dijous, 26 de gener de 2012

Bruce Springsteen "I Wish I Were Blind", la perleta del Human Touch.

És evident que en els temps de Lucky Town i Human Touch el millor Springsteen ja havia quedat enrere, però per a res em semblen mals discos. Són irregulars, si, però en els dos hi han cançons molt bones.

Però no, aquest no és un post dedicat als dos polèmics discos que el Boss publicà als principis dels noranta, tal volta en un altre moment. Aquest petit article està dedicat a la que per a mi és una de les cançons més emotives que ha creat aquest home, "I Wish I Were Blind", sens dubte, la millor cançó del citat Human Touch. La veritat és que sols per aquesta cançó eixe disc ja valdria la pena, que preciositat...

El jefe canta quant dur pot arribar a ser l'amor, sobretot quan el que volem li pertany a altre, i ho fa en forma de balada, amb sentiment, amb una bella melodia... amb una màgia que sols els grans mags del rock & roll saben crear.

Sublim.

7 comentaris:

Chals ha dit...

recorde com si fos ara la sortida d'aquestos dos discos, i tenia tantes ganes de tindre'ls que els vaig escoltar sense parar durant quasi un any, no són mals discos, nomès que sortiren en mal moment, grunge, brit-pop...etc. Hi ha que dir que Lucky Town està per damunt del Touch. Pense com tu, aquesta es la millor cançó del disc, em recorda a aquella xica que no em feia ni puto cas, la que et fa cosquerelles en la panxa quan parles amb ella, però que per a ella no estàs. Molt bona Juanvi, bon record. Salut i un abraç

raúl fdz pacheco ha dit...

es un tema precioso, incontestablemente. a mi tampoco me parecen malos discos, en absoluto, los tan denostados discos noventeros del jefe.

chatnoir ha dit...

I a mi que mai ha sigut sant de la meva devoció el Springsteen...serà qüestió de redescubrir-lo, no? ;)

Petons.

Brucencatalà ha dit...

Mals discos no, el que passa és que a mi no em sonaven gens al Springsteen que coneixia...tot i això vaig fer com en Txals i no vaig parar d'escoltar-los durant força temps i obviament no em vaig perdre els concerts de Bcn...contradicció? més aviat fam de Bruce...
Felicitats pel blog!!

juanvi ha dit...

Chals: és cert, eren els dies del Grunge, però jo crec que eixe no és el problema. No són mals discos, però els dos tenen algunes cançons fluixes que fan que el conjunt siga irregular. Aquesta cançó és genial... "em recorda a aquella xica que no em feia ni puto cas, la que et fa cosquerelles en la panxa quan parles amb ella, però que per a ella no estàs." M'encanta Chals!

raúl: desde luego que no, los dos tienen las suficientes canciones buenas para que sean discos que valgan la pena.

chatnoir: jo també vaig tardar en introduir-me com cal en la discografia del jefe. I si, val molt la pena, fes-me cas. Petons!

Bruceencatalà: benvingut! Si, són diferents al que havia fet abans, és cert. De segur que degueren ser grans concerts aquells. El teu blog també és genial, el Boss es mereix un blog dedicat a ell en català, gran idea!

Gràcies pels comentaris!

Salut i rock & roll!!

Jose Paleres ha dit...

Molt bona cançó Juanvi. No la coneixia i està molt xula. La veritat és q no conec massa de la discografia del Boss, però ja saps q sent debilitat per moltes de les seues cançons. I la cançó 'Human Touch', q dóna nom al disc, em pareix realment bona. Salut!

juanvi ha dit...

Jose: si, està molt xula la cançó, a mi em posa els pels de punta. La que dona títol al disc, com tu bé dius, també és molt bona, de les més destacables del disc, al meu pareixer.

Salut xaval!!