dimarts, 10 de gener del 2012

Pildora X. Una banda de culte.

Anem a començar l'any recordant a una banda de la meva terra, els oblidats Pildora X. Aquesta banda, formada a Dénia (Alacant) als principis dels anys noranta, practicaven un rock d'Influències sixties a mig camí entre el so mod i el rock psicodèlic, i amb alguns tocs de rock dur. En els seus vuit anys, aproximadament, d'existència arribaren a publicar dos lp's i alguns singles. Però on mostraven el seu potencial era en directe, on eren realment bons. La banda arribà a tindre una certa repercussió en el underground, tocaren per tot arreu de l'estat, foren els teloners d'una gira espanyola dels Ocean Colour Scene, per petició de la banda britànica, als mitjans dels noranta, i arribaren a fer un tour per Holanda amb bastant èxit, però finalment les tensions dins de la banda provocaren la dissolució.

Per al que subscriu es tracta de la millor banda que em tingut en aquest racó de la província d'Alacant, i una de les que millor han sabut practicar aquest estil cantant en castellà (també en cantaven algunes poques en anglès). I pense que si no s'hagueren dissolt amb un poc de sort hagueren pogut arribar molt lluny.


Tota la seva curta discografia és interessant, però el més destacable pense que és el seu primer llarg, el de la imatge principal d'aquest post. En ell estan les millors cançons que feren. Es tracta d'un molt bon disc de pop-rock (més rock que pop) totalment sixties amb un so que pot recordar a bandes com The Doors, The Beatles, Iron Butterfly, els primers The Who o els Pink Floyd de Syd Barrett, per citar-ne algunes, però amb estil propi. La veu de Crivi és interessant, no és un gran cantant, però té un timbre peculiar que a mi personalment m'agrada bastant. Un sensacional Hammond sobrevola per tot el disc, i el treball de les guitarres, en ocasions hipnòtiques, és molt bo. En definitiva, una joieta totalment desconeguda per molts. Algú tindria que animar-se i reeditar els seus discos per a que estigueren al alcans de tot el món en bones condicions, seria gran, perquè aconseguir els seus vells discos hui en dia és realment difícil.

Foren una molt bona banda, i cal recordar-la com a tal.

Qui vulga escoltar-los i llegir més info sobre ells pot visitar el seu myspace ací.

4 comentaris:

interpreta-sones ha dit...

Joer, tan cerca... y tan lejos! No los conocía, y me ha encantado conocerlos. Ese "Gran hermano" me ha recordado al "Me siento bien" de Banderas de Mayo, otro grupete de la época.

Juanjo Mestre ha dit...

Observo, estimat Juanvi, que el amè diàleg que vam mantindre amb birres la setmana passada ha obtingut fruits en forma d'aquest gran post reivindicador d'un bon grup que no recordava molt de la terreta. Tinc ganes que me'ls gravis. El que no recordo ara és el que havia de gravar jo, com estic de memòria. Ja em tires un cable. Una abraçada.

PD: gran comentari el de Raúl, és veritat això dels llegendaris Banderes de maig

juanvi ha dit...

raúl: me alegro de que te hayan gustado! No conozco a Banderas de Mayo, pero he mirado esa canción por el tubo y si que es verdad que tiene un aire a la de Gran Hermano de los Pildora.

Jhonny: si! Feia temps que no els escoltava i degut a la xarla cervessera que tinguerem l'altre dia em van entrar ganes de recuperar-los.
Tenies que gravar-me algo? Ostres, doncs jo tampoc ho recorde... Els de Pildora quan vingues a la terreta tel's passe.

Una abraçada als dos!!

Anònim ha dit...

mas info de pildora x

https://www.facebook.com/Grupos.Revival.90