De tota la meva col·lecció de vinils aquest possiblement siga el que més m'estime. Que banda tan especial... Dear Mr. President fou una banda mal entesa, i a més, marcada per la mala sort. A pesar de que sempre foren considerats una banda de hard rock, la veritat és que, a excepció de la seva imatge, poc o res tenien que veure amb bandes com L.A Guns, Faster Pussycat i companyia. La seva música, eixe rock inclassificable amb altes dosis de precioses melodies pop, els convertia en una banda única, tan única que quedaren en terra de ningú. Si musicalment ja foren massa especials per a aquella escena en la que els clavaren, les lletres tampoc agradaren massa al públic hard-rocker, en les seves cançons no hi havia diversió, cotxes descapotables i ties amb mamelles grans, els seus textos tractaven temes més seriosos: problemes socials, violència, injustícies... O siga, el lema "Sexe, Drogues i Rock & Roll" no entrava dins del seu món. Per si fora poc, al poc temps de llançar el seu únic disc, la banda va tindre problemes judicials amb la Casablanca per utilitzar l'expressió "Dear Mr. President", o siga, "Benvolgut Sr. President", com a nom de la formació. Finalment optaren per canviar el seu nom per "Flesh and Blood", títol d'una de les seves cançons, i el disc el titularen "Dead, White & Blue". Al poc temps la banda es va desfer degut a un rotunt fracàs comercial.
Es diu que gravaren unes demos per al que tindria que haver segut el seu segon disc que mai arribà. Seria interessant escoltar algo d'eixe material que tenien preparat, però jo em conforme amb aquella atemporal obra mestra que, per cert, és hui en dia una autèntica peça de col·leccionis-me de la que s'està pagant una pasta per ell.
És moment de fer sonar altra vegada cançons tan màgiques com "Fate","What's The World Coming To?, "Love and Violence", "Flesh and Blood" o "Fatal Desire" i tocar al cel... O més bé l'infern, però un infern màgic i agradable.
4 comentaris:
No coneixia res d'este grup i no m'estranya que digues que és un dels vinils que més t'estimes, perquè a banda de sonar molt bé, sonen autèntics i genuïns. Ja em passaràs el disc pel llapisset de memòria, que segur que està mel de romer.
És una banda molt especial. No tinc el disc en mp3, només el tinc en vinil, però supose que es podrà conseguir sense problemes. Ho miraré.
Salut!
Xe quina casualitat! Justament m'ha vingut hui al cap esta cançó, que feia molt de temps q no escoltava, i acabe de veure que és 16 de setembre, un any redó després del comentari que et vaig fer. Coincidències de la vida.
Hòstia tu, que curiós. Que gran disc aquest... Tinc falta de treure-li la pols, ja fa massa temps que no li deixe caure la agulla damunt.
Una abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada