divendres, 3 de febrer de 2012

Putney Bridge.

Ramoncín, personatge odiat com pocs hui en dia. Mai oblidaré la seva actuació en un Viñarock de fa ja uns quants anys, aquell concert fou memorable, però no precisament per el que ens oferiren El Rey del pollo frito i la seva banda, allò fou inoblidable pel fet d'assistir a l'esbronc més gran de la meva vida. El senyor Ramón no va durar ni una cançó dalt l'escenari. Molt fort.

En fi, no vaig a entrar jo en polèmiques, servidor prefereix centrar-se amb el Ramoncín artista. Jo sempre dic que si tinguérem molt en compte les accions extra-musicals dels artistes que admirem deixaríem de gaudir d'una bona part de la música que ens agrada, així que a mi el que m'importa és la música, la resta me la porta fluixa.

I no, no no seré jo el pose a aquest home en un pedestal, no em considere fan de la seva obra, els seus discos no són sant de la meva devoció, però és indubtable que aquest home, en un temps molt llunyà, quan encara no se li passava pel cap fer catastròfiques covers de Nirvana, va compondre algunes bones cançons, i mentiria si digués que no m'hagués agradat veure'l actuar en els seus millors anys. Cançons com "Al límite", "La chica de la puerta 16", "Estamos desesperados", "Rock & Roll dudua", "La cita" o "Angel de cuero" mereixen ser reivindicades, però jo tinc especial debilitat per "Putney bridge", pense que amb eixa cançó, single tret del disc "Arañando la ciudad" (1981), aquest home va fer història. Es tracta d'una cançó molt senzilla, però amb un encant especial. Els de la vella escola la recordaran, altres la coneixeran per la versió que feren els Porretas en el seu disc "Clásicos", i els que no la coneguen, si es deixen els prejudicis en casa gaudiran d'una bona cançó de senzill i pur Rock & Roll.

5 comentaris:

Johnny ha dit...

Ahi estem, estimat Juanvi, s'ha de separar l'obra dels artistes, la música d'altres mogudes, a Ramoncín li ha de reconèixer que compta amb algun dels grans clàssics nacionals. Abraçades.

raúl fdz pacheco ha dit...

no me gusta la gente que se tiene una estima tan alta, pero al césar lo que es del césar, y este tío nos ha dejado grandes temas, canciones, como la que hoy compartes, que siempre formarán parte del corpus rockero patrio.

juanvi ha dit...

Ja vec que pensem igual. El tio serà com serà, però que té bones cançons és indubtable.

Gràcies per comentar amics.

Abraçades!!

Simu ha dit...

No hauré ballat jo el Litros de Alcohol centenars de vegades, no... Ara bé, tret d'aquelles ocasions de Ramoncin ben poc.

Salut!!

juanvi ha dit...

Simu: home, eixa crec que l'ha ballada tot el món, fins i tot els seus detractors més forts. Per a mi la discografia d'aquest home no és per a tirar cohets, però té coses que estan bé. El seu disc en directe "Al limite, vivo y salvaje" està bastant bé, no crec que siga un dels millors directes del rock espanyol, com diuen alguns, però és un bon directe.