dijous, 16 de juny de 2011

Extremoduro "Rock Transgresivo" (1994)

Mai situaria als Extremoduro com un dels millors grups de Rock que tenim a l'estat, per a mi hi han un grapat de bandes bastant superiors a ells, qüestió de gustos... Però m'agraden, clar que si, sempre m'han agradat, de fet conserve quasi tota la seva discografia original, i a pesar de que no gaudeixc de tot el que han fet, pense que tots els seus discos tenen cançons genials. El Robe ha demostrat des del principi amb la seva música que és un artista únic, amb molta personalitat, i amb un talent especial per escriure cançons, malgrat que no sóc fanàtic de la seva obra ho reconec, per això Extremoduro estan on estan.

Més tart eixiren moltes bandes que, més que estar influenciades per ells, els copiaven. Els més famosos serien Sinkope o sobretot Marea, bandes que sempre m'han paregut molt poca cosa, però hi han molts més, grups que copien a Extremo es conten per centenars.

Del nou disc que acaben de publicar encara no puc opinar, tinc que escoltar-lo més, però sembla que porta la mateixa línia que el d'abans, un treball que no em va acabar d'agradar. Però ara que el Robe i companyia tornen a estar d'actualitat m'han agafat ganes de tornar a escoltar els seus vells discos, i la veritat és que estic gaudint bastant, sobretot amb aquell genial "Rock Transgresivo". Aquest va ser el seu primer disc que vaig escoltar, mel regalaren en cassette en el meu aniversari dels 14 o dels 15, si no recorde mal.

En aquella època Extremoduro no eren la gegantesca banda que són ara, hui en dia omplin estadis i agraden fins a molta gent que no li agrada el Rock, és fàcil trobar-te a gent que li agrada Shakira i semblants i que flipe amb ells, abans era més bé tot el contrari. Han canviat molt les coses per al Robe i companyia.

En realitat aquest no fou el seu primer disc, com molts pensen. El primer llançament dels extremenys fou una maqueta amb el mateix títol de 7 temes allà per l'any 89. Poc després foren fitxats per Avispa Music i gravant una cançó més (Amor Castúo) llançaren el seu primer lp oficial, aquesta vegada anomenat "Tú en tu casa, nosotros en la hoguera". Anys després, concretament en 1994, quan la banda ja havia tret discos com "Somos unos animales", "Deltoya" i "¿Dónde están mis amigos?" el reeditaren gravant 3 cançons més per acabar de donar-li forma al disc més autèntic de Extremoduro.

Una cosa que no he entès mai és perquè deixaren fora un temasso com "Amor Castúo" en l'edició definitiva de Rock Transgresivo, per a mi eixa cançó està a l'altura de les millors cançons del disc, afortunadament més tart va ser la cançó que elegiren per obrir el seu disc en directe.

És cert que en aquella primera època no tenien tanta experiència com a músics, ni tenien els mitjans necessaris per fer una bona producció, de fet, tingueren que vendre la maqueta per adelantat per aconseguir la pasta per poder gravar (curiosa història, tinguent en compte que hui són un dels grups de Rock més ben cotitzats de l'estat). Però... Que voleu que us diga, aquestos són els Extremo que més m'agraden, els més guarros i canyers.


En aquells primers dies de la banda el Robe ja apuntava alt com a compositor, per el meu gust algunes de les millors que ha fet mai estan ací, "Emparedado", "Decidí", "Romperás", "La Hoguera"... I com no, la clàssica "Jesucristo García". Menció especial també per als tres temes que gravaren per a la reedició, ells foren "Adiós abanico, que llegó el aire", "Te juzgarán sólo por tus errores (Yo no)" I "Caballero andante (no me dejeis asíii!), les cançons més curioses i entranyables del disc.

Uns quants anys després de que el Robe composara aquestes cançons va entrar a la banda Uoho, el genial guitarrista de Platero y Tu, i amb el seu treball li donà molta més qualitat a la banda musicalment.

Siguent objectius és possible que treballs com Agíla o Canciones Prohibidas siguen millors, però Rock Transgresivo sempre és el disc que més gaudeixc quan torne a repassar la seva discografia, algo que faig molt de tant en tant.

6 comentaris:

raúl ha dit...

mi hermana pequeña (adolescente entonces) se volvía loca con ellos. era fan auténtica. yo me hice un poco fan también, por contagio, y porque eran unas canciones cojonudas, vamos. robe es un letrista de extraodinario nivel, en mi opinión, un auténtico poeta urbano. tampoco conozco el nuevo disco, pero me alegra que haya desbancado en ventas a lady gaga.

Johnny Dibud ha dit...

Crec que et vaig comptar un matí que una de les vegades que els vaig veure en directe va durar el concert 17 minuts. En fi, deixant l'anècdota, és un grup que depenent del tema en qüestió m'agrada prou. Abraçada.

Chals ha dit...

Jo els vaig descobrir amb Deltoya, el següent en caure va ser aquest Rock Transgresivo, pense que més que una banda de rock es tracta de un bon cantautor de rock, sense llevar-li merits a Uge, qui durant anys li va donar eixe so tan característic a la guitarra. Per cert busca a Uge que te un disc en solitari y prou bo. Un plaer recordar aquest grup, el que pasa és que he perdut els seus discos, segur que en el muntó de serie media estan tots, el deltoya si que m'apeteix.
Salut company!!

juanvi ha dit...

raúl: és cierto, Robe es un gran letrista, aunque tiene algunas que no me gustan. Yo también me alegro de que haya superado a la Gaga en ventas, eso en estos tiempos es todo un logro para una banda de rock.

Johnny: si, me'n recorde. Que fort... en aquella època el Robe pareix ser que estava molt mal, no és l'única història que he sentit. Ja, a mi tampoc és un grup que m'agraden totes les cançons, però en tenen de molt bones.

Chals: Deltoya em sembla un bon disc amb cançons molt destacables com la pròpia "Deltoya", "De acero" o "Ama, ama, ama y ensancha el alma". No sabía lo dels disc del Uge, el buscaré. Gràcies per la recomanació!

Abraçades!!

Zeppy ha dit...

Con diferencia el mejor album de Extremoduro. Despues vinieron cosas muy buenas, pero ya jamás consiguieron algo parecido.
Un saludo.

juanvi ha dit...

No sé si será su mejor álbum, pero siempre me ha parecido su disco más auténtico.

Un saludo y gracias por pasarte por aquí!