Com a fan de Los Enemigos que sóc, la trencada d'aquest grup i començada de la carrera en solitari del Josele no em va sentar massa bé. És dur fer-se l'idea de que ja no podras veure en directe ni podras esperar amb impaciència el nou treball de la que posiblement siga la teva banda de rock estatal preferida. Però com deia aquell: Tot s'acaba. Quan Josele va donar a llum el seu primer treball en solitari realment no sabia el que podria eixir, tots sabem que Josele Santiago és un geni, però no seria el primer geni que quan es llança en solitari la caga ben cagada. Afortunadament no va ser així, més bé tot el contrari. No vull dir que siga millor que el que feia amb Los Enemigos, però crec que és el millor que podia fer com a un treball en solitari que hi és. En aquest disc Josele ens mostra una nova faceta, la de cantautor. Acompanyat per la banda del carismàtic i gran músic Pablo Noboa, enregistraren un disc de rock semi-acustic i gravat en directe per no pedre la màgia del moment, molt personal, variat i realment inclasificable. El disc no te ningún desperdici, però les meves cançons preferides son "Ole papa", "Mi prima y sus pinceles", "Tragón" (la que més m'agrada i la que més em recorda a la seva vella banda), "Rompes mi canción" (la més rockera!) i la preciosa cançó que tanca el disc "Sin perdón dormid" (Sols Josele acompanyat d'una guitarra acústica). Cançons on Josele també demostra eixa veu tan única i personal que té, i el gran lletrista que a segut sempre.
El disc va ser considerat millor disc de l'any per diverses revistes de músicals com Rock de luxe o Rolling Stone, i amb raó, ja que estem parlant d'una xicoteta joia.
Un disc molt recomanable.
2 comentaris:
m'encanta este home!
A mi també, gran personatge!
Publica un comentari a l'entrada