Los Ilegales demà en la Sala XY Rock, Aldaia (València)

Contant les hores estic, per fi vaig a poder veure en viu a un dels meus grups preferits del rock estatal. Fa molt de temps que escolte les aberracions del Jorge en forma de cançons, però mai havia tingut l'oportunitat de veure'ls. He sentit parlar molt del ja mític concert que van fer Los Ilegales en la desapareguda sala "La travessa", de Teulà. Alguns amics van estar presents i conten que ho van fer molt, però que molt bé, i es va montar un festorro de collons, espere que demà siga igual o millor.
De tota manera, gràcies a Sant Youtube podem comprovar que son l'hòstia.

Anem a fer un repàs a alguns dels videos que més molen de la banda més autèntica del rock estatal...

"Dextroanfetamina", una de les seves cançons més burres, punk-rock d'eixe que sols ells saben fer. En aquest video la banda actuant en Medellín (Colombia), la penya es torna literalment boixa...



"Eres una puta", jajajaja... Tot un clàssic. Atenció a els xarraos del Jorge, molen tant com la pròpia cançó...



"Tengo un problema sexual". Los Ilegales en una vella actuació del mític programa que presentava Miguel Ríos. El careto que fa Jorge quan diu això de... "Señora, si no le gusta mi careto... Cambie de canal" no té preu...



"Soy un macarra", mítica cançó. Eixa mescla de psychobilly i punk és de puta mare. Qui no ha cantat alguna vegada això de... "Soy un macarra, soy un hortera, voy a toda hostia por la carretera"??



"Odio los pasodobles", que li donen pe'l cul a Manolo Escobar! jajajaja!!



Bé, podriem ficar molts videos més, Youtube està plé de actuacións memorables d'aquesta banda, però ho deixarem ací.

Ja us contaré l'experiència, salut!

Lagartija Nick "Su" (1995)

La banda formada pel que fora baixista dels mítics 091 són una de les bandes més experimentals i atrevides del rock estatal. Sempre partint d'una base rock, en la seva trayectoria han tocat una gran varietat d'estils... Noise, punk, post-punk, metall, pop, electrònica... Fins flamenco, mostrant respecte i amor a la seva cultura i a la seva terra, Granada. Això si, sempre enfocant-ho d'una manera molt personal i original.
Normalment aquestes bandes tan experimentals solen fer algunes cagades, però sols per fer sempre el que els passa pe'ls collons, ignorant modes i arrisgant-se a fracasar, ja són dignes d'admirar. Sempre m'han paregut una banda interessant, però no tot el que he escoltat d'ells m'ha agradat, alguns experiments que han fet em superen, però altres treballs com aquest em pareixen collonuts.

"Su" és el seu tercer treball, per a molts l'últim bon disc de la banda, no és el meu cas, ja que posteriorment han fet algunes coses interessants baix el meu punt de vista, però si que és un dels seus discos que més m'agraden.
Aquest disc té tots els ingredients que més m'agraden d'aquesta banda, so bestial, guitarres distorcionades roçant el metall, ritmes de bateria frenètics, riffs i admosferes obscures, tocs punk, tocs noise i unes lletres extranyes però molt treballades. Molta canya, de fet es relaxen un poc sols amb un tema.
"Su" és un disc bastant redó, pràcticament no té desperdici però les cançons que més m'agraden son "Mi chofer psicodélico", "Versiones de cody", "El amor és la víctima", "Conmigo crece el caos" i "Doble imagen", temassos que fan que t'oblides de que Antonio Arias no és un gran cantant, inclòs fan que acabe agradante la seva veu.
Un disc a reivindicar i molt recomanable per introduir-se en l'obra d'aquesta banda tan complexa.

Adéu als Scorpions?

Pot ser que siga la típica jugada per vendre més discs i augmentar les audiències dels seus concerts, com tantes bandes han fet, però de tota manera que la banda haja anunciat que es separarà després d'un nou disc i gira és una de les pitjors noticies rockeres en el que portem d'any.
Sempre m'han agradat Scorpions, recorde la primera vegada que els vaig veure en viu com un dels concerts de la meva vida, ara mateix em ve al cap que quan viatjaven cap al concert els meus col·legues i jo comentàvem acollonats que seria una putada que basaren el repertori amb les seves famoses balades i deixaren de costat tots els hits hardrockers dels seus vells discs, era la por que teníem, però al obrir el concert amb "Blackout" i milers de metalheads amb el puny en alt i cridant Blackout!! com uns boixos, ens van caure els collons en terra. El concert va ser bestial, a l'altura de la seva llegenda, inclús cançons tan cremades com "Still loving you" o "Wind of change" quasi em tragueren les llàgrimes.
En una època van ser una de les millors bandes de rock del mon, això és indubtable, els temps de glòria quedaren enrere, però sobre les tables continuen siguent acollonants, i discograficament parlant tampoc son el que eren, però continuen publicant discs recomanables com el fabulós Unbreakable (2004), un excel·lent disc de hardrock metàl·lic que em va sorprendre molt.
Ara ha esperar a veure que és el que passa, i, per si de cas, intentar tornar a veure'ls en viu.

UzzhuaÏa 30 - 01 - 2010 Sala Durango, València.

Aquesta era la sisena vegada que els veia, i com sempre, no em van fallar. Les 6 vegades que els he vist sempre ho han donat tot, inclòs en una d'elles el cantant estava fotut amb la grip i ens va donar a tots una lliçó de profesionalitat impresionant. Com vos deia, van tornar a estar fantastics, però amb una diferència, i és que ho estan aconseguint, estan fent-se més grans, i s'ho mereixen. La primera vegada que els vaig veure erem 20 persones en la sala Estereo d'Alacant, el passat Dissabte la sala Durango estava de gom a gom i a més a més tota la penya ballava i cantava les cançons. Un so atronaor i un setlist quasi perfecte, (Em va faltar la brutal cover que fan de "La chispa adecuada" dels Heroes") junt amb una entrega total del grup, ens van fer passar una intensa nit de Rock n' Roll. I és que ningu és pot resistir a bombes hardrockeres de la talla de "Desde Septiembre", "Baja California", "Destino perdición", "Nuestra revolución" o la preciosa power ballad "La otra mitad", per citar-ne algunes.
Uzzhuaïa ho tenen tot, han gravat 3 discs excelents plens de grans cançons, tenen una bona imatge, molta presència i un cantant de veu privilegiada que de cada vegada és més carismàtic. Si, és pot dir sense por que estem parlant del millor grup estatal de rock dur dels últims anys.

Sôber "Morfologia" (1999)

Continuem amb un altre disc de la mateixa època. La noticia de la reunió de Sôber per a aquest 2010 és el que m'ha fet que recuperara aquest disc. Se que hi ha molta gent que no pot amb ells, val, per a mi tampoc son sants de la meva devoció, però pense que eren una bona banda i li donaren frescura al panorama estatal. Al igual que Hamlet, feia moltíssim que no els escoltava, però "Morfologia" està fent-me passar bones estones aquestos dies. Bon disc. El seu metall alternatiu mesclant contundència amb molta melodia crec que el van plasmar en aquest disc millor que en cap altre, i a pesar de que hi han algunes cançons fluixes la majoria son bones, i algunes d'elles de les més clàssiques del grup com "La prisión del placer", "Loco", "Cubos" "Condenado" o "Si". En fi, sempre és un plaer recuperar alguns dels discs que van marcar una època especial de la teva vida. Ara ha esperar que serà d'aquesta reunió. L'últim treball que van treure no em va interessar massa, però sincerament tindria curiositat si gravaren de nou, i també molaria tornar a veure'ls en viu.

Hamlet "Insomnio" (1998)

Hi va haver una època que perdia el cap amb aquesta banda, discos com "Revolución 12.111" (1996), "Inferno" (2001) o el que hui ens ocupa, eren, són i seràn bons treballs replets de bones cançons d'eixa mescla de hardcore i metall que tan bons resultats els va donar, i van passar pe'l meu reproductor casi a diari durant molt de temps. Els seus concerts eren autèntiques descarregues d'energia, i ho feien perfecte, però derrepent em vaig cansar d'ells. El disc posterior al "Inferno" (l'album negre), no em va acabar de convencer i els vaig perdre la pista. Aquesta setmana he recuperat aquest disc i cert és que no flipe amb ell com abans, però de tota manera l'estic gaudint molt. No hi ha dubte que és un bon treball, posiblement el millor de la seva carrera. Un disc en el que es pot apreciar una clara evolució respècte al anterior "Revolución 12.111", fent unes lletres més currades, tinguent un so més net, siguent un poc menys agressiu (Sols un poc eh, que ací també hi ha canya) i sobretot més melodic, algo que va ser criticat pe'ls fans més trallers. Hi ha grans temes en aquest disc, "Tortura - visión", "Tu medicina", "Dementes cobardes" o "Muérdesela" són pura dinamita, on la potència de les guitarres mesclen a la perfecció amb els berretjos del Molly. I "1998" i "Antes y despues" ens mostra la cara més melodica i accecible del disc, però no per això de menys qualitat, és més, per el meu gust són del millor d'aquest treball. "Insomnio" va ser el disc que els va obrir al gran públic, consolidant-los com a una de les millors bandes de metall modern estatal.
M'han agafat ganes de tornar a escoltar tots els seus vells discos, inclòs el llunyà "Sanatorio de muñecos" (1994) tenia bons moments. I perquè no danar-li una oportunitat al seus últims treballs? Pot ser que em sorprenguen i torne a obsesionar-me amb aquest grup com en el passat, mai es sap...

Los Rebeldes "Noches de luz, días de gas" (2010)

Los Rebeldes acaben de gravar un nou cd + dvd en directe en motiu de celebració del 30 aniverssari de la banda. Un treball que de segur ens farà passar bones estones a base del més pur Rock n' Roll. Aquesta nit és la presentació d'aquest treball en la Sala DF, de Cornellà de Llobregat, Barcelona. Afortunats seran els que podran assistir a aquest event tan especial d'una de les millors bandes de Rock que ha donat aquest estat.

Anem a recordar una vella actuació d'una de les seves cançons més clàssiques...