The Jesus and Mary Chain van ser una d'eixes bandes que demostraren que es poden fer grans cançons amb 3 acords. La seva música tenia un encant tan especial que a pesar de ser senzilla i per moments repetitiva, era genial.Clarament influenciats per llegendes com The Stooges, The Velvet Underground o The Beach Boys, el seu estil va des del rock més directe i canalla, al caos més absolut. O dels sons obscurs i sinistres a la melodia pop perfecta. El que més m'agrada d'aquesta banda és el rotllo macarra que li donaven a les seves cançons, i pense que en "Automatic" això queda ben reflectit.
Allunyats del noise més extrem dels seus inicis, el disc està compost per 12 bones cançons que la majoria d'elles s'apropen més al rock & roll, però sempre amb el seu toc personal i alternatiu. Entre elles hi han verdaderes joietes com la maxacona "Blues from a gun", que l'aplastant riff de guitarra em fa pegar cabotades com un boix. "Beatween planets", que em fa tararejar l'estribillo una i altra vegada amb el seu pop-rock fresc. O una de les millors de la seva carrera, la sensacional "Head on", cançó que versionetjaren majestuosament els Pixies en l'últim disc que publicaren, aquell sensacional "Trompe le Monde".
Sempre és bon moment per recordar a una de les bandes més especials dels 80, i escoltant un treball com "Automatic" és una bona manera de fer-ho.
5 comentaris:
No conocía al grupo, y me han sorprendido bastante.
Sin duda, si hay algo que me gusta de la música es que siempre estamos aprendiendo cosas nuevas.
Un saludo.
Juanvi, q bons! J&MC van ser grans molt grans. Si be jo hem quede amb Darklands amb eixe rotllo més oscur i planetjador, este Automatic té autèntiques bombes de rollotjeria i un tema que a mi encara hem posa els pels de punta "Between planets", una perfecta canço pop ideal pera alçarte el anim en dies tan gelats com estos.
Paxa Juanvi!! pasaba a saludarte y me encuentro este cambio en tu casa, está kojonudo, y esa foto del Page es brutal. A los Jesus estos los conozco pero me pasó como a muchos, los dejé pasar sin prestarle atención. Un abraxote Juanvi!! y feliz Falsedad...jajaj
No et pots imaginar, estimat amic Juanvi, el que va significar aquest disc per a mi i les vegades que ho escoltaria. Com diu el nostre amic Angel, els J&MC van ser molt grans. Psychocandy, Darklands, el de les cares b de singles i aquest Automatic, bufff. Ja parlarem detingudament però crec que el que millor li ve el pas del temps és precisament a aquest "Automatic". De vegades se li ha criticat per l'ús de caixa de ritmes. No estic res d'acord. Al meu criteri beneïda caixa de ritmes. Una abraçada als amics de la terreta.
Zeppy, pues me alegro de haberte ayudado ha conocerlos. No me considero fan suyos, pero me gustan, es una banda que tiene su rollo. Un saludo!
Àngel, el Darklands no el tinc, però el vaig escoltar fa temps i recorde que era un bon disc, auré de fer-me amb ell. Between Planets és genial. Un abraç!
Txino! ¿Que tal? Pues aquí estamos, como decían los Platero.... Vamos tirando. Si tio, me apetecia cambiar el diseño y organizarlo todo un poco, estoy haciendo pruebas estos dias. Feliz falsedad amigo! Abrazos!!
Johnny! Com va? El de cares b també el tinc i m'agrada bastant també. Respècte al tema de la caixa de ritmes que tenen algunes cançons d'aquest disc jo tampoc tinc cap problema, m'agraden així. Un abraç amic!!
Publica un comentari a l'entrada