Mai foren tan coneguts com Nirvana, Pearl Jam, Alice in Chains o Soundgarden, però son una banda essencial per entendre el que va ser aquell moviment anomenat Grunge. Una de les millors característiques que va tindre aquell moviment és que tots aquells grups tenien en comú l'actitud, però cada banda tenia el seu propi so. Mentre que Nirvana eren més pop, Pearl Jam més setenters, Alice in Chains obscurs i metàl·lics i Soundgarden obscurs també, però més alternatius, Mudhoney eren els més salvatges. El seu estil és una mescla de punk, garatge, i pinzellades de Noise i Psicodelia. Un so cru, contundent i caòtic per moments, on Mark Arm pert el cap a base de melodies molt particulars i crits descabellats. Amb els únics que pot ser que tinguen algunes similituds son amb els Nirvana de Bleach, per la seva cruesa.
"Superfuzz Bigmuff Plus Early Singles" és la perfecta mostra del que era aquesta banda en la seva millor època. Una autèntica burrada de disc.
El disc està compost per les 6 cançons que formaven el Ep de debut anomenat sols "Superfuzz Bigmuff", més 6 cançons més. I entre elles hi ha una acertada versió de Sonic Youth, "Halloween". No ho dubteu, si sou fans d'aquell irrepetible moviment de Seattle o si us agrada el punk-rock salvatge rollo The Stooges (Una de les seves grans influències), aquest és el vostre disc.
Cal destacar que a diferència d'ells poques bandes Grunge han durat tots aquestos anys sense parar de treure discos i fer concerts fins el dia d'avui. Ah! I per cert, el dia 24 d'aquest més estaran en València, afortunats seran els que podran assistir a eixa salvatge vetlada.
3 comentaris:
Coses de la vida, de vegades hi han grups de qualitat contrastada que queden en segon pla... Els Mudhoney són una de les meves signatures pendents... Els vídeos estan molt be, hauré de fer-me l'ànim ja!!!!
Gran article, de tant en tant cal homenatjar als qui construeixen la història del rock, encara que sigui des de l'ombra.
Salutacions
Joder Juanvi, a estos solo los conocía de oidas, la verdad es que nunca me paré a descubrirlos, nunca es tarde!!
Sonido Seattle del más sucio de todos, Brutales!!
abraxos!!
Carlos, si, sempre van estar eclipsats per Nirvana i companyia, però valen la pena. La seva música és molt més anti-comercial que la que feien aquelles bandes, però mola, és pura i real.
Txino, pués creo que no te vas a arrepentir. Tienes razon, son los más guarretes de la movida Grunge.
Gràcies als dos per participar!
Abraçada!
Publica un comentari a l'entrada