dilluns, 31 de desembre de 2012

Feliç 2013!!


Des d'ací us desitge un any nou ple d'alegria i felicitat. Que tingueu salut i que la música us acompanye, sempre!

A continuació, dos vells amics us explicaran com funcionen les campanades, per si encara no ho sabieu :)

Bon any!!


divendres, 28 de desembre de 2012

Covers (X) Thin Lizzy "Whiskey In The Jar"



Whiskey In The Jar és una de les cançons més versionetjades de la història de la música popular. Bandes i artistes tan dispars com Metallica, U2, Belle & Sebastian o Gary Moore, entre molts altres, feren la seva pròpia versió de la clàssica tonada folk irlandesa, totes elles bastant encertades, però si hi ha una que déu de ser més destacada, eixa és la que feren Thin Lizzy en la seva primera època. 

Amb ninguna altra banda encaixa tan bé l’esperit d’eixa cançó, realment sembla feta aposta per a ells. 

Aquesta cançó és un clar exemple de que, moltes vegades, el més senzill és el millor, sempre i quan, això si, hi haja màgia, i d’això a Thin Lizzy no els en faltava. Que banda tan especial…

dilluns, 24 de desembre de 2012

Frank Sinatra "Christmas Song"

Als que soleu passar-se per ací molt sovint, als que es passen de tant en tant, als que es passen a les mil i als que no s'han passat mai... és a dir, a tots i a totes, us desitge que passeu unes bones festes i que sigueu molt molt feliços.

Deixem que siga "La Voz" (res a veure amb eixe patètic programa de televisió on Melendi és "el rockero del lugar")  el que amenitze aquesta nit màgica.

Bon Nadal a tothom!!


dijous, 20 de desembre de 2012

Escueladecalor. El directo de Radio Futura. (1989)


Que Radio Futura foren una de les millors i més personals bandes de la història del pop-rock espanyol és algo que cada vegada tinc més clar. Originals com pocs, grans músics amb un talent especial a l'hora de composar cançons,  i sempre intentant fusionar estils per crear algo únic. Gran banda. I on millor demostraren la seva grandesa, per a mi,  fou en el seu fabulós disc en directe.

Quan vaig fer l'enquesta en aquest bloc per votar al millor disc en directe del rock espanyol no sé perquè no vaig posar aquest com una de les opcions, perquè la veritat és que el directe de Radio Futura és un dels grans lives del rock cantat en castellà. Tal volta el fet de no ser un concert sencer, reduint-lo sols a onze cançons, em tirara un poc cap a enrere. No ho sé, en qualsevol cas, ací estem per reivindicar-lo, perquè es tracta d'un treball enorme.

Gravat en els dies 28 i 29 d'octubre de 1988, en l'auditori Arena de València, en aquella època la banda passava pel que possiblement fora el moment més inspirat de la seva carrera presentant eixe gran disc que fou "La canción de Juan Perro",  i a demés, amb un bon rodatge fet, el que es notava en la perfecta execució de les cançons millorant-les totes respecte a les versions originals d'estudi.




Temes com "Escuela de calor", "Han caído los dos", "A cara o cruz", "En el chino", "No tocarte", "El canto del gallo" o "Paseo con la negra flor", entre d'altres, són clàssics atemporals de la música popular española, i ací sonen d'escàndol!!

Com alguns sabreu, aquest treball, tot i tinguent un rotund èxit, va tindre també una certa polèmica per que sembla que posteriorment va ser un poc retocat a l'estudi, però... i que? Això a mi em dona igual!! La majoria dels directes que tenim en casa i que tant ens agraden han segut un poc retocats, i no per a això vaig a tirar-los a a la basura, sempre i quan estiga ben fet i no faja que perga l'essència del directe,  no tinc cap problema amb això, i en aquest cas està encertat.

Ja sabeu, amigues i amics, demà s'acaba el mon, així que,  ja que no tenim escapatòria, al menys acabem els nostres dies escoltant bona música, en el meu cas ho faré a ritme dels grans Radio Futura. Yeah!!


dimecres, 12 de desembre de 2012

Paco de Lucía "Entre Dos Aguas"


El mon del flamenco mai m'ha interessat massa, em sembla un genere molt respectable, això si,  una música pura i real, però, al menys de moment, no acaba d'omplir-me el suficient com per a llançar-me a descobrir les seves obres més recomanables. Ara bé, altra cosa és la música de Paco de Lucía. El seu descomunal talent, la seua increïble tècnica a les sis cordes i el gust per fusionar el flamenco amb altres estils com el jazz o la música clàssica, ha portat la música andalusa a un altre nivell, i fa ja molt de temps despertà l'interes en mi.

Una cosa que sempre m'ha cridat especialment l'atenció és la fixació que tenen molts grans i reputats guitarristes de rock per a aquest home. Ara mateixa em ve al cap una entrevista que li feren fa uns anys a Zakk Wylde en el Popu en la que expressava la seva profunda admiració  pel guitarrista de Cadis, i el citava com a una de les seves majors influències.
 

Definitivament, el de aquest home és... diferent a la resta del flamenco.

Anem a recordar al geni de la guitarra espanyola en una actuació en directe on interpretava una de les seues cançons més representatives, la meravellosa "Entre Dos Aguas".

Açò és sentiment pur i virtuosisme a parts iguals, amics. Sublim.

dissabte, 8 de desembre de 2012

The Cure "Concert" (1984)


"Concert" no és precisament el millor disc en directe de The Cure, altres lives com "Show" o "Paris" són més complets, però aquest té algo molt bo, malgrat ser massa curt (sols deu cançons) i no tractar-se d'un sol concert, si no d'una triada de cançons extretes de dos shows fets en Londres i Oxford.

I és que, a demés de ser el primer disc en directe que la banda va llançar, és ací on podem gaudir dels The Cure més crus de tota la seva carrera, en plena època sinistra i encara amb les seves arrels punk ben presents.
   
El disc no té res de desperdíci, però sobretot cançons com "Shake Dog Shake", "Give Me It", "One Hundred Years" o especialment la clàssica "A Forest", sonen ací crues, denses, malsanes, obscures ... brutals!!
 

Tal volta algunes de les millors coses que ha fet aquesta banda encara tardarien en arribar, però ja mai tornaren a sonar com ens mostra aquest disc.

Molt recomanable. Especialment als amants dels sons més foscos.



dimecres, 5 de desembre de 2012

Covers (IX) Freddie Mercury "The Great Pretender"


The Great Pretender és una de les poques covers que va gravar Freddie Mercury al llarg de la seva carrera. L'inoblidable líder de Queen era un gran fan dels meravellosos The Platters, i, en la seva faceta com a solista, va voler deixar constancia d'això gravant aquesta preciosa balada. 

Com no podia ser d'altra manera, el resultat fou excel·lent. Tal volta perdés un poc la màgia de la versió original, però la va fer guanyar en intensitat gràcies a eixa poderosa i inimitable veu que posseïa. 

Gran cover, i a demés, acompanyada per un video-clip la mar de divertit.

Freddie forever!!