dimecres, 5 de gener de 2011

Balada Triste De Trompeta. Álex de la Iglesia (2010)

A estes altures em pareix ridicul que continue aguent tanta gent que té prejuicis amb el cinema espanyol. Al igual que també li passa a molta gent amb la música estatal, a totes eixes persones les considere uns caps cuadrats sense remei, o millor dit, caps cuadrats sense voler posar-li remei, perquè tant amb el cinema com amb la música està sobradament demostrat que a l'estat hi han grans talents.

No em considere un expert amb el cinema, de fet, no em considere un expert amb rés, però sé el que m'agrada i el que no, i valore l'originalitat i la personalitat pròpia que li dona el creador a la seva obra sense tindre por al risc, i en aquest cas Álex de la Iglesia torna a aconseguir reunir tot això amb Balada Triste De Trompeta, i a més a més, amb un resultat excelent.

La pel·licula és una extranya amalgama de coses que fa que siga realment inclasificable: Drama, sexe, terror, amor, caxondeo, violència... I el que haja mesclat la història basada amb artistes d'un circ amb aconteciments històrics de l'estat espanyol em pareix una idea tan atrevida com genial. Un autèntic menú variat que fa que tingues un cumul de sensacions, i farà gaudir als amants de l'estil de Álex en particular i d'aquest tipus de cinema descabellat en general.


Balada Triste De Trompeta és un dels millors films que he vist en una bona temporada, tant a nivell estatal com internacional. I s'ha convertit en la meva peli preferida d'ell junt amb El Dia De La Bestia.

La veritat és que és un orgull tindre un director i guionista de cinema tan arrisgat i encantadorament freak com Álex de la Iglesia, i que d'amunt siga el president de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques ja és una passada, pense que això mateix és una bona mostra de que a l'estat es fa cinema de qualitat i amb dos collons.

4 comentaris:

Vycenz ha dit...

Encara no he podut vorer aquesta peli i he sentit i llegit crítiques de tot tipus, però quan veus i sents a tanta gent parlar d'una peli vol dir que algo ha de tindrer.
No tardaré a vorela, i més sabent que al "Sols és Rock'n Roll" ha fet una bona crítica.

Johnny Dibud ha dit...

Estic d'acord, amic, a estes altures també em pareix ridicul la gent que té prejuicis amb el cinema espanyol. Tinc que vore esta peli i parlarem. Abraçada.

juanvi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
juanvi ha dit...

Vycenz: Que passa tio? Si, jo també he escoltat diverses opinións sobre aquesta peli, però és com tot, personalment pense que Álex de la Iglesia no sol defraudar, unes vegades millor i altres no tant, però mai et deixa indiferent. A mi aquesta em pareix de les millors que ha fet, sincerament.

Salutacions col·legueta!

Johonny: Doncs si, és una cosa que em molesta mogolló, és verdaderament xocant que continue aguent tanta gent que parle del cinema espanyol com si es tractara d'un gènere que no els agrada, com si totes les pelis espanyoles foren iguals...
Ok, doncs ja em contaras!

Salut per a tu amic!