Greg Graffin i el subnormal del Dr Music.

Molts ja coneixereu aquest famós incident. Açò és una de les coses més lamentables que he pogut veure d'amunt d'un escenari. Els incidents en el món del Rock poden tindre la seva gràcia, però el comportament d'aquest imbècil produeix vergonya. No sap la sort que va tindre burlant-se d'un tros de pa com Greg Graffin, si li haguera fet el mateix a algú com Keith Richards o Axl Rose, eixe subnormal haguera arribat eixe dia a casa sense dents.

Bad Religion "Recipe for hate" (1993)

Com ja vaig dir en l'altra ressenya que li vaig fer al recomanable disc "Stranger than fiction", no sóc fan dels Bad Religion, però em pareix una banda respectable. No solc escoltar moltes bandes d'aquest estil, m'agrada el punk i el hardcore, clar que si, però no especialment aquest, en canvi, aquesta banda si que em pareix que té coses interessants. A pesar de que pràcticament tots els seus discos tenen temes destacables, no tots ells em pareixen recomanables, per el meu gust, aquesta banda té moltes cançons de relleno en alguns dels seus treballs, però no en tots. El disc que ens ocupa hui em pareix bastant disfrutable, hi han alguns temes que passen un poc més desapercibits, però en general em pareix un bon disc amb cançons molt destacables com "Recipe for hate", "Kerosene", "American Jesus" (Un dels hits del punk dels noranta), "Man with a mission" (La meva preferida del disc junt amb "American Jesus", precioses eixes melodies...), "Watch it die" (Amb la col·laboració especial de Eddi Vedder de Pearl Jam), "Lookin in" (Atronaor Riff a tota llet!) o "Don't pray on me".
Mai seran una de les meues bandes de capselera, però eixe punk accelerat amb la caracteristica veu de Greg Graffin i eixes melodies tan caracteristiques fan que siguen una banda especial dins del seu gènere, i de tant en tant em fan passar una bona estona, que ja és bastant.

Bad Religion "Stranger Than Fiction" (1994)

El punk rock i hardcore melòdic californià mai a segut el meu fort, però Bad Religion sempre m'han paregut un bon grup. Ells foren els que d'alguna manera inventaren aquest estil que ens ha donat més penes que alegries amb milers de bandes infumables per tot el món, cosa que no és el seu cas. La principal diferència que té aquest grup respècte als altres del mateix estil és que són una banda que realment els agrada el Rock n' Roll, no com les típiques bandes que diuen que son punks i tenen menys de punk que jo de beato, que solen eixir en pel·lícules d'intituts americans i merdes d'eixes i que sonen totes exactament igual.
Cançons amb velocitat, riffs atronaors, bons solos de guitarra i el bon gust per la melodia amb eixes harmonies vocals tan caracteristisques, fan de Bad Religion una banda molt especial dins del seu gènere.
El grup es va fundar l'any 1980 però no va ser fins a finals dels 80 i principis dels 90 quan aconseguiren l'èxit massiu amb discs com "Suffer", "Recipe For Hate" o aquest "Stranger Than Fiction", el seu disc que escolte més a sovint. Hits com "Infected" o "21 st centuri(Digital boy)" arrasaren però el disc està replet de bones cançons com per exemple "Tiny voices", "Better off dead" o la atronaora cançó que obri el disc "Incomplete".

Bon disc, bona banda.