dimarts, 22 de maig de 2012

Apoteosis Springsteeana!!




Poc puc dir que no s'haja dit ja del concert del Boss el passat divendres en Barcelona, la xarxa està repleta de cròniques ben detallades i totes són positives, com no pot ser d'altra manera. Reconec que no sóc un fan del Boss de tota la vida, de fet vaig començar a escoltar com cal la seva música fa relativament poc temps, per tant, l'emoció no és la mateixa que els que porten escoltant-lo des de sempre, però, tot i així, vaig baixar de Montjuïc amb la sensació d'haver presenciat el millor concert que he vist mai. Bruce és un dels grans, i la seva E Street Band una de les millors bandes de la història, ho tenia pràcticament clar des de que arribaren a les meves oïdes discos com Born To Run, The River, Darkness on the Edge of Town o The Wild, the Innocent & the E Street Shuffle, però la apoteòsica actuació de tres hores de duració del passat divendres m'ho acabà de confirmar. Val, aquestos Bruce Springsteen and The E Street Band ja no són els dels 70 o principis dels 80, però dubte molt que una banda d'estadi actual els puga igualar, que AC/DC i els Stones em perdonen.





dijous, 10 de maig de 2012

Les millors vint cançons de la història del rock espanyol. (III)

Continuem amb el llistat de vint de les millors cançons de la història del rock estatal. L'única condició que em vaig posar a l'hora de fer el llistat fou la de no repetir bandes, és a dir, sols posar una cançó de cadascuna d'elles. Ahi van cinc cançons més que per a mi són imprescindibles. Que hi gaudiu!


Obús "Vamos muy bien"



Obús foren, i són, una de les millors bandes de hard-rock i heavy metal que ha donat el rock espanyol. A diferencia d'altres bandes de la seva mateixa escena, com els seus eterns rivals, els Barons, Obús sempre han tingut una cosa molt bona, i és que sempre li han sabut donar un toc d'humor a les seves cançons, i això els fa especials. "Vamos muy bien" és una bona mostra d'això. Cançó festiva com poques, rockera, divertida, ideal per a anar de borratxera amb els col·legues. L'himne etílic definitiu (ho senc Ramoncín, els teus litres d'alcohol no són suficients).



Barricada "Animal caliente"


"Animal caliente" sempre ha segut la meva cançó preferida de Barricada. Molts són el records que van lligats a aquesta cançó, records de nits desenfrenades, nits màgiques. Eixa lletra, eixa melodia tan perfecta cantada per l'incunfundible  veu de El Drogas... és tan bona! És d'eixes cançons que sé que m'acompanyaràn de per vida. 





091 "Cómo acaban los sueños"





Els de José Ignacio Lapido són una de les meves debilitats estatals. Que banda tan gran! I tan poc reconeguda, malauradament. La seva discografia està repleta de cançons memorables, però a aquesta li tinc molt d'afecte. "Cómo acaban  los sueños " és una cançó màgica, en forma de balada que acaba en un mar de distorsió i potencia que et porta a un altra dimensió. La lletra, com sempre ha segut habitual en Lapido, és increïble. Amb aquesta cançó es tancava l'últim disc que publicaren, aquell genial Todo Lo Que Vendrá Después




Sopa de Cabra "Mai trobaràs"





Els Sopa no només crec que són la millor banda de la història del rock català, si no que sempre he pensat que són del milloret de l'estat. Ells fusionaren el rock clàssic i el pop-rock com ningú ho ha fet mai donant a llum cançons inoblidables, com aquesta. "Mai trobaràs" és una cançó amb un encant especial, amb una melodia preciosa, i amb una lletra dedicada a totes eixes persones que volen la lluna. Extraordinària.




Loquillo y Los Trogloditas "Cadillac solitario"




Altra banda imprescindible per a mi. Moltes de les seves cançons mereixen estar entre les millors de la història però, per molt cremada que estiga, pense que no hi ha dubte de que "Cadillac 
solitario" és l'elecció més lògica. Sabino Méndez ha segut un dels millors compositors que hem tingut, i amb "Cadillac solitario" aconseguí crear la banda sonora d'una generació, ni més ni menys.