dimecres, 22 de setembre de 2010

Rock & Roll Radio Festival 2010. La Nucía.

Estic que balle amb un peu des de que em vaig enterar d'aquest festival. El dia 23 d'Octubre tindrem en La Nucía a tres de les millors bandes que ha donat el Rock estatal en tota la història. Als Burning no els controle tant, m'agraden, però per alguna extranya raó no tinc ni un sol disc d'ells en m'ha casa. Els vaig veure en un Viñarock i van estar molt bé, Rock & Roll Stoniano, pur, xulesc i macarra a tope. Tenen un bon grapat de cançons mítiques i són tota una llegenda, la veritat és que tinc moltes ganes de veure'ls altra vegada, llàstima que ja no estiga l'irrepetible Pepe Risi amb ells.


Amb Siniestro ja és diferent, sóc molt fan d'ells, sobretot de l'època en la que estava Miguel Costas. Malauradament no els he pogut veure mai quan encara estava Miguel, però si varies vegades amb Julian al front i, que voleu que us diga... No són els Siniestro que veiem en el dvd de "Ante todo mucha calma", però continuen siguent una de les millors bandes estatals. Els tindrem presentant nou disc que encara no he tingut oportunitat d'escoltar, per tant no sé com funcionaran les noves cançons en directe, però quan toquen les clàssiques no hi ha fallo, la festa i el descontrol està essegurat.

Loquillo és un dels meus artistes espanyols preferits. No hi ha ningú que tinga eixa classe i eixe carisma que té ell d'amunt d'un escenari. Alguns dels discos que tragueren en l'època de Loquillo y Los Trogloditas són del millor que s'ha fet en la història del Rock cantat en castellà, i Sabino Méndez passarà a la història com un dels millors compositors que han hagut en l'estat.
L'últim que ha tret, ja com a treball en solitari, no està gens mal, però és troba a faltar aquella màgia que tenia junt amb Los Trogloditas. De tota manera, tinc unes ganes de veure'l en directe enormes, sols els vaig veure una vegada fa molts anys, quan encara estava la formació clàssica de Los Trogloditas, excepte Sabino, i ho recorde com una gran vetlada de Rock & Roll.

Per fi un gran cartell al costat de casa!

dimarts, 14 de setembre de 2010

Mudhoney "Superfuzz Bigmuff Plus Early Singles" (1990)

Mai foren tan coneguts com Nirvana, Pearl Jam, Alice in Chains o Soundgarden, però son una banda essencial per entendre el que va ser aquell moviment anomenat Grunge. Una de les millors característiques que va tindre aquell moviment és que tots aquells grups tenien en comú l'actitud, però cada banda tenia el seu propi so. Mentre que Nirvana eren més pop, Pearl Jam més setenters, Alice in Chains obscurs i metàl·lics i Soundgarden obscurs també, però més alternatius, Mudhoney eren els més salvatges. El seu estil és una mescla de punk, garatge, i pinzellades de Noise i Psicodelia. Un so cru, contundent i caòtic per moments, on Mark Arm pert el cap a base de melodies molt particulars i crits descabellats. Amb els únics que pot ser que tinguen algunes similituds son amb els Nirvana de Bleach, per la seva cruesa.

"Superfuzz Bigmuff Plus Early Singles" és la perfecta mostra del que era aquesta banda en la seva millor època. Una autèntica burrada de disc.

El disc està compost per les 6 cançons que formaven el Ep de debut anomenat sols "Superfuzz Bigmuff", més 6 cançons més. I entre elles hi ha una acertada versió de Sonic Youth, "Halloween". No ho dubteu, si sou fans d'aquell irrepetible moviment de Seattle o si us agrada el punk-rock salvatge rollo The Stooges (Una de les seves grans influències), aquest és el vostre disc.

Cal destacar que a diferència d'ells poques bandes Grunge han durat tots aquestos anys sense parar de treure discos i fer concerts fins el dia d'avui. Ah! I per cert, el dia 24 d'aquest més estaran en València, afortunats seran els que podran assistir a eixa salvatge vetlada.



dijous, 2 de setembre de 2010

Siniestro Total "Country & Western"

Aquest és el nou disc de la banda gallega. El disc eixirà a la venda el 14 de Setembre. Per gravar el disc han viatjat a Houston (Texas), la producció corre a càrrec de Joe Hardy, el mateix en el que treballaren en "Made in Japan" i "Policlinico Miserable", i una part del disc ha segut gravada en The Foam Box, estudi del barbut guitarrista dels mítics ZZ Top, Billie Gibbons.

La veritat és que la cosa no pinta del tot mal. A pesar del titol del disc i el fet d'anar a gravar-lo a Texas, Julian afirma que no serà un disc de Country, si no un disc al més pur estil de Siniestro Total. Ells son una de les meves bandes estatals preferides, però sincerament, els seus últims treballs no em lleven el dormir. Continuen siguent únics, de cada vegada son millors músics i per supost que continuen fent algunes coses bones, però jo soc dels que pensa que aquesta banda va pedrer la major part del seu encant el dia que Miguel Costas va fer les maletes. No li vull llevar mèrits a Julian, sense ell Siniestro no aguera segut el mateix, i gran part de les cançons mítiques de Siniestro les va fer ell, però sense Miguel tampoc ha segut mai el mateix. És com si a Barricada llevares al Drogas i es quedara el Boni, o al revés, perdria tota la màgia.

De tota manera continuen siguent una de les bandes més interessants del panorama, sempre marcant la diferència. Qui sap, igual ens sorprenen amb aquest nou disc, i si no ho fan sols tinc que posar-me "Ante todo mucha calma" una vegada més i tot resolt.

Aquestos eren els Siniestro autèntics...