dijous, 10 de febrer de 2011

M.C.D. "De Ningun Sitio a Ninguna Parte" (1991)

M.C.D foren una d'aquelles bandes de l'anomenat Rock Radical Vasco, moviment del que també formaven part Kortatu, Cicatriz, La Polla Records o Eskorbuto. La seva música es diferenciava especialment de totes aquelles bandes per ser molt més rock & roll, el seu punk-rock estava igualment influenciat per el punk dels Sex Pistols o els Uk Subs, que per el rock & roll brut i canalla d'uns Stooges o uns MC5.

La seva època daurada sens dubte fou mentre van tindre a eixe punk amb alma de rocker al front anomenat Rockan. Després de la fugida d'aquest ja no tornaren a ser mai el mateix.

"De Ningun Sitio a Ninguna Parte" és, baix el meu punt de vista, el seu millor treball. Si amb l'anterior i també recomanable "Jódete" ja fou un gran pas endavant, amb aquest la banda ja sona molt més maura i compacta. Guitarrades contundents amb riffs macarres i bons solos de guitarra, junt amb uns textos carregats de històries de carrers, nits de desenfreno i mala vida, donen forma a un conjunt de cançons que, excepte alguna, com la fallida versió del My Way de Sinatra anomenà "Entre Borrachos", i alguna més, són més que acceptables.

Personalment m'agraden més els seus temes més rocanrolers com "Barrio Blues", "A-66", "No Hay Sitio Para Ti" (cançó que formà part de la banda sonora de "Historias del Kronen"), o sobretot eixe homenatge que li feren al lloc on solien pegar-se les festes en el casc antic de Bilbao anomenat "Barrenkalle".
Amb una cançó com "Pringao" ens mostren la seva vena més punkarra, de ritme frenètic, roçant el hardcore. I cal també mencionar talls com "Todo Por Nada" o "Asesino a Sueldo", que destaquen per ser molt més melòdiques de l'habitual amb ells.

La veritat és que, a pesar de no ser un gran admirador d'aquesta banda, sempre m'han paregut autèntics, i especialment la seva primera època mereix ser reivindicada. Aquestos punkis es cagaven en déu, però amb gràcia. Ja no es fa un punk-rock com aquest.

6 comentaris:

txinomandinga ha dit...

Que pedaxo de disco amigo Juanvi, es pura energía. Cuando voy en el coche me pongo la de A-66 y a flipar... grandes!!

Txals ha dit...

Mai havia sentit anomenar aquest grup... Molt bon rock.
Salut i gràcies pel descobriment.

juanvi ha dit...

Txino: A-66 es de las mejores, puro rock & roll!!

Txals: Et recomane aquest disc i el "Jódete", que és el d'abans. No són discos redons del tot, però els dos tenen un grapat de bones cançons.

Gràcies pels comentaris!!

Rune ha dit...

"Aquestos punkis es cagaven en déu, però amb gràcia" jijijijiji, desde luego que sí. Me ha molado leer el post y recordarlos, ya sabes (digo yo, con la brasa que doy siempre...) que a mí este tipo de música es el que más me gusta!

Saludos!!!

juanvi ha dit...

Me alegro de que te haya gustado leerlo. Y si, ya conozco más o menos tus gustos.

Gracias por passarte por casa.

Saludos!!

Selu ha dit...

Siempre he sido fan dee esta banda, además que los conozco personalmente, para mi este es su mejor disco de estudio, aunque puestos a elegir me quedaría con el "Bilboko gaztetxaan" su primer disco y como tiene que ser: en directo. Referente al "Jodete" tambien es bueno pero se nota un poco la frialdad esa del estudio. Saludos desde Barna !!!