dimarts, 28 de desembre de 2010

Drácula de Bram Stoker. Francis Ford Coppola. (1992)

Com sol passar en aquestos casos, les comparacións amb la novela original són inevitables. Hi han exemples de tot tipus. En molts casos el llibre és insuperable, però també hi han altres que en l'adabtació a la gran pantalla es supera a la novela original. El primer cas que em ve al cap, que baix el meu critèri aconsegueix açò últim, és amb El Padrino, aquella magistral trilogía que el mateix director del film que huí us parle va fer de, sobretot les dos primeres parts, dos obres d'art, i una de les millors trilogíes de la història del cinema, i crec que molts estaran d'acord amb mi.
En el cas de Drácula de Bram Stoker pareix que hi haja diversitats d'opinions, mentre uns creuen que l'adaptació de Coppola no és corrècta, altres no sols creuen que supera a la novela de Bram Stoker, si no que a més a més és tracta de la millor pel·licula de vampirs que s'ha fet. Tornem al de sempre, cadascú té el seu critèri.


En el meu cas no puc opinar sobre això perquè no he llegit la novela, però el que si que sé és que em pareix una gran pel·licula i és una de les meues favorites del gènere. M'agrada tot en ella, les interpretacións de Keanu Reeves, Anthony Hopkins, Winona Ryder i en especial la de Gary Oldman, encarnant al conde Drácula. Eixa fascinant ambientació neogòtica que fa que junt amb els també sensacionals efectes especials siga una experiència visual més que satisfactòria. La meravellosa banda sonora. Els ingredients imprescindibles per a una bona peli de vampirs com son la sang, la luxúria i el terror.... I sobretot, que es demostra que en una peli de vampirs es pot fer una bona història d'amor sense caure en el nyonyisme.
Ara que el vampirisme torna a estar de moda amb eixa xorrada anomenada Crepusculo és un bon moment per reivindicar pel·licules com aquesta.

8 comentaris:

Peus de drap ha dit...

A pesar que a la novel·la original, Drácula de l'autor Abraham Stoker, aquesta història d'amor no apareix, han fet una de les adaptacions cinematogràfiques millor valorades, respecte la novel·la. També cal dir que amb aqueta pel·lícula observem un canvi en l'estètica de Drácula. Ben lluny queda aquell típic traje tipo "frac" que s'utilitzava des de Nosferatu (1922). Els estilistes aposten per un arriscat treball imaginatiu de maquillatge sobre Dràcula. A més a més, volia comentar que s'observa com el director intenta fugir d'escenes carregades de decoració i utilitza un magnífic joc de sombres en algunes seqüències.
Molt bona peli, i molt bon companyia.
Un abraç Juanvi!

Zeppy ha dit...

He de reconocer que esta película es muy buena, pero de niño me obligaron a leer este libro cuatrocientas mil veces en el colegio, por lo que la tengo un poco de manía...
Un saludo y feliz año 2011.

Benet García ha dit...

Fantàstica película. Una de les meves Top Ten.
No sé si serà una adaptació correcta o no, però el que si sé es que és magnífica. Una joia del romanticisme.

juanvi ha dit...

Peus de drap: Interessant comentari. És cert el que dius, Coppola li va voler donar un altra imatge a Drácula, però no tinc cap problema amb això, per a mi és un acert, i això que m'encanta la típica estètica del Drácula de sempre. El que comentes de les sombres és genial, és un dels detalls que més m'agrada de la peli. Un abraç!

Zeppy: Entiendo lo que dices. A mi tambien mes han pasado casos similares. Feliz año!

Benet: Estic amb tu, és fantàstica. La considere una xicoteta joia del cinema de vampirs.

Gràcies per comentar als tres! I bon any!!

txinomandinga ha dit...

Felix año rockero nuevo amigo Juanvi...va un par de birras a tu salud!!
abraxotes!!

juanvi ha dit...

Feliz año colega!! Te deseo lo mejor, un abrazo!

Nahim ha dit...

Juanvi, jo he llegit el libre i si t'he de ser sincer la pel·lícula supera el llibre, en el cas que vulguis fer comparances. Una tercera part del llibre se la passa la Lucy desangant-se i ningú sap perqué li passa i la història de vegades es torna una mica ferragós de llegir. El llibre s'estuctura amb els diaris dels diferents personatges com també reflecteix en Coppola. I encara que el director diu està basada en la novel·la original, ell introdueix elements bastant originals, com l'historia d'amor. El gran encert del llibre es que va donar a coneixer al món el mite dels vampirs que ha sigut utilitzar per infinitat de llibres, films, etc. Per cert, a qui li agradi els vampirs us recomano la visió que va tenir el Joan Perucho en el seu llibre Les Histories Naturals, un molt bon llibre. Salutacions!

juanvi ha dit...

Molt interessant el que ens contes, amic Nahim. Precisament l'altre dia em vaig comprar el llibre de Bram Stoker, el que vol dir que promte ho podré comparar, però veient el que dius, pense que em quedaré amb el film de Coppola. Ja et comentaré. Respècte al llibre que recomanes, no el conec, però ho tindré en compte perquè el mon dels vampirs em pert bastant.

Gràcies pel comentari!!