divendres, 29 de maig del 2009

Neil Young and Crazy Horse "Ragged Glory" (1990)

Reconec que no he tingut l'oportunitat d'escoltar tots els discos d'aquest home, poc a poc li posarem remei, però de tots els que he sentit aquest és el que més m'agrada.
L'anomenat "padrí del grunge" començà la dècada dels noranta amb un treball impressionant, possiblement el seu millor disc des d'els anys setanta. Junt amb els seus Crazy Horse facturaren un disc 100 % elèctric i carregat de excelents cançons del millor rock americà, eixe que sols ell sap fer.
Una de les coses que més m'agrada d'aquest disc son els puntejos de guitarra del Young, per el meu gust està pletòric. Respecte a les cançons, realment no hi ha cap que li sobre en aquest disc, però si tinguera que destacar-ne alguna eixa seria sense dubte la preciosa "Over and over", per a mi un dels millors temes que li he sentit al canadenc.

Si no passa res demà tindré l'oportunitat de presenciar un concert d'aquesta llegenda viva del rock and roll en el primavera sound de Barcelona, així que ara és el moment de "desenpolvar" discos com aquest i anar calfant motors. Sols de pensar-ho ja em pose nerviós! Doncs res, ja us contaré l'experiència. Que passeu bon cap de setmana!!

2 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Enveja enveja enveja de tota la gent que va al Primavera, clar que tampoc me queixe, que jo me'n vaig molt més lluny.

De tot Neil Young me quede amb els discos dels inicis. El Ragged Glory és de puta mare, però no està entre els meus preferits. De tindre que triar-ne un, me quedaria amb el ZUMA.

juanvi ha dit...

No he sentit mai el Zuma, però he sentit parlar molt be d'eixe disc, promte en faré amb ell. Que tingues bon viatge!!