dimarts, 30 d’agost del 2011

Lax 'N' Busto "Qui ets tu?" (1993)

Pot ser que Lax 'N' Busto no hagen tingut una trajectòria perfecta, però del que no hi ha dubte és de que amb "Qui ets tu?" aconseguiren crear un gran disc. Ací hi ha Rock & Roll ben fet amics, amb un treball de guitarres més que notable, amb bones melodies i amb un Pemi Fortuny genial a les veus.

Les cançons? ..... Totes genials! No hi ha deperdició. Autèntics himnes rockers com "Més que la meva sang", "Han trucat", la hard-rockera "Qui ets tu?" o "Faran de tu un heroi", combinen perfectament amb peces més relaxades com les precioses "Més roig" o "Quan és fosc". Molt destacables són també temes més complexos com "Les nits del Liceu", amb influències del country, o "La mosca", amb eixa efectiva fusió de funk i rock. Senzillament genial.

El millor disc del Rock Català? ...... Molt probable!!



7 comentaris:

La Masa ha dit...

Totalment d'acord, però el disc "la caixa que puja i que baixa" també te molt bones cançons i es un disc redó però mes tranki que "qui ets tu?". Jo preferisc "qui ets tu?" es un disc que en va enganxar totalment durant molt de temps, quan tenia 18 o 19 anys

interpreta-sones ha dit...

pues yo no tenía ni puñetera idea de este grupo, pero me ha encantado el directo en el palau. vaya solvencia en vivo. perfect!

juanvi ha dit...

La Massa: "La caixa que puja i que baixa" és un altre bon disc, però per el meu gust no arriba al nivell d'aquest. És normal que aquest disc t'enganxara perquè les conçons són realment adictives.

raúl: són uno de los referentes del Rock Català que pegó a finales de los 80 y principios de los 90, tal vez no tuvieron tanto éxito como Sopa de Cabra o Sau, però molan, tienen algunos buenos discos, sobretodo éste. Actualmente siguen en activo con otro cantante, pero no controlo lo que hacen ahora.

Gràcies pels comentaris!!

Anònim ha dit...

Ay, que llevaba unos días queriendo pasar por aquí. No te diré por qué no me he pasado porque es una lista interminable de excusas absurdas.
Me gusta cómo suena este grupo, no lo conocía, es rock del bueno, del que me gusta a mí :)
(si esa frase parece querer decir que si no me gusta a mí no es bueno, no voy a explicarlo, cada uno que piense lo que quiera jijijiji)
Besos!

juanvi ha dit...

Rune: jejejeje! Me alegro de que te guste ésta banda. Estoy de acuerdo, ésta gente hacen rock del bueno, del que me gusta a mi, y yo tampoco voy a explicar nada ;)

Besos!

Nahim de Forvik ha dit...

Buff, Juanvi, la veritat es que discrepo molt.Si bé la branca gironina del Rock Catala tenia un toc més blues, més de arrel i que tocaba molts d'ambits (hard rock, regaee, gotic, electronic, pop, rock), la branca tarragonina (Els Pets, Lax, Whiskin's) va redebilitzar un pop molt més comercial, que també té el seu merit. Crec però, que hi han molts de discos abans que aquest. El primer disc dels Kitsch, el Raons de pes dels Umpah-pah o el Moviments Salvatges dels Ja T'ho Diré, en opinió meva, són àlbums molt superiors al esmentat. Un salutació i una abraçada!

juanvi ha dit...

Nahim, ja sabia jo que aquestos no t'agradaven molt... jejejeje! Home, el que dius de la branca tarragonina que tiraven més cap al pop comercial és possible, però en aquest disc jo no vec el pop per cap de costat, aquest és un disc de Rock & Roll, és cert que tenen altres treballs que tiren més cap a eixos terrenys que tu dius, però aquest, definitivament... no. Dels discos que tu cites només he escoltat el primer dels Kitsch, que per cert, tu me'l recomanares, i m'agrada, però aquest dels Lax m'agrada molt més. Ja veus que amb tot no podem coincidir amic meu! Els altres discos que cites els escoltaré a veure que tal. Una banda catalana que m'ha agradat bastant últimament són La Banda del yu yu, els coneixes? Sonen verdaderament bé!

Una abraçada!!