dijous, 26 d’abril del 2012

Cinderella "Heartbreak Station" (1990)

Si amb el seu anterior disc, aquella obra mestra titulada Long Cold Winter, ja quedava poc del Hair-Metal dels seus inicis, en aquest ja no hi ha ni rastre de tot allò. Es pot dir, clar i rotund, que Heartbreak Station és un disc de Rock clàssic en tota regla. A més, amb aquest disc, a banda d'introduir instruments de vent en algunes de les seves cançons, també li afegiren al seu inconfundible estil tocs de CountryFunk, i, per suposat, del seu adorat Blues, que li donà un regust al treball encara més clàssic si cap. Personalment prefereixc Long Cold Winter (per a mi un dels millors discos del Hard-Rock vuitanter), però aquest també és un gran disc. Un treball replet de grans cançons que ens mostraven a uns Cinderella més madurs i amb un nivell de composició molt alt. Absolutament recomanable.

Definitivament, si algo li tenim que agrair al senyor Jon Bon Jovi, a banda de firmar alguns dels millors discos del Hard-Rock 80's, és de descobrir-li al món aquesta gran banda.

Cinderella rules!!



divendres, 13 d’abril del 2012

Réquiem por un sueño.

"Réquiem por un sueño" deu de ser una de les pelis sobre el món de les drogues més originals que s'han fet. Tot encaixava en ella: eixos experiments visuals tan originals, la genial banda sonora, eixe guió tan duríssim (drogues, il·lusions, amor, decadència...), les magistrals interpretacions dels actors... menció especial per a Ellen Burstyn, que va fer un paper senzillament brutal (eixa escena en el tren!!).

Darren Aronofsky aconsseguí impactar al món amb una classe de film que et deixa fotut, però no pots apartar la mirada de la pantalla.

Deliciosament aterradora.

dimecres, 4 d’abril del 2012

Les millors vint cançons de la història del rock espanyol (II).

Bé, continuem amb el llistat. Ja sabeu que açò no deixa de ser una manera de passar una bona estona i de pas reivindicar el rock espanyol, algo que, malauradament, no abunda en la blogosfera.

Miguel Ríos "Banzai"

Junt amb el llegendari guitarrista Savador Domínguez, el rei del rock espanyol li demostrà al món que ell també podia rockejar dur com el que més, i a més a més, fer-ho de meravella. Eixos riffs són dels que et volen el cap i et provoquen un headbanding instantani. Una de les millors cançons del hard & heavy estatal, sens dubte.



Burning "Una noche sin ti"

Imagine que molts quan pensen amb els Burning els vindrà a la ment cançons com "¿Que hace una chica como tu en un sitio como este?" o "Mueve tus caderas", però en el meu cas, sempre que pense amb Pepe Risi i companyia em ve aquesta cançó al cap. "Una noche sin ti" és, per al meu gust, una de les millors lentes del rock cantat en castellà. Eixe dan las seis, sintonizo a los Stones, recuerdos del pelo largo... Viejo blues, queridísimo Eric Burdon... em posa els pels de punta. Ah, l'amor, que cosa més fotuda és a vegades.



El último de la fila "Insurrección"

Mai he segut fan de la banda de Manolo García y Quimi Portet, però sempre em paregueren un bon grup. El seu pop-rock era únic i feren algunes cançons molt bones. "Insurreción" és una d'elles, per a mi la millor de tota la seva carrera. Hi ha màgia en aquesta cançó.



Platero y tu "El roce de tu cuerpo"

Ho sé, aquesta cançó s'ha convertit en una cançó d'orquestra, en qualsevol berbena de poble la pots escoltar després d'algun insofrible hit de David Bisbal, però això vol dir que no siga una bona cançó? No, amics meus, no. Sempre m'agradaren els Platero, i aquesta cançó és extraordinària. Per cert, jo de major vull tocar la guitarra com aquestos dos.



Heroes del Silencio "La chispa adecuada"

Podrien haver segut moltes altres, ja sabeu de la meva debilitat per la banda aragonesa, però "La chispa adecuada" és una cançó que em va marcar moltíssim. Mare meua, açò són barbaritats! És quan escoltes cançons com aquesta quan penses que els Heroes li podien plantar cara a qualsevol banda de renom estrangera de la seva època sense ninguna por. Sublim.