per primera vegada, va ser amb aquest disc, el segon que publicaren, i em van impresionar molt. La veu de Valo, eixes melodies tan màgiques, pincellades gòtiques i guitarres dures... No inventaren res nou, però feren una mescla d'influències creant un estil especial que més tart imitarien quantitat de bandes més."Razorblade Romance" és per a mi el seu millor disc i un dels millors d'eixos últims anys noranta. Les 12 cançons són bastant sencilles, però d'una qualitat indubtable, entre elles "Right Here in My Arms", "I Love You (Prelude to Tragedy)", "Razorblade Kiss" o "Death Is In Love With Us", temassos que ens mostren als Him més durs, i "Join Me in Death" o "Resurrection" (una de les meves preferides, que cançó tan màgica...) ens mostren la seva faceta més relaxada. Cal destacar també la acertada cover de Chris Isaak, "Wicked Game", versió hard-rockera que el mateix Chris Isaak va reconeixer en una entrevista en Popular 1 que li agradava.

Sé que Him són una banda que el sector més sectari de la comunitat rockera odiaran sense tan sols aguer escoltat un dels seus discos sencer en la seva vida, però molts d'eixos es sorprendrien si li donaren una oportunitat a "Razoblade Romance".

dimecres, 10 de març de 2010

Mötley Crüe "Dr Feelgood" (1989)

No hi ha dubte, per a un dia solejat com hui res millor que una joieta del hardrock 80's. Aquestes peladilles tancaren la dècada dels 80 amb un disc espectacular, el gran "Dr Feelgood". So bestial i moltes grans cançons és el que et trobaràs en aquest disc. Cançons que van des de els trallaços de hardrock metàl·lic com "Kickstart My Heart" o "She Goes Down" a la màgia de balades i mitjos temps com les precioses "Without You", "Don't Go Away Mad (Just Go Away)" o la que tanca el disc majestuosament "Time For Change", per citar-ne algunes, ja que el disc és gaudeix absolutament tot.

Sexe, drogues, alcohol, kilos de laca i molta molta diversió.

divendres, 5 de març de 2010

Guns N' Roses "November Rain"

Els fans més puristes dels Guns de l'època del "Appetite for Destruction" es van sentir insultats. Si la cançó, en forma de balada, ja era molt romanticona, el videoclip encara ho exagerava més. Pergueren molts fans, aquells que no aceptaven que els tios que gravaren aquella bestial descarrega de hard-rock macarra en el passat ara feren algo com açò, però jo no estic entre eixos.
No ens enganyem, "Appetite for Destruction" és la seva obra mestra absoluta, no hi han dubtes al respècte, no sols això, si no que a més a més em pareix un dels discos definitius de la història del rock, però els dos volums de "Use Your Illusion" són excelents i "November Rain" em pareix una meravella. El videoclip reconec que és un poc... no sé, a mi m'agrada, però puc entendre que a molta gent no, però la cançó? Per favor, estem parlant d'una de les millors cançons dels putos Guns N' Roses, una preciositat, 9 minuts de pura màgia on Axl canta unes precioses melodies amb un sentiment impresionant, Slash es marca un dels millors solos de la seva carrera, i eixa part final tan grandiosa... és una pasada. Ells s'ho perden.

dimarts, 2 de març de 2010

Los Ilegales. 26-02-2010, Sala XY Rock, Aldaia (València)

Després de saber que aquesta era la gira de despedida de Los Ilegales encara em vaig alegrar més per ver asistit a aquest concert, però per altra banda és inevitable sentir-se malament, és molt dur pensar que no podràs veure a una banda que t'agrada molt en el futur.
Com molts sabreu, Jorge Martínez vol començar un altre projecte totalment diferent a Ilegales, Jorge Ilegal y Los Magníficos, una proposta un poc extranya, l'idea és fer un rollo swing, recuperant la música que feien les orquestes en els anys 40 o 50. Pot resultar interessant, però jo tinc l'esperença de que torne a Los Ilegales en no massa temps. En fi, intentarem tornar a veure'ls un altra vegada en aquesta gira per si de cas.
El concert va estar a l'altura de les espectatives. Una sala pràcticament plena però sense complicacións per posar-te en primera fila, un so quasi perfecte i dos hores i pico de repertori. Així i tot, per el meu gust van faltar unes quantes cançons, però clar, quan es té un repertori tan ampli és normal que pase això. Sonaren de meravella molts hits com "Caramelos Podridos", "Odio los pasodobles", "Hola mamoncete", "Ella saltó por la ventana", "Dextroanfetamina", "Resgreso al sexo quimicamente puro", "La fiesta", "Soy un macarra", "Eres una puta", "Destruye" o "La casa del misterio" entre d'altres, però faltaren també algunes molt bones com "Agotados de esperar el fin", "Europa ha muerto", "Heil Hitler" o "Angel exterminador". Però com us dic, no hi ha queixa al respècte.
El millor de tot? Poder veure a un personatge com Jorge en directe, ell és los Ilegales, i una llegenda viva del rock estatal. És tot un plaer escoltar les seues xarrades entre cançó i cançó, de fet, pense que ell és l'únic que no em molesta que xarre bastant durant un concert. I sobretot, poder veure les seves habilitats amb la guitarra, impresionant.
Lo dit, gran concert. En dos o tres cançons es va notar alguna herrada, però a un grup tan autèntic, divertit, macarra i que fa que t'ho pases tan bé com Los Ilegales, se li perdona tot.