El que fora guitarrista dels Heroes del Silencio és, per el meu gust, el millor guitarrista de Rock a nivell estatal, i un dels pocs que es poden comparar amb els grans de les 6 cordes a nivell internacional. El que els sol passar a la majoria de guitarristes és la falta de personalitat, hi han milers de guitarristes que tenen una tecnica brutal, són rapids i tot el que tu vulgues, però els falta personalitat. Eixa és la seva principal virtud, Juan Valdivia sona a Juan Valdivia i a nigú més. El seu estil és únic, i va ser fundamental junt amb la veu de Bunbury per crear el so d'una banda única e irrepetible, sense l'estil i la màgia de Juan, Heroes no aguera segut el mateix. Eixa forma d'arpegiar i de dibuixar melodies és única, i per a la història queden un gran nombre de riffs i solos memorables en cançons com "Mar adentro", "Entre dos tierras", "Maldito duende", "Opio" o "Avalancha", per citar-ne algunes.
Ací us deixe algunes de les cançons de Heroes on el treball de Juan destacava molt:
El riff de "Entre dos tierras", sencill però molt bo, també era sencill el de "Satisfaction" o el de "Smoke on the water"... Per altra banda, el solo sempre m'ha paregut grandiós.
La chispa adecuada és per a mi una de les millors cançons que he escoltat mai, i la guitarra de Juan té molta culpa de la seva màgia, precioses eixes melodies...
I per ùltim "Avalancha", gran cançó, gran riff...
Cal destacar també el disc que va gravar en solitari "Trigonometralla", després de la disolució dels Heroes. Un disc bastant recomanable enfocat sobretot a la guitarra, on s'allunya un poc del so de Heroes del Silencio i experimenta, però sempre amb el seu estil i la seva màgia.
Ací us deixe un dels seus temes:
