tag:blogger.com,1999:blog-27622186360672158212024-03-05T23:48:49.843-08:00Sols és Rock 'n Roll, però ens agrada.Un blog dedicat al Rock & Roll i a la cultura pop en general.juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.comBlogger228125tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-53773817976166620382014-11-27T08:52:00.001-08:002014-11-27T08:52:47.903-08:00Videoclip de "Sólo Quiero Rock & Roll", cançó d'avançament del nou disc de Carcoma.<span lang="CA" style="background: rgb(247, 247, 247); line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hola a tots i totes. Tinc el plaer de presentar-vos el videoclip de “<span class="hiddenspellerror">Sólo</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="hiddenspellerror">Quiero</span><span class="apple-converted-space"> </span>Rock
& Roll”, la nova cançó d’avançament de “Contra<span class="apple-converted-space"> </span><span class="hiddenspellerror">Viento</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="hiddengrammarerror">y</span><span class="apple-converted-space"> </span>Marea”, el nostre nou disc que ja està<span class="apple-converted-space"> </span><span class="hiddengreenerror">al</span><span class="apple-converted-space"> </span>caure, i del que estem realment
orgullosos. Espere que us agrade ;)</span></span><br />
<span lang="CA" style="background: rgb(247, 247, 247); line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background: rgb(247, 247, 247); line-height: 18.3999996185303px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/oEPyFXCZLNw" width="560"></iframe></span></span>juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-84117861887190443172014-11-10T05:47:00.002-08:002014-11-27T08:53:43.612-08:00Portada i cançons de "Contra Viento y Marea", el nou disc de Carcoma, el meu grup.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyEbak9SaGbzVTkNhx6NZ0EsXIb54uycW7g4waKvobDRj7dxaS5irNXAQsiWK4m_G7qwY7EuaT6eC0JXv_JX4XFmnRrYrDhdjr-aqevfu8nbsL4vvUhIF73QNwgmVc2wH5TBUqEFyevxM/s1600/CARCOMA-portada-Def-02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyEbak9SaGbzVTkNhx6NZ0EsXIb54uycW7g4waKvobDRj7dxaS5irNXAQsiWK4m_G7qwY7EuaT6eC0JXv_JX4XFmnRrYrDhdjr-aqevfu8nbsL4vvUhIF73QNwgmVc2wH5TBUqEFyevxM/s1600/CARCOMA-portada-Def-02.jpg" height="397" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"> <b> 1- Sólo quiero Rock & Roll</b></span><b><br style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;" /><span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"> 2- Mi oportunidad</span><br style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;" /><span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"> 3- Pasemos a la acción</span><br style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;" /><span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"> 4- En el parque</span><br style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;" /><span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"> 5- Tu nombre es nadie</span><br style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;" /><span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"> 6- Rock en las venas</span><br style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;" /><span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"> 7- Pelea sin ganador</span><br style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;" /><span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"> 9- Chaquetas de cuero</span><br style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;" /><span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"> 10- Nada que esconder</span><br style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;" /><span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"> 11- Los placeres de la noche</span><br style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;" /><span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"> 12- Sin ti</span><br style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;" /><span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"> 13- Sin sentido</span><br style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;" /><span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"> 14- Murmullos intensos</span></b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hola a tots i totes. Últimament no em passe molt per ací (sí pels vostres blogs, que us solc llegir amb freqüència), però aquest és un bon moment per publicar algo, ja que Carcoma estem apunt de treure <b>"Contra Viento y Marea"</b>, el que serà el nostre tercer (segon de llarga duració) treball. Ací podeu veure la portada i els títols de les cançons que formaran el nou disc. I en breu treure'm una cançó d'adelant, amb videoclip, per a que pugueu veure per on van els tirs. Espere que us agrade.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per a veure millor els nostres passos podeu seguir <a href="https://www.facebook.com/pages/Carcoma/70222040867?fref=ts">el nostre Facobook</a> , o bé visitar <a href="http://carcomarock.jimdo.com/">la nostra Web oficial.</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Abraçades!!</span></div>
juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-34944893777833355132014-07-04T09:38:00.001-07:002014-07-09T01:02:33.777-07:00Manic Street Preachers “En els carrers del Rock & Roll” (Especial)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMiPi-j1yYGDY8hX9kEdl6NvFVO_9wpvdH35NrluXsfglLQziCF1FsViTHRgaCqE78ULmKDpkfxKUFANsIHRtWbzHffqoJu3B8YSW7VPi5rIKAFaaL4ussoguzQaY75Q2fJM9McVS3XI4/s1600/manics.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMiPi-j1yYGDY8hX9kEdl6NvFVO_9wpvdH35NrluXsfglLQziCF1FsViTHRgaCqE78ULmKDpkfxKUFANsIHRtWbzHffqoJu3B8YSW7VPi5rIKAFaaL4ussoguzQaY75Q2fJM9McVS3XI4/s1600/manics.jpg" height="291" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Corria l’any 1997. Un bon dia, un xaval en plena adolescència
i famolenc de descobrir nova música, li va dir a un cosí seu, major que ell, que
li gravara una cinta de cassette amb cançons d’algunes bandes que ell vulguera.
Entre algunes de l’època, hi havia una que destacava clarament de les altres,
aquella cançó tenia màgia i la seva preciosa melodia el transportava a altra
dimensió; el seu títol era “A Design For Life”. Ni us podeu imaginar les voltes
que va escoltar eixa cançó en la seva habitació tirat d’amunt del llit. No tenia
ni idea del que deia la lletra, però ell flipava igualment, pulsava “play”,
tancava els ulls i es deixava portar. En aquell moment va saber que aquella
banda estava feta a la seva mesura. Aquell grup era Manic Street Preachers, i
el xaval que experimentava noves sensacions amb la música era jo.</span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Allò fou un amor a primera vista que dura fins el dia d’avui.
Manic Street Preachers són una formació que segurament no passarà a la historia
com una de les millors bandes del Rock, però per a mi són especials, algo
brilla en les seves cançons que ni la reialesa del Rock & Roll ho
aconsegueix, i sempre m’han acompanyat al llarg de tots aquests anys. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La seva música sempre m’ha paregut irresistible:
guitarres potents, influencies Punk, Hard Rock, sensibilitat Pop, Rock
alternatiu… només cal dir que algunes de les seves bandes preferides sempre han
segut Guns N’ Roses, The Clash, <span style="background: white; color: #1b1b1b;">Badfinger
o Joy Division… algo únic i especial tenia que eixir de ahi. És cert que sempre
han segut considerats una banda de Brit-Pop, però més que res per la seva
procedència i l’època en la que eixiren, perquè la veritat és que poc tenien a
veure amb aquelles bandes que, excepte unes poques, poca sang els corria per
les venes. Cert és també que han passat per èpoques més inspirades que altres,
i que l’excitació que provocaven en els seus primers anys s’ha anat perdent pel
camí. Lluny queden els dies en que els de Gales eren una de les bandes més explosives
del panorama: shows salvatges, declaracions provocatives a la premsa, textos
compromesos, una imatge transgressora propera al Glam que jugava amb
l’</span><span style="background: white;">ambigüitat<span class="apple-converted-space"> sexual… en definitiva: joventut i gana de
passar-ho bé i de menjar-se el món. Gran part de la culpa d’eixa actitud que
tenia la banda en els seus primers temps fou també del </span>malmès<span class="apple-converted-space"> Richey James; Richey no era un gran músic, era un
guitarrista del montó, però en certa manera era l’ànima d’aquells primers
Manics. Un tío carismàtic, amb una ment estranya, però brillant. Gran part de
les millors lletres de la banda van ser escrites per ell, i la veritat és que
la banda ja mai va tornar a ser igual sense ell. Imagine que molts coneixereu
la història: Richey tenia seriosos problemes mentals, amenaçà en llevar-se la
vida varies voltes, i finalment un dia desaparegué. Ningú sap si ha mort o no,
ningú l’ha tornat a veure i el cos no ha aparegut mai. Un misteri molt trist. </span></span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="background: white;"><span class="apple-converted-space"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;">Estem en 2014, i la banda no és igual hui que en 1994,
però sempre tenen coses que dir. En els pròxims dies publicaran “Futurology”,
un nou treball que analitzarem més avant, amb tranquil·litat, després
d’haver-lo escoltat com cal. Però ara el que toca és mirar enrere, apreciar
tota la seva llarga trajectòria i celebrar que els tinguem encara creant música
per a nosaltres. Per a celebrar-ho, m’ha paregut bona idea repassar cadascun dels
seus lp’s, del primer al darrer; per gust, perquè els tinc molt d’afecte, i també
per a ajudar a descobrir-li, a tot aquell que li puga interessar, la discografia
d’una banda irrepetible, una banda que ha tingut moltes més llums que ombres en
el llarg dels carrers del Rock & Roll. Segurament alguns no estareu d’acord
amb mi, però aquesta és la meva opinió sobre la seva obra. Que vostès ho
gaudeixin.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> </span><b style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 18.399999618530273px;">Generation Terrorists (1992)</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"> </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEqorY3plhZ34OgSneicVvPd8c-43YvtCGikcoQjdOvg7vK93RO0ZErUsUiqgi8fSS_BVHAiODm-keEIh6CT_fg5eDPmFYl__k2bjylxUJmd7MjVzXW3ihc6s0IH6sw_kA0PKR3HS5AUI/s1600/Manic_Street_Preachers-Generation_Terrorists-Frontal.jpg" imageanchor="1" style="line-height: 115%; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEqorY3plhZ34OgSneicVvPd8c-43YvtCGikcoQjdOvg7vK93RO0ZErUsUiqgi8fSS_BVHAiODm-keEIh6CT_fg5eDPmFYl__k2bjylxUJmd7MjVzXW3ihc6s0IH6sw_kA0PKR3HS5AUI/s1600/Manic_Street_Preachers-Generation_Terrorists-Frontal.jpg" height="400" width="400" /></a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, sans-serif; font-weight: bold; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="display: inline !important; text-align: justify;">
<i style="font-family: Arial, sans-serif;"><span lang="CA"></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-weight: bold; text-align: justify;">
<i style="font-family: Arial, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><b></b></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="display: inline !important; text-align: justify;">
<i style="font-family: Arial, sans-serif;"><b><i><span lang="CA"><br /></span></i></b></i></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i style="font-family: Arial, sans-serif;">Gravarem un disc
que venga més que Appetite For Destruction, farem una gira mundial, omplirem
Wembley tres nits seguides i ens separarem. </i><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Així eren els Manics</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-weight: bold;"> </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">en els seus
inicis: tenien gana de provocar, de tocar els collons i de mostrar-se
arrogants. Per suposat, i afortunadament per a nosaltres, no va ser així, i la
banda continua en actiu fins els nostres dies. “Generation Terrorists” es tracta
d’un debut veritablement arriscat, imagineu-se la situació: eren els dies en que
el Grunge de Seattle s’ho emportava tot per davant, i de sobte apareixen uns tios
del Regne Unit, amb un disc doble de més de 70 minuts de duració, i<i> </i>en el que practicaven una espècie de fusió
entre el Hard Rock (influenciat especialment per Guns N’ Roses), el Punk Rock i
la música Pop. Per si fora poc, la seva imatge glamurosa tampoc ajudava massa;
definitivament, no era un plantejament molt apropiat per a l’època, però a qui
li importa això si el contingut és realment bo? Perquè sí, aquest disc és de
notable alt. És cert que musicalment maurarien i millorarien considerablement
en els seus treballs posteriors, però precisament ahi radica l’encant d’aquest
disc, més juvenil, fresc i on es nota la innocència pròpia de la edat. Cançons
com “Motorcycle Emptiness”, “You Love Us”, “Slash ‘n’ Burn”, “Little Baby Nothing” o “Stay Beautiful” són
clàssics absoluts en la seva discografia, i al disc complet no li sobra
pràcticament res. Un treball imprescindible per a entendre la idiosincràsia i
evolució d’aquesta banda, però el millor encara estava per vindre. </span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-small;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/hM_oov3dU6A" width="420"></iframe></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;"> </span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"> </span></b><b><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">Gold
Against The Soul (1993)</span></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbsQZx8yCPnFNefyHwLPb7sSWiyWasTJwvhHlkj8AnehOfc1bI0GblMIv1urAB3pXJkG4hUk0LN8XexSX9DY8FYXPrCmSaQ8UqGhuEekLrgYIJ26hc2JA8VOVX7gP1woV4TDg9mCKu5Os/s1600/gold+against+the+soul.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbsQZx8yCPnFNefyHwLPb7sSWiyWasTJwvhHlkj8AnehOfc1bI0GblMIv1urAB3pXJkG4hUk0LN8XexSX9DY8FYXPrCmSaQ8UqGhuEekLrgYIJ26hc2JA8VOVX7gP1woV4TDg9mCKu5Os/s1600/gold+against+the+soul.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">El cim de la seva carrera. Un dels
millors discos dels 90, i un dels discos que més m’ha marcat en ma vida. La
mescla perfecta entre la força del Rock dur i la bellesa del bon Pop, però sonant
enormement únics i originals. Desapareix la veneta Punk dels seus inicis, aconseguint
sonar molt més madurs i sofisticats, però sense perdre ni una mica de energia. Tot
encaixa en aquest disc; so, producció, els textos de Richey, la peculiar veu i meravellosa
guitarra de James Dean Bradfield... i el més important: les cançons. </span><span lang="EN-US" style="color: #252525;">"Sleepflower", “From Despair To Where”, “La Tristesse Durera”,
“Life Becoming a Landslide”, "Drug
Drug Druggy", “Roses in the Hospital”… pura màgia. </span><span style="color: #252525;">Gravarien molts més bons discos en el futur, però mai
arribarien al nivell d’aquesta petita obra mestra.</span></span><span style="color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-small;"> </span><span style="color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-small;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #252525;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #252525; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><span style="line-height: 22.399999618530273px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/IkgzOBV08DI" width="560"></iframe></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #252525;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<b><span style="color: #252525; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span><span style="color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">The Holy Bible (1994)</span></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjuhIxmUtccZLfH0bzZY_arsQbby7ZgsoGMNLtzZRglXnhVeYzuj9k_MjzKBqZAqltkWXVV562XVhg-2BXBcKdB7qymgMhSlngCnVc7N7Gc0Zd2Z3pMbMUx8OWRSfiRjicvSYT9VeclrM/s1600/Manic_Street_Preachers-The_Holy_Bible-Frontal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjuhIxmUtccZLfH0bzZY_arsQbby7ZgsoGMNLtzZRglXnhVeYzuj9k_MjzKBqZAqltkWXVV562XVhg-2BXBcKdB7qymgMhSlngCnVc7N7Gc0Zd2Z3pMbMUx8OWRSfiRjicvSYT9VeclrM/s1600/Manic_Street_Preachers-The_Holy_Bible-Frontal.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Amb aquest treball acaba l’època més
excitant de la banda. Després de la publicació del disc, Richey desaparegué i
ja mai van tornar a ser el mateix. Per a molts, “The Holy Bible” es l’obra
definitiva dels Manics, i malgrat que per a mi “Gold Against The Soul” el
supera, entenc perfectament eixa opinió, perquè es tracta d’altre disc
excel·lent. La banda sona ací més primitiva, més seca; recuperant el seu costat
Punk i, per moments, sonant un poc obscurs, influenciats per les bandes Post -
Punk. Els riffs de guitarra es tornen més estranys, així com algunes estructures
de les cançons, un poc més enrevessades, en definitiva: Manic Street Preachers
sonen ací més alternatius. Però segueixen sent ells; les melodies marca de la
casa estan ahi, així com eixa frescor i aire desenfadat que sempre els ha
caracteritzat. En aquest disc també accentuaren més el seu compromís polític en
les lletres, sempre recolzant a la classe treballadora. Impossible imaginar la
dècada dels 90 sense cançons com “Revol”, “Faster” o “P.C.P.”. Enorme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 22.399999618530273px;"><span style="color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-small;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/vf91dTrLkgA" width="560"></iframe></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-size: x-small;"> </span></span><span style="font-size: large;"><b style="line-height: 16.8pt;"><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;">Everything Must Go (1996)</span></b><span style="color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 16.8pt;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 16.8pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8QOL1qlWukddi6Uig8k2GE-_I-Q47YOD2EDMCdoSX_GSLwJwcjCco8s8LV0jCJ_ot-lNmlW0bUaX0QRrNYXtUSyDWhJYgVgn0Jkj8UKgw1yIw27qx5w0hOASF1GSNLrzJq88w5i4u4Gw/s1600/eveything+must+go.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8QOL1qlWukddi6Uig8k2GE-_I-Q47YOD2EDMCdoSX_GSLwJwcjCco8s8LV0jCJ_ot-lNmlW0bUaX0QRrNYXtUSyDWhJYgVgn0Jkj8UKgw1yIw27qx5w0hOASF1GSNLrzJq88w5i4u4Gw/s1600/eveything+must+go.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 16.8pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Ja sense Richey a la banda, els de Gales
fan un canvi bastant important en aquest treball, tant en la seva música com en
la imatge. Els sons més durs desapareixen per complet, no deixant ni rastre de
Hard Rock en la seva música. A conseqüència d’això van perdre molts fans, però
en guanyaren encara molts més, entrant de ple al mainstream amb un disc de Pop
Rock impecable. Seré sincer: sempre he preferit els seus primers treballs més
rockers, però aquest és un dels millors discos de Pop de guitarres que he
escoltat mai. I que ningú es pense que estem parlant d’un disc lent i avorrit,
res més lluny de la realitat; malgrat que el Rock dur se’l deixaren enrere, aquest
és un disc bastant enèrgic, ple de cançons meravelloses; i sí, també hi ha
balades i mitjos temps, com sempre ha segut normal en ells, però més que
avorrir-te, el que aconsegueixen aquestes cançons és emocionar-te. El disc no
té desaprofitament, però si tinc que destacar
alguna cançó, no hi ha dubte al respecte: </span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">“A Design For Life”, sens dubte, un dels millors temes de tota la seva carrera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 22.399999618530273px;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-small;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/TfEoVxy7VDQ" width="420"></iframe></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;"> </span></span><b><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">This Is My Truth Tell Me
Yours (1998)</span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZC1kTY1cTXFrLYf1dY7yfFIWYkOCDYxnxqg8hrmi9Aq1r0b0kEtI3vCGwm8mlNlhg3NDyu7fjxxIxUHzBCpB49iCDkudgb5Op9b7LeFQoa-WLeR9D_49rI6x97Z4Xn6T0lfKmz6wpbDg/s1600/this-is-my-truth-tell-me-yours-4faffbc1d79d2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZC1kTY1cTXFrLYf1dY7yfFIWYkOCDYxnxqg8hrmi9Aq1r0b0kEtI3vCGwm8mlNlhg3NDyu7fjxxIxUHzBCpB49iCDkudgb5Op9b7LeFQoa-WLeR9D_49rI6x97Z4Xn6T0lfKmz6wpbDg/s1600/this-is-my-truth-tell-me-yours-4faffbc1d79d2.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 16.8pt;">Després del gran èxit aconseguit amb
el disc anterior, els nostres protagonistes, per primera vegada, volgueren
repetir la formula. Aconseguiren altre
bon treball de Pop Rock, però inferior a aquell. Les cançons són ací més reposades, i un aire
malenconiós sobrevola tot el disc. No es pot dir que hi haja cançons roïns,
però si que hi ha alguna que fa que el conjunt no siga del tot redó, i en algun
moment és inevitable badallar. De qualsevol manera, un disc que conté meravelles
en forma de cançó com “The Everlasting”, “If You Tolerate This Your Children
Will Be Next” o “You Stole The Sun From My Heart” ja mereix l’atenció de
qualsevol persona que li agrade la música feta amb sentiment. Bon disc.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 16.8pt;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-small;"><span style="line-height: 22.399999618530273px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/cX8szNPgrEs" width="560"></iframe></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 16.8pt;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 16.8pt;"><span style="font-size: x-small;"> </span></span><b><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">Know Your Enemy (2001)</span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4drbLGllaOlQ4jFm5x3B805RYn0u28o2S95yoRqP0qyutq96om1utZVubxKAcOUV4RqmlXiry9VAb2DRfDHsXv2NmDenzGHDCgRP9G2ad1KmJrzXmywqVhzqq8y-OkcNpBmxTul0lXx4/s1600/know_your_enemy-front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4drbLGllaOlQ4jFm5x3B805RYn0u28o2S95yoRqP0qyutq96om1utZVubxKAcOUV4RqmlXiry9VAb2DRfDHsXv2NmDenzGHDCgRP9G2ad1KmJrzXmywqVhzqq8y-OkcNpBmxTul0lXx4/s1600/know_your_enemy-front.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Disc irregular. I és una llàstima,
perquè conté bones idees i algunes cançons més que correctes. L’àlbum comença
de manera inmillorable amb “Found That Soul”, on ens mostra als Manics més
rockers des dels dies de “The Holy Bible”; gran cançó. Al llarg del treball la
banda es mou entre el Pop Rock i un Rock alternatiu que, inclús per moments,
poden recordar als Sonic Youth més accecibles. La formula funciona, però el
problema radica en algunes cançons que desentonen completament al conjunt del
disc. Sincerament, sobren cançons. Especialment algunes com <span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525;">"Wattsville Blues"</span></span><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif;"> o </span><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif;">“</span><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f7f7f7; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif;">Miss Europa Disco Dancer", més properes
a la Disco – Music,</span><span lang="CA" style="background: rgb(247, 247, 247); color: #252525; font-family: Arial, sans-serif;"> que no pinten res ací. No és un mal disc, però per moments se’ls nota un poc perduts. Si en
compte de tindre 16 cançons en tinguera 10, estariem parlant d’un disc notable. <span style="font-size: 10.5pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: rgb(247, 247, 247); color: #252525; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f7f7f7; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 22.399999618530273px;"><span style="color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-small;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/-uwacLOnyKA" width="420"></iframe></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: rgb(247, 247, 247); color: #252525; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: rgb(247, 247, 247); color: #252525; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"> </span></span><span style="font-size: large;"><b><span lang="CA" style="background: rgb(247, 247, 247); color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;">Lifeblood (2004)</span></b><span style="background-color: #f7f7f7; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 16.8pt;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: #f7f7f7; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 16.8pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh62gaA4m92KOsU5_dUwAPGkexSYZZP69uuL_B69K6EXdd6vZduu4spUCAYJsttctCMQOp6Pjt4yGuYcMBrhyphenhyphenw3CfeG1PWDcCznr4WqPOf5ugP3yo_PhX_upzLk3E_BCLFANp1e8PSE1Bg/s1600/_lifeblood.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh62gaA4m92KOsU5_dUwAPGkexSYZZP69uuL_B69K6EXdd6vZduu4spUCAYJsttctCMQOp6Pjt4yGuYcMBrhyphenhyphenw3CfeG1PWDcCznr4WqPOf5ugP3yo_PhX_upzLk3E_BCLFANp1e8PSE1Bg/s1600/_lifeblood.png" height="400" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: #f7f7f7; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 16.8pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Després del baixó de l’anterior
treball, la banda torna amb un bon àlbum. “Lifeblood” és un disc netament Pop
(o Synth Pop en aquest cas, pel fort us dels teclats), però bastant
inspirat. La banda ací pot recordar per moments a U2, i en algunes cançons apareixen alguns
lleugers detalls electrònics que fan que ens vinguen a la ment els New Order
més melòdics; però la personalitat de la banda queda intacta. Una cançó com la inicial i genial “<span style="background: white; color: #252525;">1985” ens mostra
el que ens anem a trobar al llarg del disc: Pop de qualitat, elegant, de aires grandiosos
i una forta càrrega emocional. Un disc que mereixia haver tingut molta més
repercussió de la que va tindre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="background: white; color: #252525;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 22.399999618530273px;"><span style="color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-small;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/GPibqUv58kw" width="560"></iframe></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="background: white; color: #252525;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="background: white; color: #252525;"><span style="font-size: x-small;"> </span></span></span><b><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">Send Away The Tigers (2007)</span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_vjwTcV2DwvZmxJ3arqb7Xyirpbpw449C0GwFmNNMukqRt0z7Ihl1H0LZt-562cLmg5C5RzAGi7ZamcTyJN7AON0MRoUuoBbsy5J816jy4wmnMTWzMmk4WrApJcA9XrBly4ytf3c9OCo/s1600/Send_Away_The_Tigers-Frontal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_vjwTcV2DwvZmxJ3arqb7Xyirpbpw449C0GwFmNNMukqRt0z7Ihl1H0LZt-562cLmg5C5RzAGi7ZamcTyJN7AON0MRoUuoBbsy5J816jy4wmnMTWzMmk4WrApJcA9XrBly4ytf3c9OCo/s1600/Send_Away_The_Tigers-Frontal.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f7f7f7; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif;">La
banda torna a les seves arrels, aconseguint el seu millor disc des del ja
llunyà “Everything Must Go”. Fou una agradable sorpresa tornar a escoltar a la
banda rockejar dur, com en els seus vells temps. La guitarra de James torna a
sonar ací com millor se li dona, amb eixos riffs que tant ens agraden i eixos
puntejos que sols ell sap fer. Recuperaren molts fans que no acceptaven la
línia que portaven els seus darrers discos, més tirats al Pop, i
cançons com “Indian Summer”, “Imperial Bodybags”, “Autumnsong” o la pròpia </span><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif;">"Send
Away the Tigers"</span><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif;"> estan quasi a l’altura
dels seus majors clàssics del passat. Per a mi fou un dels millors discos de
l’any de la seva publicació. Els Manics que més molen tornaven a la càrrega.
Molt bon disc.<span style="font-size: 10.5pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/TEZxbS4euo8" width="420"></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"> </span></span><span style="font-size: large;"><b><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;">Journal For Plague Lovers (2009)</span></b><span style="background-color: white; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 16.8pt;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 16.8pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs3vRx8oJY_90ZziWyMjFy02oo376tT6KDIcFXvc1czHQ95OUKjnHkkHFhDABQMFDjzrRPNS7i8pHSf7G5Gfx29h6rFf4CzehkZ_goncfagDNUgk4MMRb1hsDFvQQqHrFwBv4O2ET_nw0/s1600/journal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs3vRx8oJY_90ZziWyMjFy02oo376tT6KDIcFXvc1czHQ95OUKjnHkkHFhDABQMFDjzrRPNS7i8pHSf7G5Gfx29h6rFf4CzehkZ_goncfagDNUgk4MMRb1hsDFvQQqHrFwBv4O2ET_nw0/s1600/journal.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 16.8pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: "Arial","sans-serif";">La
banda va anunciar que per a aquest disc recuperarien algunes lletres de Richey.
També asseguraven que tornarien al so del gran “The Holy Bible”, i, per si fora
poc, el disc té una de les millors portades de la seva carrera; la veritat és
que la cosa pintava que et cagues, però el resultat, al menys per a mi, no va
ser per a tant. Tal volta les espectatives eren massa altes. Es tracta d’un bon disc, i és un plaer escoltar a la banda reproduir
eixe so tan cru i guitarrer que aconseguiren en el seu tercer treball, però li
sobren un parell temes que no fan res més que embrutar el resultat final. Per
altra banda, també conté algunes altres cançons que semblen com inacabades, com
si no les hagueren treballades com cal. Malgrat tot, té coses molt
interessants, i en general és tracta d’un disc molt entretingut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 22.399999618530273px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/V4mL_YAJG_c" width="420"></iframe></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 16.8pt;"> </span><span style="font-size: large; line-height: 16.8pt;"><b style="line-height: 16.8pt;"><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;">Postcards from a Young Man (2010)</span></b><span style="line-height: 16.8pt;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifvV5s0tZl4Xxk9y4jDAndvX6YWNXzAzrrf8RNCmYDaNHDzt-vJ3WKBw_MgnndxviG1KA6FjLqXB1OccIRMZphyMXwg1ktZudUvC4_YvcZBFTfjA0WUM-eYBg9QLrD0toWYfvoA1HSaRQ/s1600/postcards.jpg" imageanchor="1" style="line-height: 16.8pt; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifvV5s0tZl4Xxk9y4jDAndvX6YWNXzAzrrf8RNCmYDaNHDzt-vJ3WKBw_MgnndxviG1KA6FjLqXB1OccIRMZphyMXwg1ktZudUvC4_YvcZBFTfjA0WUM-eYBg9QLrD0toWYfvoA1HSaRQ/s1600/postcards.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: "Arial","sans-serif";">Junt
amb el genial "Send Away the Tigers", el millor disc d’aquesta última
etapa dels Manics. La banda fa un barreix de totes les facetes que han tingut, i el
resultat és un disc absolutament recomanable. Melodies, frescor i estribillos
que se’t queden dins del teu cap durant setmanes. Totes les cançons son bones,
però si he de quedar-me amb alguna, eixa és "Some Kind of
Nothingness", amb eixe aire Gospel tan atractiu. Cosa fina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 22.399999618530273px;"><span style="color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-small;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/B-3-Q4gHhhc" width="560"></iframe></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;"> </span></span><b><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">Rewind The Film (2013)</span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihqOGRZQJ2WXfbqRwBELKhQoMK4ax8hGwEGpF1vco1FSk5y1jQ-0Ar7ldcIz5KbOl8ZMYajFk66IwVg-0Y1O53U9C6YKdBW4VIGtiatuqYug_vW1m8fSs4rky0OI1Z01HyJsV0CtxSB6Y/s1600/Rewind-The-Film-Manic-Street.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihqOGRZQJ2WXfbqRwBELKhQoMK4ax8hGwEGpF1vco1FSk5y1jQ-0Ar7ldcIz5KbOl8ZMYajFk66IwVg-0Y1O53U9C6YKdBW4VIGtiatuqYug_vW1m8fSs4rky0OI1Z01HyJsV0CtxSB6Y/s1600/Rewind-The-Film-Manic-Street.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 16.8pt;">Amb la
seva última obra, els nostres protagonistes ens presentaren un dels discos més
arriscats de la seva carrera. “Rewind The Film” és intimista, relaxat i
eclèctic. Les cançons ací, més acústiques i properes al Folk, demanen ser
escoltades un dia de pluja, al racó del foc. Es tracta d’un treball difícil al
principi, però que va guanyant a poc a
poc. Algunes melodies són del més preciós que han compost mai, veritablement
emotives. Tal volta el resultat haguera segut millor si s’hagueren estalviat un
parell de cançons que coixegen un poc, però en definitiva es tracta d’un
treball interessant, i molt valent per la seva part. Chapeau!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 22.399999618530273px;"><span style="color: #252525; font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-small;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/NQiGseawtSg" width="560"></iframe></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><o:p></o:p></span></div>
juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-56923415720257281042014-05-09T08:32:00.000-07:002014-05-09T08:32:43.958-07:00Sebastian Bach "Give' Em Hell" (2014)<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUuboM0EdCq_mKRNW4CopJyODV5X403bCqeUiE0hQwB_6bbinLN0uOOuMTVtdWQi2noCSLkT9aOH3CcWjje_P3jGmD7GgmY_PNfnS4LPfEoHyFwcH-Mxc4szn97E-aRNmP93sOxscjnGk/s1600/sb_give_em_hell_20x20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUuboM0EdCq_mKRNW4CopJyODV5X403bCqeUiE0hQwB_6bbinLN0uOOuMTVtdWQi2noCSLkT9aOH3CcWjje_P3jGmD7GgmY_PNfnS4LPfEoHyFwcH-Mxc4szn97E-aRNmP93sOxscjnGk/s1600/sb_give_em_hell_20x20.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La meva ressenya del d'arrer disc de Sebastian Bach, per a <a href="http://rockononline.com/">Rock On.</a></span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Enllaç <a href="http://rockononline.com/2014/04/21/sebastian-bach-giveem-hell/">ACÍ.</a></span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Salutacions a tots i totes!!</span></div>
juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-51049655334247259352014-03-06T00:28:00.000-08:002014-03-06T00:28:14.052-08:00"Cosas Que Siempre Quise Contarte" Miguel Ríos (2013)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhifi5cnEjKLXEteI2Zz20RqB-ugBxT54Z9KrOTEMGHX9_2JQcwWKWZtztXkG_R1t12UR-Egbb7xZrgnZ5CypSVa-da0FW7trCdPMhZUhfmbLJfIW8u-YNsGSuLxZCYU3CesoDakJOEyx0/s1600/miguel-rios-cosas-que-siempre-quise-contarte.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhifi5cnEjKLXEteI2Zz20RqB-ugBxT54Z9KrOTEMGHX9_2JQcwWKWZtztXkG_R1t12UR-Egbb7xZrgnZ5CypSVa-da0FW7trCdPMhZUhfmbLJfIW8u-YNsGSuLxZCYU3CesoDakJOEyx0/s1600/miguel-rios-cosas-que-siempre-quise-contarte.jpg" height="400" width="263" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La meva ressenya de les memòries de Miguel Ríos per a la web <a href="http://rockononline.com/">Rock On</a>.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://rockononline.com/2014/02/27/cosas-que-siempre-quise-contarte-miguel-rios/">ACÍ</a> l'enllaç.</span>juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-31306492336683579272014-02-18T01:54:00.000-08:002014-02-18T01:55:32.597-08:00Uzzhuaïa "Santos y Diablos" (2013)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiX7kaNkXxgsug2jLfoHBJWH3KrJty4VE5hKytfHxzvgRGG4Nd_x0d8CkvIOY2MvmqRzR1ChlyGyt1wGjjN1qXX8eEV8TT-NNXP3tMBllz24dQ1xIaXrHcekuL62FmoPVHvwYM4ML2VUE/s1600/uzzhuaia_santos__diablos-portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiX7kaNkXxgsug2jLfoHBJWH3KrJty4VE5hKytfHxzvgRGG4Nd_x0d8CkvIOY2MvmqRzR1ChlyGyt1wGjjN1qXX8eEV8TT-NNXP3tMBllz24dQ1xIaXrHcekuL62FmoPVHvwYM4ML2VUE/s1600/uzzhuaia_santos__diablos-portada.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
La meva ressenya de l'últim disc de Uzzhuaïa per a la web <a href="http://rockononline.com/">Rock On</a>.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
Teniu l'enllaç <u><a href="http://rockononline.com/2014/02/05/uzzhuaia-santos-y-diablos/">ACÍ</a></u></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Salut a tothom!!</div>
juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-25598282067267745442014-02-12T04:16:00.000-08:002014-02-12T04:31:32.564-08:00La Granja "Soñando En Tres Colores" (1988)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixwlGXnmFq7-akpuB0vw5pnrC21MSxA3NysUKKYnCu85SQSKHrkK0VE9KFomn5GStiji_JGRlFbe4LpGD_0xR96oQ-zhOXbCj2c2luFoc3XsIo0oQlBSLrUjY_B4DOPkKO76QExAYW7K4/s1600/la+granja.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixwlGXnmFq7-akpuB0vw5pnrC21MSxA3NysUKKYnCu85SQSKHrkK0VE9KFomn5GStiji_JGRlFbe4LpGD_0xR96oQ-zhOXbCj2c2luFoc3XsIo0oQlBSLrUjY_B4DOPkKO76QExAYW7K4/s1600/la+granja.JPG" height="378" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Després d’uns quants dies de núvols, fred i vent huracanat,
per fi brilla el sol. És moment doncs per fer sonar tots eixos discos que fan
gana de viure, eixes melodies que et fan somiar i et dibuixen un somriure
en el rostre. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És l’hora de que meravelloses bandes com Enuff z’Nuff, Poison,
Redd Kross o Cheap Trick ens alegren el dia, i per suposat, és també l’hora de
La Granja, una de les bandes més fresques i genials que ha donat el Pop Rock
espanyol, </span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">res a veure amb eixes aburrides bandes indies que tant triomfen hui en dia, on els personatges en qüestió sembla que tinguen somnolència. Què poc m'agraden eixos grups...</span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 115%;">“Soñando En Tres Colores”, el segon treball d'aquesta genial banda mallorquina, ha segut l’elegit
per a aquest matí. Gran disc, on unes melodies lluminoses es donaven de la mà amb
una energia desbordant, donant forma a un conjunt de cançons irresistibles: “Los
chicos quieren diversión”, “Que cerca veo el final”, “¿Por quien doblan las
campanas?”, “Chap, chap”, “Vitamina D”… </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 115%;">Canella en rama, amics. És hora de somiar.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="line-height: 18.399999618530273px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/IriR2Z2EsBM" width="420"></iframe></span></span></div>
juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-35463363773114660512013-12-27T08:59:00.000-08:002013-12-27T09:00:09.513-08:00Manic Street Preachers "Rewind The Film" (2013)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH0c0YMqL4aqaMB-q5ASkC7omK4Jruevii0AoAwp5Rsw0ombuO_Eg1Oec6JnxoOjCi5z3NWSK8a7MdoADkCj_Z5DdxLbUV5-vgTqsdSaxnG6qPCuLPoNYL2_JxwNUL2wiTmbN4v_-3oHI/s1600/Manic-Street-Preachers-Rewind-The-Film+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH0c0YMqL4aqaMB-q5ASkC7omK4Jruevii0AoAwp5Rsw0ombuO_Eg1Oec6JnxoOjCi5z3NWSK8a7MdoADkCj_Z5DdxLbUV5-vgTqsdSaxnG6qPCuLPoNYL2_JxwNUL2wiTmbN4v_-3oHI/s400/Manic-Street-Preachers-Rewind-The-Film+(1).jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ací la meva última col·laboració per a la web musical <a href="http://rockononline.com/">Rock On.</a> Aquesta vegada analitzant l'últim treball de Manic Street Preachers.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Enllaç <a href="http://rockononline.com/2013/12/07/manic-street-preachers-rewind-the-film/">ACÍ</a></span></div>
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/NQiGseawtSg" width="560"></iframe>juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-85169556640148027652013-10-23T00:31:00.001-07:002013-10-23T00:43:56.617-07:00Radio Futura " La canción de Juan Perro" Edició 25 aniversari.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy8-wg51PiBoVVEsxX4hgz1UVvGIWesOsl-fLFlJSHy4tp7hWDvRQOIxWaPXDwycJdz-UeAkEWpNfhkeuG_ak97oWFcafZv8z-viiHwGW9zswzusQJaRrZHRI5wGqZjIZw_rVgeANRc58/s1600/radio-futura-04-06-13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="385" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy8-wg51PiBoVVEsxX4hgz1UVvGIWesOsl-fLFlJSHy4tp7hWDvRQOIxWaPXDwycJdz-UeAkEWpNfhkeuG_ak97oWFcafZv8z-viiHwGW9zswzusQJaRrZHRI5wGqZjIZw_rVgeANRc58/s400/radio-futura-04-06-13.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Aquesta és l'última col·laboració que he fet en la web <a href="http://rockononline.com/">Rock On:</a> una ressenya de la flamant reedició de "La canción de Juan Perro", l'emblemàtic àlbum de Radio Futura. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><a href="http://rockononline.com/records/fichas/octubre/radio.html">ACÍ</a> la podeu llegir.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Salutacions!</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/Sy-7WDxJt4c" width="560"></iframe></span>juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-21484371505052583582013-09-04T09:21:00.002-07:002014-02-04T02:23:44.244-08:00Homenatge als Stones.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9luWJ5f0ymKEbGyaYs8-z5gne4l6A0udDUd-rPNbY6xLo_UfPd0D5VKVNkuvSIousC7Rcmi4g-SQK4C-gkYTHHlU7KKtNJepPnAsnZBbNe22weXXLYQ0Pn-eyslOfT2IkRIOLyv_QRUw/s1600/50+Years+of+the+Rolling+Stones.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9luWJ5f0ymKEbGyaYs8-z5gne4l6A0udDUd-rPNbY6xLo_UfPd0D5VKVNkuvSIousC7Rcmi4g-SQK4C-gkYTHHlU7KKtNJepPnAsnZBbNe22weXXLYQ0Pn-eyslOfT2IkRIOLyv_QRUw/s400/50+Years+of+the+Rolling+Stones.jpg" height="265" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">En motiu del 50 aniversari de la banda més gran del planeta, en la web Rock On li estan fent un merescut homenatge on col·laboradors de la web i músics han exepressat el que senten per aquesta irrepetible banda. Per suposat, per a mi ha segut un gran plaer poder-hi participar.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 22.0pt; line-height: 115%;">Stones by Juanvi
Pedro Gilabert:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Quedaría muy bien decir que
crecí con sus canciones, pero mentiría como un bellaco. Como cantaba aquel
Loquillo que sentía “Simpatía por los Stones”:
<i>No fueron al principio santos de
mi devoción, pero mi vida se fue
ensuciando al ritmo de su rock and roll</i>, aunque lo mío más que simpatía es
pasión, y es que, aunque ellos siempre estuvieron ahí, hubo otras bandas que me
encandilaron antes, pero en el momento en que penetró en mi sangre el veneno de
su música, ya no hubo marcha atrás. Para mi The Rolling Stones son la
definición perfecta de lo que significa el Rock & Roll: rebelión, talento,
provocación, magia, rabia, sexo, fuerza, actitud… Ellos, al igual que sus
eternos rivales: The Beatles, cogieron el viejo Blues y el Rock primitivo de
sus ídolos de los cincuenta y lo llevaron a otro nivel, trayendo al mundo algo
novedoso y excitante que lo cambiaría todo, desde entonces ya nada sería igual,
y su influencia, a todos los niveles y hasta nuestros días, es infinita. Es
cierto que su discografía no es perfecta, pero es imposible mantener un nivel
tan alto durante una trayectoria tan longeva, estoy seguro de que grandes
bandas con discografias prácticamente impecables como The Beatles o Led
Zeppelin también hubieran dado algún paso en falso de haber estado tantos años
en activo, es inevitable. Nuestras queridas Majestades Satánicas tuvieron algún
tropezón en los ochenta (“Undercover”, “Dirty Work”…), discos con algunos
buenos momentos, pero irregulares en su conjunto, y desde aquel fantástico
“Voodoo Lounge”, de hace ya casi veinte años, que no han vuelto a firmar un
gran trabajo (aunque si digno), pero en directo siempre han sido imbatibles, y
su discografia clásica es simplemente insuperable. Ahora se cumplen cincuenta
años desde que lanzaron su primer single, aquella versión de una vieja canción
de su admirado Chuck Berry llamada “Come On”, y eso es motivo de celebración. Aunque
para muchos esta banda debería haber desaparecido hace ya muchos años, para
otros muchos, en los que me incluyo, haber tenido la oportunidad de disfrutar de sus
últimos discos y sus respectivas giras, y esperar con excitación a que en pleno
2013 anuncien nuevos conciertos por estas tierras (aunque tal vez no lo hagan)
es una bendición, y todo un ejemplo de que el Rock & Roll no tiene edad. La
verdad es que cuesta imaginar una vida sin los Stones, pero me temo que está al
caer, solo su música será eterna.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 22.0pt; line-height: 115%;">3 discos:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"> </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">
</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 22.0pt; line-height: 115%;">Sticky
Fingers (1971)</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">No solo considero este el
mejor disco de los Stones, para mi es EL DISCO de Rock & Roll; el trabajo
que a todo músico o banda le hubiera gustado componer. Una obra maestra, desde
su mítica portada, obra de Andy Warhol, a su impecable contenido repleto de
clásicos inmortales llenos de rock clásico, blues, country y unos fantásticos
textos donde, entre otras cosas, se hablaba abiertamente de sexo y drogas como
nunca antes habían hecho. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 22.0pt; line-height: 115%;"> Exile
On Main Street (1972) <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Otra obra maestra
indiscutible. Por alguna razón siempre le he tenido más cariño a los “Dedos
Pegajosos”, tal vez el hecho de que este se trate de un álbum doble (siempre he
preferido los discos relativamente cortos) sea el motivo por el cual no le
tenga tanto aprecio como a su antecesor; de todas formas, se trata de otro
disco perfecto de principio a fin, con un nivel de composición tremendo, un
sonido único y especial, y repleto de clásicos inmortales donde la influencia
de la música americana de raíces está más presente que en ningún otro. Una
maravilla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"> </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 22.0pt; line-height: 115%;">“Some
Girls” (1978)</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El saber adaptarse a los
nuevos tiempos con acierto y mucha clase. Un disco atrevido, donde fusionaron
su clásico Rock & Roll con la Disco-Music, el Punk o la New Wave y salieron
airosos. Asombroso.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 22.0pt; line-height: 115%;">3 canciones:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-fareast-font-family: Arial;">1-<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Sympathy For The Devil<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-fareast-font-family: Arial;">2-<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Dead Flowers<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-fareast-font-family: Arial;">3-<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Tumbling Dice<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-22175460155691631472013-07-11T00:57:00.000-07:002013-07-12T00:40:16.738-07:00The Virginmarys "King of conflict" (2013)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3fUStrYsvQFl47Jrwbd6rluCFrF9AtvULUUAuLyBGzj4aL_hKQoTM9DQ8gu_tjTPlzWUqQP6NFNv7x7FhQ3IcNFPU3rDuFWuGdtigl9v70nfq7YA-r2tmnw4FXve4fZK-OnDt_hA22WI/s1600/The-Virginmarys-King-Of-Conflict-WATERMARKED-Artwork.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3fUStrYsvQFl47Jrwbd6rluCFrF9AtvULUUAuLyBGzj4aL_hKQoTM9DQ8gu_tjTPlzWUqQP6NFNv7x7FhQ3IcNFPU3rDuFWuGdtigl9v70nfq7YA-r2tmnw4FXve4fZK-OnDt_hA22WI/s400/The-Virginmarys-King-Of-Conflict-WATERMARKED-Artwork.jpg" width="392" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">Continue fent alguna col·laboració en la web de rock & roll (i altres coses) Rock On. Aquesta vegada ressenyant el debut de The Virginmarys, una de les bandes més interessants de l'actualitat. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">Pasen y vean.</span></span></div>
<br />
<span style="font-size: large;"><a href="http://rockononline.com/records/fichas/julio/virgin.html">Enllaç ací.</a></span><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/ARHM8EkosP4" width="560"></iframe><br />juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-50905273991941620492013-07-02T11:17:00.000-07:002013-07-02T11:17:08.919-07:00Covers (XIII) Iron Maiden "Doctor Doctor"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvfbal7BP9WbE2dp_52ga3iN5Rc5R3FcrUMC143O-5_AmDSwG3MhF8KKe6BM-9s7PUvEoI3jolKy6DVvfas4J-6IGDmz7zF8e7LTNI4RdRUb0YVMBNtSJqRDEsClCUHu3x5OmXZtDntEw/s471/Blaze+Bayley+Iron+Maiden%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvfbal7BP9WbE2dp_52ga3iN5Rc5R3FcrUMC143O-5_AmDSwG3MhF8KKe6BM-9s7PUvEoI3jolKy6DVvfas4J-6IGDmz7zF8e7LTNI4RdRUb0YVMBNtSJqRDEsClCUHu3x5OmXZtDntEw/s400/Blaze+Bayley+Iron+Maiden%5B1%5D.jpg" width="377" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Ho sé, tinc el blog molt abandonat, reconec que l'entusiasme que tenia amb aquest espai s'ha gelat un poc, però açò és temporal, promet tornar ha agafar força.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">De moment, recupere la secció de "covers" amb els meus adorats Maiden i la seva versió de "Doctor Doctor", possiblement la millor cançó dels grans i sempre reivindicables UFO.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Iron Maiden sempre han segut fans declarats de la banda de Michael Schenker. Des de fa temps </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">sempre solen posar la versió original de "Doctor Doctor" moments abans de començar cada show per a calfar l'ambient.</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"> I, per suposat, la seva influència és evident en moltes de les seves cançons, sobretot en el sentit melòdic de les guitarres. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Aquesta versió és un més que digne homenatge a una banda irrepetible que, malauradament (o no...), sempre ha quedat en segona fila. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">I si, en eixos dies Iron Maiden passava per la pitjor època de la seva carrera, eren els temps de Blaze Bayley com a cantant, un vocalista molt llimitat per a una banda com ells. Dels discos que gravaren amb ell al front més val no parlar, però hi ha que dir que en aquesta cançó no ho fa mal; amb Buce Dickinson haguera quedat molt millor, si, però en aquest cas la veu Bayley no queda gens malament.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">"Doctor Doctor" és d'eixa classe de cançons que tenen algo especial, i que et marquen de per vida. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Doneu-li al "play", i a gaudir s'ha dit!!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/L-ql9C_itQw" width="420"></iframe></span></div>
juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-71481599131724143302013-06-11T03:15:00.000-07:002013-06-11T03:39:35.087-07:00Los Rebeldes. 08 - 06 - 2013 (Gandía)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9-aEVNCayV4GLCn5ZpiHoNi3EyCUDSSMY1f5Ka4U-q_5NW9r_H3pYz0qnIfGBL_s6C4Keihk5fGYgWAUmpnINce6KdDMKL-gidwLc20B5wfANVkz0Fs9RWxhO0qgD3is0dF_RrdNqxZQ/s1600/rebeldes+gandia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9-aEVNCayV4GLCn5ZpiHoNi3EyCUDSSMY1f5Ka4U-q_5NW9r_H3pYz0qnIfGBL_s6C4Keihk5fGYgWAUmpnINce6KdDMKL-gidwLc20B5wfANVkz0Fs9RWxhO0qgD3is0dF_RrdNqxZQ/s400/rebeldes+gandia.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Gran vetllada de Rock & Roll la que passarem dissabte
passat de la mà de Carlos Segarra i els seus Rebeldes. Pels que adorem el Rock
& Roll més primitiu, i a demés no li fem fàstics a la música feta ací, Los
Rebeldes continuen sent una benedicció; i és que ningú ha sabut plasmar
l'essència del Rock fifties millor que ells en aquestes terres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Carlos es manté en plena forma, la seva veu continua sent extraordinària,
i no ha perdut res de l'energia que sempre l'ha caracteritzat; a més, en
aquesta gira l'acompanya una gran banda: músics que, a banda de ser competents,
rebossen carisma a raudals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3NTiUDwgsijBwxfNYvMaPKm0C5-I7XpcNSe1CbYJKSDtFxnSLAWvysBzVjiQigheuQQRkuCcc2yMwq9lhb0i3mnk8qVGEix8av3Vf8LKLrbl1AVp2-UF2WzaL-VDbbRmkl_b0HqNy-yw/s1600/saxo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3NTiUDwgsijBwxfNYvMaPKm0C5-I7XpcNSe1CbYJKSDtFxnSLAWvysBzVjiQigheuQQRkuCcc2yMwq9lhb0i3mnk8qVGEix8av3Vf8LKLrbl1AVp2-UF2WzaL-VDbbRmkl_b0HqNy-yw/s320/saxo.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per tant, va ser un autèntic plaer poder ballar i cantar
cançons tan emblemàtiques com "Eres Especial", "Harley del
66", "Mía", "Quiero Ser Una Estrella", "Rebelde
Con Causa", "Rebeca"... i tantes altres, de la mà del seu
creador, i a demés, acompanyades per velles tonades del Rock & Roll de
llegendàris com Chuck Berry o Ray Charles, entre d’altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14pt; line-height: 115%;">La veritat és que em va sorprendre veure el recinte ple fins
la bandera, però així és com deuria de ser sempre, perquè si Segarra fora
americà la gent allí el consideraria una llegenda, però açò és Spain, i per a
la majoria, una eminència com ell ací és una vella gloria passada de moda,</span><span style="font-size: 14pt; line-height: 115%;"> </span><span style="font-size: 14pt; line-height: 115%;">en fi... és el que té viure en un estat on el
"electro latíno" és el que triomfa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Llarga vida a Los Rebeldes!! Llarga vida al Rock & Roll!!!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 19px; line-height: 21px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/wAAJeypOe7Y" width="420"></iframe></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-78827939295300893672013-05-23T00:55:00.002-07:002014-02-04T02:28:03.008-08:00Retroressenya en Rock On de "War", una de les obres mestres de U2.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisVlGtVItqm_b6ryXaxju_qdxqxJEQ0ijdLpMY47TonJAhMjxBt77GLioWionhi1JlIYk-COl9H9alHYjQKmr8kar_KwYVPt0LGKILos2cwP23U9Lml_fAzAcfd9noQ8QPhg6SIdsS6AQ/s1600/war.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisVlGtVItqm_b6ryXaxju_qdxqxJEQ0ijdLpMY47TonJAhMjxBt77GLioWionhi1JlIYk-COl9H9alHYjQKmr8kar_KwYVPt0LGKILos2cwP23U9Lml_fAzAcfd9noQ8QPhg6SIdsS6AQ/s400/war.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Amb motiu del 30 aniversari del genial "War", recentment li he dedicat unes línies en la sempre fantàstica web Rock On. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Recordeu que hi va haver un temps que ser fan d'aquesta banda era tot un orgull.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: #cccccc; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 15.333333015441895px;"> </span><span style="background-color: #cccccc; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 20pt; line-height: 30.66666603088379px;">U2 WAR<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: #cccccc; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 15.333333015441895px;">Hace poco se cumplió el trigésimo aniversario de uno de los mejores discos de U2, el fantástico 'War'. Lejos quedan ya los días en que los irlandeses eran una de las más grandes bandas del mundo, pero la verdad es que, al menos para quien suscribe, siempre es un placer recuperar sus viejos discos de vez en cuando; y esta es una buena excusa para quitarle el polvo a este gran álbum una vez más. Con este disco, U2 dieron un paso de gigante: después de un notable debut (en donde la banda todavía se encontraba buscando su sonido) y un mediocre segundo disco, con 'War' lograron crear su primera obra maestra, aunque no fue hasta la publicación del afamado 'The Joshua Tree' (1987) cuando les llegó el gran éxito. Es posible que 'War' sea el disco de Bono y compañía que peor haya soportado el paso de los años, debido a una producción muy ligada a su época, pero las canciones que lo conforman son tan buenas que ese problema carece de importancia: desde piezas emblemáticas como "Sunday Bloody Sunday", "New Years Day" o "40", a otras no tan reconocidas pero no por ello de menos calidad, como la rockera "Red Light", "Two Hearts Beat as One", la sombría "Surrender" o una de mis preferidas y más olvidadas, "Like a Song…". Es cuando recuperas un disco como este cuando te das cuenta de que hubo un tiempo en que el ahora insufrible Bono era un gran artista que se preocupaba por componer buenas canciones, y The Edge uno de los músicos más interesantes de su época. En fin, nada es eterno; pero solo por su brillante pasado, en mi opinión, U2 merecen ser respetados eternamente.<span class="apple-converted-space"> </span></span></div>
</div>
juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-70195686278448376732013-04-26T10:50:00.000-07:002013-04-26T10:50:36.979-07:00Jefferson Airplane "Surrealistic Pillow" (1967)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxvekqWdNd2qApbWUM5yX12an4pKpvpU1-y_rQ77Na02p1S636WsbBFe53uaiNwkWVNLqD3i30DlkjqcWg-C5WLTwOQCOQjOpa8nm28kgSjgSgo5IleDfasgkMRjqj0nIoyWrttt9-juM/s1600/cover-jefferson_airplane-surrealistic_pillow-1967.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxvekqWdNd2qApbWUM5yX12an4pKpvpU1-y_rQ77Na02p1S636WsbBFe53uaiNwkWVNLqD3i30DlkjqcWg-C5WLTwOQCOQjOpa8nm28kgSjgSgo5IleDfasgkMRjqj0nIoyWrttt9-juM/s400/cover-jefferson_airplane-surrealistic_pillow-1967.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">És fascinant el poder que té la música en transportar-te a altres llocs o a altres èpoques; inclús, a vegades, et fa sentir nostàlgia d'una època que mai has viscut, i això precisament és el que em passa a mi quan escolte als Jefferson Airplane, especialment amb el seu disc més emblemàtic, el meravellós Surrealistic Pillow. És escoltar els primers acords de "She Has Funny Cars" i agafar una màquina del temps que em transporta directament als dies del poder de les flors, Woodstock, la marihuana i el LSD.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Què gran disc... el pop rock psicodèlic roça la perfecció amb cançons com "My Best Friend", "Today", "Comi'n Back to Me", "3/5 of a Mile in 10 Seconds" o "D.C.B.A.-25". Menció especial per a l'immensa i exitosa "Somebody to Love" i la meva preferida, eixa peça psicodèlica inspirada en el surrealisme del conte de "Alicía en el País de las Maravillas": "White Rabbit"; cantades les dos per la bellíssima i gran cantant Grace Slick, foren dos dels principals himnes del moviment hippy, la classe de cançons que marquen època.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Per al que subscriu, Surrealistic Pillow és un dels millors àlbums de rock psicodèlic que s'ha pogut tirar a l'orella, un treball plé de meravelloses cançons que olen a pau, llibertat i, per suposat, a marihuana. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Encén una barreta d'encens, punxa el "Surrealistic Pillow, i, durant poc més de 30 minuts, el món serà molt millor per a tu.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/WANNqr-vcx0" width="420"></iframe></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-3135657490481721172013-04-17T00:57:00.000-07:002014-02-04T02:29:12.548-08:00La recent visista de Los Enemigos a Castelló comentada en Rock On.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjELEqs4hHrvFbWnI4qkYn3iZ2KSDiUVD6JzsMbqTDIcDBSCgfBMKc3yfw22-bHv3bIG02JKuK_3UVjabprBFufEWEhX8OKn6pdzxWM8dsdugdp5HQD6KB7KBPsi85s8kAkC00UxVmF-Zs/s1600/la+foto+(4).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjELEqs4hHrvFbWnI4qkYn3iZ2KSDiUVD6JzsMbqTDIcDBSCgfBMKc3yfw22-bHv3bIG02JKuK_3UVjabprBFufEWEhX8OKn6pdzxWM8dsdugdp5HQD6KB7KBPsi85s8kAkC00UxVmF-Zs/s400/la+foto+(4).JPG" height="298" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La "revuelta enemiga" ha passat per terres castellonenques, i servidor no s'ho anava a pedrer.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">LOS ENEMIGOS Sala Opal, Castelló (23-03-13)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<i><span style="background-color: #cccccc; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Había muchas ganas de verlos. Después de más de diez años sin pisar
los escenarios, y un año más o menos desde el anuncio de "la revuelta
enemiga", por fin servidor ha podido asistir a uno de sus shows; y, amigos,
la espera ha valido la pena, ya lo creo que sí. Desde que Josele se marcó el
riff de la inmortal "John Wayne" hasta ese contundente final con
"Alegría", lo vivido esa noche en Castellón fue un sinfín de
sensaciones, vivencias y recuerdos. Puede que al principio la audiencia
estuviera un poco fría, quizás la extraña sala en la que tocaban (más parecida
a un salón de comuniones que a otra cosa) influyera, pero pronto se caldeó el
ambiente: la magia de esa maravillosa banda volvió a brotar y su Rock & Roll,
auténtico y visceral, nos volvió a volar la cabeza. Los allí presentes nos
dejamos las cuerdas vocales cantando todas esas canciones que llevamos muy
adentro, amén de una banda que disfrutó en todo momento, dejándose la piel
sobre las tablas durante más de dos horas y destilando Rock & Roll a
destajo. A Josele, Fino, Chema y Manolo, el paso de los años les ha sentado de
maravilla: puede que en el escenario no se muevan tanto como antaño, pero se
han vuelto más profesionales, mostrando cada uno de ellos una solvencia
asombrosa. Parece ser que la banda se lo está pasando en grande en esta reunión
y les ha entrado el gusanillo de grabar nuevo material; esperemos que así sea,
y que esté a la altura de su leyenda, que no es poca.<span class="apple-converted-space"> </span></span></i></div>
</div>
juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-85879291690011282582013-04-04T01:00:00.000-07:002014-02-04T02:30:07.693-08:00Ressenya de "Gold Against The Soul" dels Manics en Rock On.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE_DA0ATK4I8e1O9D-lNZHNw-FXYXzuveokYjxR5_A-isoMOP5Kj42JgMT68pBOq1KrRwGQvBSO_Pt9TFRhHwR1Kof3RyURXmlqH3v86OCzruiHKEEzKsFZhyJwD-0iGkDMbQA0cEXIjk/s1600/Manic_Street_Preachers_(Gold_Against_The_Soul_-_Front).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE_DA0ATK4I8e1O9D-lNZHNw-FXYXzuveokYjxR5_A-isoMOP5Kj42JgMT68pBOq1KrRwGQvBSO_Pt9TFRhHwR1Kof3RyURXmlqH3v86OCzruiHKEEzKsFZhyJwD-0iGkDMbQA0cEXIjk/s400/Manic_Street_Preachers_(Gold_Against_The_Soul_-_Front).jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Fa poc vaig fer una ressenya d'un disc molt important per a mi, i que fa temps ja li vaig dedicar unes línies per ací, com és el "Gold Against The Soul" de Manic Street Preachers, en la sempre fantàstica web Rock On. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">M'agradaria compartir-la amb vosaltres per ací, perquè es tracta d'un disc que mai em cansaré de recomanar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<b><i><span style="background: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">Gold Against The Soul (1993) Manic Street Preachers
(Columbia)</span></i></b><i><span style="background-color: #cccccc; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<i><span style="background-color: #cccccc; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Cuando se habla de las grandes bandas de los 90 nunca se suele citar a
los Manic Street Preachers, pero algunos los consideramos uno de los grupos más
especiales de aquellos años. Estos chicos hicieron cosas muy interesantes en el
pasado: álbumes como "Generation Terrorist" (1992) o "The Holy
Bible" (1994) son verdaderos discazos, llenos de buenísimas canciones;
pero para el que suscribe, esta banda tocó techo con "Gold Against The
Soul" (1993), uno de los grandes discos más olvidados de la última gran
época del rock & roll. En este excelente trabajo se reúnen todos los
elementos que hicieron que esta banda fuese tan grande, elementos que,
lamentablemente, irían perdiendo en trabajos posteriores, inclinándose más
hacia un Pop muy mainstream: aguerridos riffs y solos de guitarra cercanos al
hard rock, melodías preciosas, emotivos medios tiempos, toques de rock
alternativo, gotas de oscuridad, exquisitos arreglos orquestales en algunos
cortes… y, por supuesto, unos excelentes textos nacidos de la extraña mente del
desaparecido y añorado Richey James Edwards, hacen de este álbum algo muy
especial. Y es que es imposible resistirse a canciones tan mágicas como
"Sleepflower", "From Despair To Where", "La Tristesse
Durera", "Life Becoming A Landslide", "Drug, Drug,
Druggy" o "Roses In The Hospital", donde el rock duro y el pop
de calidad se daban de la mano de una forma única, nunca antes vista. Sí, amigos,
puede que este álbum no tenga la repercusión de obras como
"Superunknown", "The Southern Harmony and Musical
Companion", "Dirt" u otros grandes discos de aquellos años, pero
algunos siempre lo tendremos en un lugar privilegiado de nuestro corazón.
Manics forever!!</span></i></div>
</div>
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/IkgzOBV08DI" width="560"></iframe>juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-26393333447953174912013-03-26T03:12:00.000-07:002013-03-26T04:17:43.514-07:00Covers (XII) Iván Ferreiro "Desde el jergón"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-z-5ZNNsVIeEyWrPUzdCZYWysCk9MmhdmW1dXSa5hygmz0kR6fkU8Vo1Gt3LSBL26St150UhwWxtV7FXEHrDeGuzzFB0vIrXHgxGJE_BxwUJkxWZlquEDhL_4jzbzzUdeohiahJQmk9s/s1600/TopMusicaBlog_IvanFerreiro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-z-5ZNNsVIeEyWrPUzdCZYWysCk9MmhdmW1dXSa5hygmz0kR6fkU8Vo1Gt3LSBL26St150UhwWxtV7FXEHrDeGuzzFB0vIrXHgxGJE_BxwUJkxWZlquEDhL_4jzbzzUdeohiahJQmk9s/s400/TopMusicaBlog_IvanFerreiro.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Mai he segut fan d'aquest home, però Los Piratas eren una bona banda de pop-rock, i sempre he pensat que és un artista amb talent. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">El cas és que m'he trobat aquest vídeo per la xarxa i he volgut compartir-lo amb tots vosaltres, perquè m'ha cridat bastant l'atenció: Iván interpretant la mítica cançó de Los Enemigos ell sol al piano. </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Interessant cover. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Gaudeixin vostès.</span></div>
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/hUtjF7GVpuI" width="560"></iframe>juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-2928004728767493012013-03-15T12:05:00.001-07:002013-03-15T12:09:16.534-07:00Supertramp "Paris" (dvd)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0SiQAjgV9Z081Rkm4DglmQ-WAojhPTnflA6PTMZY5LZuqr0cBqLbz6WJWAdeKhf653-iEbUG3ECqsdVX49kQgFnYadM5izfb3Um2QNQur5xsK5AOpblCCqNzNhsuWoyBvwhFAzjxVLgM/s1600/Live_In_Paris_79_5010ceeb82791.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0SiQAjgV9Z081Rkm4DglmQ-WAojhPTnflA6PTMZY5LZuqr0cBqLbz6WJWAdeKhf653-iEbUG3ECqsdVX49kQgFnYadM5izfb3Um2QNQur5xsK5AOpblCCqNzNhsuWoyBvwhFAzjxVLgM/s400/Live_In_Paris_79_5010ceeb82791.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">L'edició en dvd de "Paris", l'històric concert del 79, ha segut un regal per a tots els que adorem l'etapa clàssica de Supertramp. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">La banda passava pel millor moment de la seva carrera, tenien el món als seus peus degut al super-èxit de "Breakfast in America", i les tensions entre Roger Hodgson i Rick Davies encara no existien, per tant, regnava bon ambient en l'escenari; i ahi tenim a eixa meravellosa banda interpretant totes les seves millors composicions de forma impecable, moltes d'elles sonen inclús millor que en el disc original, i es que una cosa està clara: Supertramp no seran la banda més rockera del món, però que són uns músics i compositors excepcionals és inqüestionable; qui tinga algun dubte que li pegue una miradeta a aquest dvd. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">La qualitat d'imatge i so és excel·lent, per tant, es tracta d'un llançament imprescindible per a tot aquell que admire a aquesta mítica formació.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4lcsN_5IUfvO9UTLCPXPKYgDw3tavHENUQWomu2jmywxL7OdIC2qVE3noLpIj61CHLm_Xkx2mnjnVn2AGUp8mzSZ_-BgRJonD8TNG42sehORfWLowrB_d2gT1SFi5llUodLo84PwSeRo/s1600/supertramp-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4lcsN_5IUfvO9UTLCPXPKYgDw3tavHENUQWomu2jmywxL7OdIC2qVE3noLpIj61CHLm_Xkx2mnjnVn2AGUp8mzSZ_-BgRJonD8TNG42sehORfWLowrB_d2gT1SFi5llUodLo84PwSeRo/s400/supertramp-2.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-45908382065240154082013-03-05T09:28:00.000-08:002014-02-04T02:31:16.146-08:00Ressenya de "Miguel Ríos: 50 años de Rock y carretera" en Rock On.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzeJOPkLcxNisG-43zEsVYhzwbdBeHDMpIboheNB8D7FYqpBWcKVrGt6vZ5k6xb7duQo_eY_VsPQsNTVHyUdvZRUVXbmSPCtPZMuTrO62fI_4Q94WyfqdryBTAImcqXqgQithZjTW_kwQ/s1600/QUAMIGUELRI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzeJOPkLcxNisG-43zEsVYhzwbdBeHDMpIboheNB8D7FYqpBWcKVrGt6vZ5k6xb7duQo_eY_VsPQsNTVHyUdvZRUVXbmSPCtPZMuTrO62fI_4Q94WyfqdryBTAImcqXqgQithZjTW_kwQ/s400/QUAMIGUELRI.jpg" height="400" width="287" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">De nou he tingut el plaer de col·laborar en la fantàstica web: Rock On. Aquesta vegada ha segut ressenyant el llibre que repassa tota la trajectòria del gran Miguel Ríos.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="background-color: #cccccc; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Miguel Ríos. 50 años de rock y carretera. Jesús Sanchez (Quarentena
Ediciones)<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="background-color: #cccccc; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Si hay un artista español en esto del Rock & Roll con una
trayectoria digna de ser analizada en profundidad, ese es Miguel Ríos. La
friolera de cincuenta años ha estado este hombre sacando discos, pateándose
escenarios y, de paso, alegrándonos la vida a muchos de nosotros. Este libro no
es más que eso: un buen repaso a la vida y obra del rocker más grande que hemos
tenido, el indiscutible Rey del Rock patrio. De lectura fácil y entretenida,
Jesús Sánchez, crítico y periodista musical y paisano de nuestro protagonista,
realiza un magnífico trabajo analizando cada paso del artista granadino con
todas sus múltiples facetas; desde sus difíciles comienzos a principios de los
60, cuando el Rock era aquí considerado poco menos que un delito, hasta el día
de hoy. Sus primeros pasos como "El Rey del Twist", el rotundo éxito
con la famosa adaptación de "El Himno de la Alegría" de Beethoven, su
fascinación por el Rock progresivo en los 70, la grabación del mítico Rock
& Ríos, la histórica gira de "El Rock de una noche de verano" del
83 junto a Leño y Luz Casal, sus años de madurez en los 90 convertido en
artista crooner, su emotiva gira de despedida… todo eso y mucho más está aquí
muy bien documentado, además de analizar todos sus discos y las canciones más
destacables de cada uno de ellos. Y para completar el trabajo y hacerlo mucho
más interesante, Sánchez también incluye algunos extractos de entrevistas de
diversas publicaciones (y de todas las épocas) que le hicieron en su día tanto
a Miguel como a sus músicos y compañeros de viaje. En definitiva, un gran y
necesario trabajo hecho con el respeto y el cariño que merece un artista único
e irrepetible: un hombre que seguramente habrá hecho más que nadie por el Rock
en este país, algo que muchos deberían tener muy en cuenta.</span></i></div>
<br />
<br />juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-9017951229678908252013-02-20T10:44:00.000-08:002013-04-11T02:57:08.771-07:00Status Quo "Quo" (1974)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV_E7xg412geMEEjdFyqF5_P4RHbrGW1qjTWGIjcEUww3SUobq4fvgEkuWiqodHUZ8y73pHVHpS_y7izriFxeHHjrm2fO85HE0KnFgn44O_PFNOkiDECxLD8_EtcysDGy-h613ggCqxpA/s1600/Quo_Status_Quo_album_cover.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: black;"> </span><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV_E7xg412geMEEjdFyqF5_P4RHbrGW1qjTWGIjcEUww3SUobq4fvgEkuWiqodHUZ8y73pHVHpS_y7izriFxeHHjrm2fO85HE0KnFgn44O_PFNOkiDECxLD8_EtcysDGy-h613ggCqxpA/s400/Quo_Status_Quo_album_cover.jpg" width="400" /></a></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Curiós cas el d'aquesta banda.
Mai he entès el perquè d'eixe cert menyspreu per gran part de la comunitat
rockera cap a ells. Tal volta els seus tan cremats hits dels 80 no els feren
ningun bé, però qui es pense que Status Quo només són coses com "Whatever
You Want" o "In The Army Now", està molt equivocat. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Qui tinga ganes de profunditzar
en la seva discografia, sense prejudicis, es sorprendrà gratament. El que
descobreix-ca els primers discos dels 60
es trobarà amb uns interessants treballs on els anglesos juguen amb la
psicodèlia, tan de moda en aquells anys. Però on realment funciona aquesta
banda és fent Rock & Roll senzill i directe, ahi és on es mouen com peix en
l'aigua, i aquest "Quo" (1974), a demés de tindre un
"portadón" per a emmarcar, és un dels seus treballs on millor ho
demostren. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">No, no espereu cançons amb
estructures complexes, textos transcendentals i solos de guitarra virtuosos:
açò és pur Rock & Roll, ni més ni menys, música per a ballar amb els
col•legues en una nit de desenfreno birra en mà, res més. Però què disc!! No li sobra ni li falta absolutament res,
totes les cançons són excel•lents: la classe de disc que d'enseguida s'acaba i
tens gana de repetir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Si amics, si us agrada el Rock
& Roll més bàsic i efectiu proveu amb aquest disc, segurament començareu a
veure a aquesta banda d'un altra manera. Hi ha poques bandes com aquesta que tan bé
els defineix-ca aquella vella frase dels Stones que dona nom a aquest humil
espai.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Jo2mNl6VRs4" width="420"></iframe></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-18125405896043482062013-02-12T01:20:00.000-08:002013-02-12T09:53:52.404-08:00Covers (XI) Nina Hagen "My Way"<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4BilfEr1xCeWGZLPi__GS2w5_7-36k0V9y7wdYNFwvWU9EC_NRJJ3RMqzH3RYVqkNHrkCqJ8OEw8s0DzJalBx0Q99aJiqcrOhZNudAhecpEw0njtJJX5F-YN46kYPkq-cDR1IQhXni4I/s1600/hagen+my+way.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4BilfEr1xCeWGZLPi__GS2w5_7-36k0V9y7wdYNFwvWU9EC_NRJJ3RMqzH3RYVqkNHrkCqJ8OEw8s0DzJalBx0Q99aJiqcrOhZNudAhecpEw0njtJJX5F-YN46kYPkq-cDR1IQhXni4I/s400/hagen+my+way.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Molts han segut els que han versionat la clàssica cançó d'origen francès que va popularitzar Frank Sinatra en el seu dia; ara mateixa em venen al cap les versions que feren Kiss en el seu Crazy Nights o Syd Vicious en la banda sonora del film The Great Rock & Roll Swindle; però no ens podem oblidar del gran cover que va fer Nina Hagen als principis dels 80 i que ja interpretava en els 70. La senyoreta Hagen, amb eixa gran veu de cantant d'òpera que sempre ha tingut, i una ràbia punk descontrolada, es va marcar una versió realment curiosa, i plena d'eixe surrealisme que sempre l'ha caracteritzada.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb tots vosaltres, i per primera vegada al "Sols és Rock & Roll, però ens agrada", sa majestat, la Reina del Punk, Nina Hagen!!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/MHEwCagBtN0" width="560"></iframe></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-40896256939069212312013-02-06T02:46:00.000-08:002014-02-04T02:33:04.224-08:00Rock On!!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqvBBvNk214BjfYkLmy3hbTigF9yixfvFbvyeRWyOLDM9xqEvfTqcW85Pp39mmLKPdSIlVsUFHQLBMoXBCcm8l4nP4qCIeLXapG-7-Q57A6RD5PK__TNyR6Nxtj7pYWnFMC9SVySKttcw/s1600/rock+on+logo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqvBBvNk214BjfYkLmy3hbTigF9yixfvFbvyeRWyOLDM9xqEvfTqcW85Pp39mmLKPdSIlVsUFHQLBMoXBCcm8l4nP4qCIeLXapG-7-Q57A6RD5PK__TNyR6Nxtj7pYWnFMC9SVySKttcw/s400/rock+on+logo.jpg" height="143" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Rock On és una de les millors webs de Rock & Roll
espanyoles que existeixen actualment. Creada per Xavi Matínez, Alberto Díaz i
Jordi del Rio, tots ells reputats redactors de publicacions com Ruta 66 o
Popular 1, entre d'altres, i autors d'alguns llibres com Discos Conceptuales:
150 Títulos Imprescindibles o La Pequeña Historia de Roc, i amb l'ajuda de col·laboradors i amics, han donat forma a
aquest projecte on, a demés de rendir-li tribut al Rock, també ens mostren el
seu amor per la literatura o el setè art. En definitiva, un lloc on passar una
bona estona i aprendre molt més sobre tot allò que més ens apassiona. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Dir-vos que servidor a tingut el plaer de col·laborar amb un
text dedicat al primer disc d'una de les
meues bandes preferides, els entranyables Enuff Z'Nuff, i no serà l'única col·laboració que tindré el gust de fer. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Us
convide a que li pegueu una ullada, segur que no us decepcionarà. Ací us deixe
alguns enllaços.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://rockononline.com/index.html">Web de Rock On.</a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.facebook.com/pages/Rock-On/464786543563346">Facebook de Rock On.</a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<i><span style="background-color: #cccccc; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Enuff Z’Nuff (1989)<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<i><span style="background-color: #cccccc; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Los de Chicago deben de ser una de las bandas más infravaloradas de la
historia del Rock. Acompañados siempre por la mala suerte, y un tanto
incomprendidos en su momento, esta encantadora banda procedente de Chicago
nunca alcanzó su merecido estrellato; y es una verdadera lástima, porque
talento para ello nunca les ha faltado. Su particular mezcla de Hard Rock y
Power Pop ha dado grandes resultados, convirtiéndolos en una banda realmente
especial. Ya en éste, su álbum de debut, dejaron claro que lo suyo era
diferente a lo que hacían las otras bandas de esa escena hard rockera en la que
se empeñaron en meterlos: su música es contundente, pero llena de luz y de
color; las guitarras afiladas de ese grandioso y demasiado olvidado guitarrista
que fue Derek Frigo empastan de manera sublime con esas brillantes melodías que
salen de la característica y fabulosa voz de Donnie Vie, dando forma a un
puñado de canciones irresistibles, canciones llenas de una magia que te
transporta a un lugar mejor. Perlas como "New Think", "Fly High
Michelle", "For Now" o "I Could Never Be Without you"
son capaces de sacarte de la más profunda de las depresiones con esa frescura y
buen rollo que desprenden, y nos recuerdan a grandes maestros de la melodía
como The Beatles, Cheap Trick o los siempre reivindicables Redd Kross. Otras
piezas como "Hot Little Summer Girl", "Little Indian
Angel", "Kiss The Clown" o ese fantástico medio tiempo que
cierra el álbum llamado "Finger On The Trigger" les emparentan un
poco más con el Hard Rock de la época, dando un toque más contundente al
trabajo y completando un disco redondo, sin ningún desperdicio. Gran debut de
una gran banda que aún nos daría muchas más alegrías aunque, lamentablemente,
siempre desde la segunda división. Alguien dijo una vez que Donnie Vie y Chip
Z'Nuff son los Lennon y McCartney del Hard Rock… y no puedo más que
arrodillarme ante tal afirmación.<span class="apple-converted-space"> </span></span></i></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/OyNDJ_cSK3E" width="420"></iframe></div>
juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-30373997021705783282013-01-24T04:24:00.000-08:002013-01-24T07:45:35.475-08:00Anem a jugar amb... Los Enemigos!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsFjIfgNf3yhNsReAdVRTdN04lRp4nKuRf0-onnKa6Jwui83KioZj2BOWkDgArzwWf60BSpnwQNvN-Qa1avc80_sN8AFS-7c7fYgyZWoAw8j7jU4YL48LTBD62q196FSuZpbLz2eg-ZQc/s1600/enemigos--644x362.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsFjIfgNf3yhNsReAdVRTdN04lRp4nKuRf0-onnKa6Jwui83KioZj2BOWkDgArzwWf60BSpnwQNvN-Qa1avc80_sN8AFS-7c7fYgyZWoAw8j7jU4YL48LTBD62q196FSuZpbLz2eg-ZQc/s400/enemigos--644x362.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No sóc jo molt d'aquest tipus de jocs, però aquest l'he vist en el bloc d'una amiga i m'ha fet gràcia. Vaig a animar-me! Es tracta de contestar una serie de preguntes amb títols de cançons. Jo he decidit fer-ho amb la meva banda estatal preferida, els més grans, Los Enemigos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">D'amunt de cada títol hi ha un link amb un vídeo de cada cançó.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>¿Eres hombre o mujer?</b> <a href="http://youtu.be/iABrFd6q83c">Soy un ser humano.</a> (era la que millor quedava)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Descríbete:</b> <a href="http://youtu.be/s62L8O_4KRI">Un tío cabal.</a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>¿Qué sienten las personas cerca de ti?<a href="http://youtu.be/VeLjTretYyY"> La felicidad</a></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>¿Cómo te sientes?</b> <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ferpectamente">Ferpectamente</a> (ok, aquest no és el títol d'una cançó, és el d'un disc, però és que quedava de puta mare!!)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>¿Donde quisieras estar ahora?</b><a href="http://youtu.be/YrZnTKvZJCQ"> La otra orilla.</a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>¿Cómo eres respecto al amor?</b> <a href="http://youtu.be/rBFc0kac_r4">John Wayne.</a> (jajajaja!!)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>¿Cómo es tu vida?</b> <a href="http://youtu.be/MmQvGBbB8W4">Mejor.</a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>¿Qué pedirias si sólo tuvieras un deseo?</b> <a href="http://youtu.be/y3YSJ6auQmo">Alegría.</a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Escribe una frase o cita famosa:</b> <a href="http://youtu.be/fuGBnrj7QKo"><span style="background-color: white; line-height: 115%;">Odio a los nº 1</span>.</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Ahora despídete:</b> <a href="http://youtu.be/9iH4jk5Ywd8">Hasta el lunes.</a></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: white; line-height: 115%;">Per descomptat que aquestes respostes no em descriuen al 100%, i menys tenint en compte els textos de les cançons, però pense que són les que millor queden. Bé, espere que s'animeu vosaltres tamb</span><span style="background-color: white; line-height: 115%;">é a jugar. Salut i... </span><span style="background-color: white; line-height: 18px;"><i>hasta el lunes.</i></span></span></div>
juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-2762218636067215821.post-57057404580114916572013-01-16T11:34:00.002-08:002013-01-21T03:42:12.399-08:00Soziedad Alkoholika "Tiempos Oscuros" (2003)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlnP5J5in0xpHF1U_w1PA7c3qdmk7LpVkVqXdJB7uH_3U1DuSqMpOzk1zPRl9kYZIiXH0qUVfheIXf_acfqPvtfYZzuqdzGe_41VFCIq-K_TQtKbPm1HZ6dUZH-ccHUDla_-_2FkCmBXA/s1600/TIEMPOS+OSCUROS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlnP5J5in0xpHF1U_w1PA7c3qdmk7LpVkVqXdJB7uH_3U1DuSqMpOzk1zPRl9kYZIiXH0qUVfheIXf_acfqPvtfYZzuqdzGe_41VFCIq-K_TQtKbPm1HZ6dUZH-ccHUDla_-_2FkCmBXA/s400/TIEMPOS+OSCUROS.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">La línia que segueix aquesta
banda des de "Mala Sangre" (2008) fins al darrer "Cadenas De
Odio" (2011) no acaba d'agradar-me. Molta canya i un so bestial, si, però
poca "xixa", no hi ha apenes cançons bones en eixos discos, i això és el més
important. No són roïns del tot, és cert, hi han coses interessants ahi,
algunes bones idees soltes per ací i per allà, però si les cançons no són bones
ja pots tindre algunes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>idees brillants, fer tota la canya que vulgues i
tindre el so més bestial del planeta, que a mi em cansa i m'avorreix. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Per això pense que Tiempos
Oscuros<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és l'últim gran treball de S.A.
(el "Sesión 2" no conta, of course). Un disc que, per suposat, no
arriba al nivell de la seva primera trilogia sagrada, però si que supera als
anteriors i bastant recomanables "Polvo En Los Ojos" (2000) i
"No Intente Hacer Esto En Su Casa" (1997). </span>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYuc2JLoP4Hg5svxeBd_nXvJz_Ti-lAD35er2DHurYLMJBeKsA43tnjePNnBdM_kjJZVrlmlXvIuHru-CxEEXpz6dY8PZ9Qp74e4y5cXX_WNhUyv7-cO4BRQ4xAQj_IZBcHD4XtOmEBYU/s1600/soziedad_alkoholika.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYuc2JLoP4Hg5svxeBd_nXvJz_Ti-lAD35er2DHurYLMJBeKsA43tnjePNnBdM_kjJZVrlmlXvIuHru-CxEEXpz6dY8PZ9Qp74e4y5cXX_WNhUyv7-cO4BRQ4xAQj_IZBcHD4XtOmEBYU/s320/soziedad_alkoholika.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Aquest és un disc que
reflexa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>clarament,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tant en la música com en els textos,
l'obscura situació per la que passava la banda en eixos dies, perseguits per
una absurda i injusta censura que els tractava de poc menys que terroristes i
que volia acabar amb ells. Fou eixa la raó per compondre un grapat de cançons
tan bones? No ho sé, però del que no hi ha dubte és de que aquestos xicots
estaven inspirats, siga pel que siga.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Ací ens trobem un barreig de tots
els "palos" que ha tocat aquesta banda al llarg de tota la seva
carrera: thrahs,<span style="font-size: small;"> </span>punk, metall, rock, hardcore...<span style="font-size: small;"> A</span>mb un so brutal, greu i
obscur, però net al mateix temps, i un Juan que canta (i brama) millor que mai, S.A. ens
presentaren un gran conjunt de cançons ben acabades del que pràcticament no
sobra res. "Tiempos Oscuros", "Piedra Contra Tijera",
"Stop Criminalización", "Bufón", "Casas Vacías" o
"Terrorismo Patronal" són algunes de les més destacables. Cançons plenes de ràbia a base de riffs pesats, ritmes frenètics, melodies justes, però encertades, i unes lletres agressives, clares, i molt aconsseguides.</span></span></div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Gran disc. Tralla ben feta. Mala
hòstia de primera qualitat. Esperem que canvien la direcció de la seva música i
que es tornen a calfar el cap per compondre cançons redones, com qualsevol de
les que apareixen en aquest àlbum.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/s7YwpXNM8p0" width="420"></iframe> </span></div>
juanvihttp://www.blogger.com/profile/04603140864417402061noreply@blogger.com5