divendres, 21 de setembre de 2012

Los Rebeldes "Vicios y Virtudes" (1999)


Molta gent sols recorda a Los Rebeldes per els seus èxits dels 80, i en certa manera és normal, però molts no saben que, malgrat que els seus dies de gloria quedaren enrere, la banda de Carlos Segarra ha estat llançant discos fins l'actualitat, i tots ells són d'una qualitat indubtable.

Un dels discos que més afecte li tinc d'aquesta última època de Los Rebeldes és "Vicios y Virtudes", possiblement el disc que ha passat més desapercebut de tota la seva carrera. I no és just, perquè "Vicios y Virtudes" és un disc molt bo!! Per suposat que no arriba al nivell de joies com "Rebeldes Con Causa", "Más Allá Del Bien y Del Mal" o "En Cuerpo y Alma", però és un treball notable. 
  


Lluny queden els dies en que Los Rebeldes practicaven un rockabilly més pur. En aquest disc la repetició brilla per la seva absència. Ací hi ha una bona col·lecció de cançons que van des del rock and roll clàssic al blues, del pop al rock dur, de boniques balades a un rock d'influències llatines realment interessant... I tot això baix el segell inconfundible de Los Rebeldes, clar està.

Com pot passar tan desapercebut un disc com aquest?? No m'ho explique.

Los Rebeldes és molt més que "Mescalina" i "Meditarraneo" (grans cançons, per cert).
  



3 comentaris:

Rune Cárter ha dit...

Pues sí, para mí pasó desapercibido.
Lo escucharé porque el tema que has dejado me ha gustado.
Creo que en esa época el panorama musical estatal era bastante penoso. Es decir, independientemente de que hubiera buenos grupos, se promocionaban muchas basuras, no sé...

raúl ha dit...

creo que fue el primer concierto de mi vida, con patillas y camisa de cuadros que fui, a sentir aquello de "quiero ser una estrella". no conozco este disco, pero estos dos temas son fantásticos, especialmente deliciosamente fea: "a mis ojos siempre serás la más bonita"... great!

juanvi ha dit...

Rune, creo que te gustará el disco entero. Y si, tienes razón con lo que comentas, en el 99, como ahora, se les da mas cancha a la basura comercial que a la música hecha con el corazón, como la de Los Rebeldes.

Raúl, como mola! Yo todavia no los he visto nunca en directo, supongo que debio ser un concierto memorable. Me alegro de que te hayan gustado estos temas, la verdad es que el disco vale la pena.

Abrazos a los dos!!