Eren ja altes hores de la matinada. El fabulos homenatge a Los Enemigos que ens feren Los A-tributos ja havia finalitzat feia una bona estona. El nivell etílic era ja considerable quan, de sobpte, començà a sonar per els altaveus aquesta fabulosa cançó dels Gabinete. Mai he segut seguidor de Jaime Urrutia i companyia, però sempre m'han paregut una bona banda amb molta personalitat pròpia, i a demés, tenen un grapat de bones cançons que sempre m'han agradat. Aquesta en concret la tenia completament oblidada, i em va sentar de meravella la nit del Dissabte passat.
És una cançó que em recorda la meva infància. Recorde perfèctament que Gabinete Caligari solien eixir bastant per la televisió. Actualment solen regnar en televisió David Bisbal o Rosa de España, en aquella època regnaven Loquillo, Gabinete, Nacha Pop o Radio Futura, entre molts altres. En fi...
Lletra:
Hay cuatro rosas en tu honor
dentro del vaso que te doy.
Dos son por gemir,
dos por sonreir.
Hay cuatro rosas para ti.
Toma mi vaso y bebe de el
Las cuatro rosas que te doy.
Son del color
De tu ropa interior
Y huelen a rosas como tu.
Hay cuatro rosas en tu honor
y en la botella cuatro mas.
Bebe, mi amor.
Esta es tu flor.
Toma mis cuatro rosas.
Bebe mis cuatro rosas
y olvida otras cosas que te di.
5 comentaris:
Gran tema, cullons el concert debia estar de conya i com dius amb unes copes a sore, aixó va ser el final perfecte a la festa, tampoc soc jo massa d´aquest grup, però aquest tema el vaig possar al blog perque em porta molt bons records
Si hay un grupo que nunca ha desaparecido de mi vida ese es sin duda Gabinete Caligari. Ya sea en casa o en el mp3, siempre me han acompañado.
Un saludo.
Cuatro rosas és tot un himne dels 80 i concretament el MiniLP que la portava pera mí va ser el seu millor traball amb 6 cançons pera enmarcar ( "Tango"," Esclavo de tus pies", "mas dura sera la caida", "Caray"...), era un disco que estava a mitj camí de la seua primera epoca un poc mes oscura de "Golpes" o "Sangre española" i dels discos que editarien despres ja molt mes coneguts i "domesticats" com El calor del amor en un bar o de Camino Soria. Un treball magnific de eixos que no et canses mai de escoltar.
Els Caligari és un grup que el temps no els ha tractat bé. Espero que algun dia se'ls situï en el lloc que mereixen. A mi personalment m'agrada més el període fosc inicial però a veure quina banda compon un temazo com "Cuatro rosas".
Joer, no vaig poder escapar la setmana passada, que enveja. Abraçada
Sergi: Doncs si que va estra bé el concert, si. Com dic en el post, jo tampoc sóc molt fan d'aquesta banda, però els respècte, i a més, tenen una llista bastant llarga de cançons que sempre he gaudit.
Zeppy: Mola que haya gente como tu que no haya parado de escuchar a una banda tan auténtica y real como Gabinete Caligari. Quizás tendria yo que profundizar más en su discografía.
Àngel: I tant, recorde que aquesta cançó va pegar ben fort. Eixe mini lp que comentes deuria de fer-me amb ell. El disc que més he escoltat d'ells és el "Privado", ja més de la seva última època. Un amic el tenía en cassette i l'escoltavem molt en el seu cotxe. Recorde especialment dues cançons amb molt d'afècte, "Solo se vive una vez" i "Profesional".
Johnny: Si, és cert el que dius, i és una llàstima.
El concert va estar molt bé. A veure si coincideix que estigues per la terreta en alguna altra ocasió que tornen a tocar. Jo ja t'avise per si de cas estagueres per ací.
Gràcies per comentar amics, salut!!
Publica un comentari a l'entrada