dimarts, 14 de febrer de 2012

Los Enemigos "Sursum Corda" (1994)

De totes les moltes reunions de bandes clàssiques que s'estan realitzant últimament la de Los Enemigos és una de les que més il·lusió em fa. El que em conega un poc sabrà de la meva debilitat per la banda de Josele. Curiosament, les meves dos bandes estatals preferides són Los Enemigos i Heroes del Silencio, dos bandes que no tenen res a veure una amb l'altra, després hi han moltes més que m'encanten com 091, l'època clàssica de Loquillo y Los Trogloditas, Miguel Ríos, Los Rebeldes, Sonotones, l'època daurada de Siniestro Total, Los Ilegales, els primers Barón Rojo... i moltes més que em fan passar bones estones, no seré jo el que renegue del rock estatal, però Enemigos i Heroes han segut els que més m'han marcat, els tinc en un pedestal.

És una tonteria, però si tinguera que quedar-me amb alguna d'aquestes dos em tornaria boix per no saber a quina elegir, però crec que finalment em quedaria amb Los Enemigos, conecte i m'identifique més amb ells. Significa això que són la meua banda estatal preferida? Pot ser!

Sembla mentira, però apenes havia parlat de Josele i companyia per ací, només un post dedicat a eixa meravella de cançó anomenada "La cuenta atrás", de ja fa molt de temps i un altre del seu fabulós debut en solitari. Així que m'he decidit per ressenyar algun dels seus discos. La veritat és que no sabia per quin decidir-me, tal volta "La vida mata", "La cuenta atrás" i "Tras el último no va nadie" siga la trilogia perfecta de la banda, però a mi m'agraden molt tots i cadascún d'ells.
Finalment m'he decidit pel genial "Sursum Corda" perquè va ser el primer que vaig escoltar, un amor a primera vista, i com que hui és el dia dels enamorats a ell va dedicat aquest post.


Corria l'any 94, Los Enemigos havien decidit deixar la companyia de discos en la que estaven (Gasa) i firmar per RCA per gravar el grandíssim "Tras el último no va nadie", però el contrat en Gasa els obligava a publicar un altre disc amb ells, per el que decidiren recopilar una serie de cançons descartades dels discos anteriors, i així fou com donaren a llum aquest genial "Sursum Corda". Que un disc d'aquest nivell estiga compost per descarts és una bona mostra de la grandesa d'aquesta banda. Podríem dir que és el seu "Tatoo You" particular. Josele opinava així sobre aquest disc: "Al ver los dos discos, notas como que tenía que haber sido al contrario: el Sursum Corda, que está grabado a trompicones e inesperadamente, y suena cristalino y tiene una coherencia apabullante: en cambio, el que se suponía que iba a vender, el Tras el último... suena muy áspero, duro de escuchar.... Quizá teníamos que haber entregado a Gasa éste y a RCA el otro... Hay temas en el Sursum que me parecen los mejores que hemos hecho nunca; es una pena"
A mi personalment m'agrada més "Tras el último...", però en certa manera té sentit el que comenta Josele. Ací hi han grans cançons, des d'eixa original peça que obri el disc "Como es", passant per l'apropament a la música negra en "A la hera", el rock dur de "Odio a los nº1", el rock clàssic de "Amor de madre" o tonades més tranquiles com "Zumo de kiwi" i "Por que no me vuelvo al pueblo", fan de "Sursum Corda" un disc més que correcte.

Curiosament en els dies de la publicació d'aquest disc i del citat "Tras el último no va nadie" Josele passava per una temporada molt fotuda degut a una forta addicció a les drogues dures, per sort més tard va poder eixir d'eixe infern, però el que està clar és que aquella situació no afectà a l'hora de compondre bones cançons. Deixem que siga el propi Josele el que parle sobre això referint-se a eixos dos grans discos: "Los oigo y me parecen buenos, pero no sé cómo los hice, me lo han contado y eso es jodido. Debo tener un ángel de la guarda que te cagas. Daba conciertos desastrosos, mis compañeros estaban hartos. Si no me echaron fue porque yo hacía las canciones"

Enemigos forever!!

5 comentaris:

Johnny ha dit...

A mi també em fa il-lusió, estimat Juanvi, em consta que són una de les teves grans debilitats. Mira, precisament estic sentint-los altra vegada en els últims temps. Per a mi el seu millor disc és "La vida mata" encara que tinc un amiguet que sempre diu que on es posi "Ferpectamente" ... He de aprofundir més en aquest "Sursum corda". Vaig a donar-te una bona notícia si no la coneixes que m'ha facilitat un membre de la meva xarxa d'espionatge: el 6 de juliol a València on vam veure a la Iguana. Quedarem, of course.

SERGI ha dit...

Quina sort que ja sabeu data a valencia, encara espero que diguin si venen a Bcn, quines ganes de veure´ls!!!

juanvi ha dit...

Johnny: jo també crec que "La vida mata" és el seu millor disc, però "tras el último..." i "La cuenta atrás" no estan lluny, i la veritat és que tots m'agraden molt. També conec a gent que diu que el millor dels Enemigos són els dos primers discos (el meu primo, sense anar més lluny, jejeje...) i la veritat és que "Ferpectamente" i "Un tio cabal" són genials, però jo crec que amb "La vida mata" la banda la banda evolucionà de forma correcta i va guanyar molt.
Ja sabia el del concert de València, espere poder anar. Seria genial que anarem junts. Ja parlem amic!

Sergi: segur que passaran per Barcelona. Aquesta gira serà especial. Hi ha que veure'ls si o si.

Abraçades!

Jose Paleres ha dit...

Hola senyor Juanvi, estava mirant els comentaris que et vaig posar farà un mes i m'he trobat este post. Justament he estat sentint prou este disc després de vore el concertàs dels Enemigos a València (amb cridadeta a la Cuenta Atrás inclosa, jeje!), i he de dir q sona moooolt bé. Tornar a escoltar Amor de Madre o Wonderland records després d'uns anys, no té preu!

juanvi ha dit...

Hola senyor Jose. Si, este disc és bo, té bones caçons, i és cert que sona molt, però que molt bé. La cridaeta va estar bé, xè... jejejeje!