Covers (IV) The Mission "Like a Hurricane"

Sempre m'ha agradat el cover que feren The Mission de la clàssica cançó de Neil Young. La adabtaren perfectament al seu profund i sinistre so i els quedà de meravella.

Ací us deixe a Wayne Hussey i els seus interpretant la mítica cançó en directe en un dels millors moments de la seva carrera. Els dies de "Carved in Sand", quasi res...

Que hi gaudiu!

The Mission 16-10-2011. Sala Mirror (València)

Tenia moltes ganes de veure'ls, i més tractant-se de la gira de celebració del 25 aniversari de la banda, amb la reunió de la formació original (excepte el baterista) i basant el repertori en els seus primers discos. La sala estava pràcticament plena, i en l'ambient es notaven les ganes de passar-ho bé recordant èpoques passades. Les velles glòries de València recuperaren les millors gales sinistres per a l'ocasió, el negre era el color... Si, per un parell d'hores tornaren a ser els 80, quan l'afterpunk regnava en les discoteques, segurament els més joves de la sala seriem els meus amics i jo, però ja sabeu que èpoques passades es poden viure sense haver-les viscudes, tot és qüestió de mentalitzar-te, qui no s'ha sentit alguna vegada com en els 70 escoltant a Led Zeppelin?

Gene Loves Jezebel foren els encarregats de calfar motors, una banda que no em diu massa, la veritat, però he de reconèixer que el concert no va estar mal, amb bon so i amb la banda bastant entregada.


I per fi arribà la missió! Obriren amb eixa peça envolvent anomenada "Beyond The Pale" per després donar pas a molts del seus temes més clàssics, sonaren "Sepent's Kiss", "Garden Of Delight", "Crystal Ocean", "Stay With Me", "Severina" "Wasteland" (una de les més celebrades), el cover de Neil Young "Like a Hurricane", "Butterfly On A Weel", "Deliverance"... Una hora i vint minuts de bon goth-rock. La banda va sonar bé, a pesar de que Wayne Hussey tenia la veu algo cascada, però, sincerament, per el que he pogut veure en vídeos, sonava millor l'última formació que tingueren abans de separar-se.

Vaig eixir del concert amb una sensació agredolça. Pense que s'hagueren pogut enrotllar un poc més i fer almenys hora i mitja, i és que es deixaren moltes cançons bones per tocar (Hands Across The Ocean! Into The Blue!! Belief!!!). La sensacional "Like A Child Again" en versió de guitarra i veu em va decepcionar, perquè no la tocaren com cal?? I el final amb "Tower Of Strength" no va ser un bon final, una bona cançó, si, però no per a acabar, de fet ningú pensava que el concert havia finalitzat, tant costava tornar a eixir i tocar una canonada com "Hands Across The Ocean"?

En fi, un bon concert que haguera pogut ser memorable.

Així hagueren tingut que acabar el concert...

The Mission "Love me to death"

Ha arribat l'hivern i amb ell la música de The Mission. Sempre serà un plaer escoltar la seva música, però em pareix perfecte escoltar-la en aquestes nits fredes, al racó del foc.
"Love me to death" és una de les seves millors caçons, i formava part del seu fabulós disc de debut "Gods Own Medicine" (1986).

Música apassionant, preciosa, obscura, emocionant...

The Mission "Carved in sand" (1990)

The Mission han segut l'últim gran descobriment per a mi, coneixa un parell de cançons de tota la vida però fins fa un parell d'anys, més o menys, no em vaig decidír a comprarme un disc d'ells i escoltar-los com forme déu mana. Que gran banda... Amb ells m'ha passat com amb tants altres grups, vaig començar amb el seu segon disc, el gran "Children", en un principi m'agradava, bons músics, bona veu... Però no m'acabava del tot, posiblement per tindre un so diferent al que normalment estíc acostumat a escoltar, però a base d'escoltar-los han acabat siguent un dels grups que més present tinc últimament. Hui m'apeteix parlar d'aquest disc perque és el que més escolte últimament, però tant "Children" com el debút "Gods own medicine" em pareixen fabulosos.
Amb aquest "Carved in sand" Wayne Hussey i els seus entraven a la decada dels noranta com a una de les millors bandes britaniques del moment, de fet, per a molta gent aquest disc és el millor de tota la seva carrera, algo molt comprensible, ja que està replet de cançons realment inspirades i també exitoses com el mig temps "Butterfly on a Wheel", (que posiblement siga la cançó més bonica de la seva carrera), "Deliverance" (tot un himne) o "Belief" (Un tema que defineix a la perfecció el que és The Mission). Però també hi han altres no tan conegudes que són verdaderes joies... " Amelia", "Grapes of Wrath", "Hungry as the Hunter " "Sea of Love".... Cançons que és mouen entre sons sinistres, rock i belles melodies. Un disc redó, adictiu, d'eixos que quan s'acaba tens gana de tornar-lo a escoltar, perfècte per introduir-se a la música d'aquesta llegendaria banda de rock gòtic.