dimecres, 26 de gener del 2011

Los A-tributos

Los A-tributos és un nou projecte format per components d'altres bandes com Carcoma, Slingshot o Catximba (bàsicament és la mateixa formació de Catximba mes un nou guitarrista solista, que per cert, no està manco el xic...), i el que pretenen és homenatgear a bandes que els han marcat interpretant un repertòri complet del grup en qüestió.

La banda que han elegit per començar aquesta aventura no ha pogut ser més acertada, i és que hi han moltíssimes bandes homenatgeades hui en dia, a la vista està que estan de moda les bandes de tribut, però jo no en conec cap que ho faja de Los Enemigos, i ben bé que s'ho mereixen, ja que estem parlant d'una de les millors bandes que ha donat el rock cantat en castellà, i a més, tristament disolta des de fa ja un grapat d'anys.

Així que si eres fan de la banda de Josele o senzillament t'agrada el bon rock & roll, si passen Los A-tributos pel teu poble o ciutat, acudeix sense pensar-ho, aquesta serà una bona oportunitat per gaudir del llegat d'una banda màgica. Aquest proper Dissabte els tindrem en el Pub La Via de Gata, cita obligada.

Ací us deixe el genial videoclip d'una de les meues cançons preferides de la mítica banda madrilenya: "¿Por que yo?". Que bons eren... Irrepetibles!!

dijous, 20 de gener del 2011

Quin és el millor disc en directe de la història del rock estatal?

Açò de fer enquestes mola. No deixa de ser senzillament un joc, i és divertit. A més, sempre és interessant saber l'opinió de la gent sobre certes coses.
Aquesta enquesta ja feia temps que tenia gana de fer-la. Ja veieu que sols he posat 10 discos per poder votar. Com podeu imaginar, s'han quedat un grapat de discos fora que també m'agraden... La Polla, S.A, Heroes, Ilegales, Platero, Los Hermanos Dalton, Kortatu, Extremo, Enemigos... I algunes altres bandes més, tenen discos en directe que gaudeixc, però per el meu gust els que he seleccionat estàn a un altre nivell, posiblement en algun altre moment en canviaria 2 o 3, però els altres 7 o 8 es quedarien fixe. De tota manera, si teniu devosió per algun altre disc que no està en la llista m'agradaría que ho diguereu.
L'enquesta la teniu ahi a la dreta, durarà un mes a partir de hui, i sols es podrà votar una vegada per persona. Vinga va, animeu-se! L'assumpte està complicat, però jo crec que ja ho tinc clar....

dimarts, 11 de gener del 2011

Suede "The Drowners" (1992)

El Brit-Pop no és la meva escena preferida de la història del Rock precisament, jo d'eixos anys m'incline més cap a tot el que va eixir de Seattle, altres bandes de rock alternatiu com els Smashing Pumpkins o Manic Street Preachers, o grups de metall, com els meus adorats Pantera, per citar alguns exemples entre molts més.

Oasis, Blur, Elastica i demés, mai han segut sants de la meva devoció (a pesar d'escoltar sobretot als Oasis des de sempre, i de fet continue gaudint d'els seus primers discos de tant en tant) però al menys eixes bandes crearen una escena que donà bastant que parlar i li donaren excitació al panorama, algo que no passa en l'actualitat, de fet, ja fa temps que no passa rés semblant. Quin és l'últim moviment important que ha hagut en el mon del rock en general? El Nu-Metal? Doncs ja veieu, per el meu gust, excepte els primers discos de Korn i poc més, eixa escena va ser una merda, i no va tindre ni la mitat de repercussió que el Brit-Pop

Malgrat que el Brit-Pop al costat del Grunge per el meu gust era molt poca cosa, ara es troba a faltar una escena com eixa, que moga a les masses, perquè en l'actualitat bones bandes no en falten, però no hi ha un moviment d'eixes característiques.


Suede també van ser una d'aquelles bandes que formaren part d'aquella escena. A pesar de no ser tan famosos com Oasis o Blur, foren un dels impulsors de tot allò, i tingueren una forta repercussió als principis dels noranta. He d'admitir que ni sóc fan d'ells, ni he seguit molt la seva carrera, però m'agraden alguns dels seus hits, i el toc glammy que tenien junt amb eixos textos carregats de sexe, drogues i demés, els feia un tant especials.

"The Drowners" és el primer single que llançaren, abans de treure el seu primer llarg, i tingué una gran acceptació per part de la crítica. A mi sempre m'ha paregut una cançó collonuda, d'eixes fresquetes, directes i espontànies.... Una injecció de bon rotllo directa a la vena, amb un estribillo d'eixos que es queden dins del cap una temporada.

Que gaudiu d'ella! Salut a tothom!!

dimecres, 5 de gener del 2011

Balada Triste De Trompeta. Álex de la Iglesia (2010)

A estes altures em pareix ridicul que continue aguent tanta gent que té prejuicis amb el cinema espanyol. Al igual que també li passa a molta gent amb la música estatal, a totes eixes persones les considere uns caps cuadrats sense remei, o millor dit, caps cuadrats sense voler posar-li remei, perquè tant amb el cinema com amb la música està sobradament demostrat que a l'estat hi han grans talents.

No em considere un expert amb el cinema, de fet, no em considere un expert amb rés, però sé el que m'agrada i el que no, i valore l'originalitat i la personalitat pròpia que li dona el creador a la seva obra sense tindre por al risc, i en aquest cas Álex de la Iglesia torna a aconseguir reunir tot això amb Balada Triste De Trompeta, i a més a més, amb un resultat excelent.

La pel·licula és una extranya amalgama de coses que fa que siga realment inclasificable: Drama, sexe, terror, amor, caxondeo, violència... I el que haja mesclat la història basada amb artistes d'un circ amb aconteciments històrics de l'estat espanyol em pareix una idea tan atrevida com genial. Un autèntic menú variat que fa que tingues un cumul de sensacions, i farà gaudir als amants de l'estil de Álex en particular i d'aquest tipus de cinema descabellat en general.


Balada Triste De Trompeta és un dels millors films que he vist en una bona temporada, tant a nivell estatal com internacional. I s'ha convertit en la meva peli preferida d'ell junt amb El Dia De La Bestia.

La veritat és que és un orgull tindre un director i guionista de cinema tan arrisgat i encantadorament freak com Álex de la Iglesia, i que d'amunt siga el president de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques ja és una passada, pense que això mateix és una bona mostra de que a l'estat es fa cinema de qualitat i amb dos collons.

dimarts, 4 de gener del 2011

The Platters.

Meravellosa banda. Sempre m'ha agradat la seva música, però mai els he tingut tan presents com ara, porten siguent la meva principal banda sonora en totes aquestes festes de Nadal. Em pareix una música ideal per aquesta època de l'any.

Fa poc he adquirit un disc recopilatori d'ells que va ser editat a França anomenat: Les Platters "Leurs 12 plus grands succés", i és un plaer poder escoltar la seva música en vinil. Per a mi aquesta banda va gravar algunes de les cançons més boniques de la història de la música popular.

El ritual que acostume a fer sol ser sempre el mateix: tancar-me en l'habitació amb una llum suau, deixar caure l'agulla, gitar-me, tancar els ulls, i senzillament, gaudir de la seva màgia... Rés més importa en eixos moments.



dissabte, 1 de gener del 2011

U2 " New Year's Day"

Iep amics! Espere que acabàreu i començàreu bé l'any. Passava a desitjar-vos un bon any a tots i a totes, i també a dedicar-vos una cançó que crec que és la més apropiada per a un dia com hui. Una de les millors cançons d'una banda que va ser molt gran i ja poc queda de la seva grandesa.

Amb tots vosaltres, "New Year's Day", dels U2 que ja no hi són, aquells que em canviaren la vida.

Que sigueu feliços!!

"Todo está tranquilo el Día de Año Nuevo.
Un mundo blanco se mueve a escondidas
Y yo quiero estar contigo.
Estar contigo de noche y de día.
Nada cambia el Día de Año Nuevo.
Estaré contigo de nuevo
Estaré contigo de nuevo

Bajo un cielo rojo como la sangre.
Se ha reunido una multitud vestida de
blanco y negro
Un brazo entrelazado, los pocos elegidos
Los periódicos dicen, dicen que es verdad,
que es verdad.
Y podemos abrirnos paso
Aunque divididos en dos podemos ser uno.
Empezaré de nuevo, empezaré de nuevo.
Ah y quizás es el momento justo
Ah quizás esta noche
Estaré contigo de nuevo
Estaré contigo de nuevo

Y nos dicen que ésta es la época dorada
Y el oro es la razón de las guerras que
financiamos.
Aunque quiero estar contigo
Estar contigo de noche y de día
Nada cambia el Día de Año Nuevo"