divendres, 10 de desembre de 2010

Radiohead.

Sé que molts, sobretot els més puristes del mon del Rock, odien aquesta banda, en certa manera ho puc entendre, de fet, tampoc són sants de la meva devoció. De totes les bandes alternatives que pegaren als 90 aquesta quedaria bastant arrere de la cua en quant als meus gustos, hi han decenes de grups d'eixa gloriosa època que els situaria molt per d'avant, però, malgrat això, els seus tres primers discos els gaudeixc bastant, per moments es posen una mica pesats, però tenen coses interessants. No hi ha dubte que són bons músics i Thom Yorke és un bon cantant, a pesar de que a vegades abusa massa dels falsets i la seva actitud no m'acaba d'agradar, tot siga dit.

En Pablo Honey (1993) encara veiem a una banda que busca el seu propi so, les influències de bandes com U2 o Pixies són evidents, però la seva personalitat ja va fent-se notar. A pesar de ser el disc més fluix dels tres, pense que no és un mal disc, hi han bones cançons, el que passa és que l'èxit desmesurat del mega-hit "Creep" eclipsà la resta del treball, malgrat això, gràcies també a eixa cançó els donà una certa fama.



The Bends (1995) fou un gran pas endavant. L'estil seguia més o menys la mateixa línia que el disc de debut, és a dir, Pop-Rock alternatiu, alternant balades i mitjos temps amb descarregues guitarreres, però el nivell de composició era més alt, les cançons estaven molt més aconseguides, a pesar de hi haure alguna un poc avorrida, algo que per a mi els passa a tots els seus discos. El so i la producció també va ser molt superior que en Pablo Honey, i en definitiva els quedà un disc notable. Curiosament no tingué massa bona acceptació en el seu moment, tingueren que passar uns anys per a que el disc fora reconegut com cal. Per el meu gust en aquest àlbum estan algunes de les millors cançons de la seva carrera com la pròpia "The Bends", "High and Dry" o la meva preferida del disc: "Just". Una curiositat del disc és que està dedicat al desaparegut humorista Bill Hicks, un gran artista que, per cert, he descobert fa poc temps i estic flipant per un tubo amb els seus monòlegs.



Amb Ok Computer (1997), a pesar de ser un treball molt més atrevit i experimental, va ser el que els va fer grans i reconeguts mundialment. Passaren de fer cançons directes i més o menys fàcils de digerir a enrrevessar la seva música. Suavitzaren un poc el seu so i li afegiren xicotetes dosis de psicodèlia i algun toc electrònic. Normalment la majoria de crítics el consideren el seu millor disc, la seva obra mestra. Jo crec que no van desencaminats, però tampoc el situaria molt per damunt de The Bends. No seré jo el que negue la qualitat d'aquest disc, pense que té coses molt interessants i bones cançons, i és una gran experiència deixar-te portar per eixos hipnòtics riffs i eixes envolvents atmosferes, però també pense que està molt sobrevalorat. Que hi haja gent que diga que és un dels millors discos de la història o que el comparen amb tot un Dark Side Of The Moon em pareix ridícul. De tota manera això no impedeix que gaudeixca de temassos com "Paranoid Android" o "Let Down".



A partir d'ací augmentaren més el rotllo experimental i deixaren d'interessar-me. Em dona la sensació de que es creuen més cool fent discos indigeribles, cuant més raro millor, però per a mi, excepte unes poques cançons, tot el que han fet després de Ok Computer em pareix un total avorriment.

6 comentaris:

Johnny Dibud ha dit...

Em sembla inexplicable que es pugui odiar aquesta banda, però en fi, serà com tu dius, el purisme, que xungo em sembla perque odiar es massa. Per a gustos, colors. Per a mi van escriure algunes de les pàgines més originals i innovadores de la dècada dels noranta. Una altra cosa ben diferent és que com bé dius, el cantant no sigui molt simpàtic.
Del "Pablohoney" estic amb tu en això que "Creep" és tan meravellosa que eclipsa la resta. "The Bends" em sembla un tros de disc molt gran, però "Ok computer", paraules majors, em mantinc en la línia del passat que no és un disc qualsevol, és el disc dels 90. A mi també em van deixar una mica d'interessar en escoltar els següents treballs. Abraçada.

juanvi ha dit...

Johnny, qualsevol persona que conega la meva manera de entendre la música sap que no puc amb el purisme, però això no vol dir que jo puga entendre que hi haja gent que no sopor-te a aquesta banda. Radiohead (sobretot des de l'etapa posterior a Ok Computer) tenen varis factors que fan que el sector més purista del rock no puga amb ells. Ho entenc, però no m'agrada. No vull que parega que vulga d'eixar mal parada a aquesta banda, eixos tres discos em molen, el que no m'agrada és l'evolució que han tingut. Respècte a Ok Computer, sóc conscient de la seva importancia, i a pesar de que tinga alguna cançó que no m'agrada, és un treball realment sorprenent, el que passa és que he escoltat coses molt exagerades referents a ell, però bé, cadascú té els seus gustos. Jo el considere un disc important d'eixa decada, però es que els noranta van ser molt grans i hi van eixir molts grans discos i grans grups. Per a mi hi van haver molts discos millors que Ok Computer en eixa decada, però entenc el que dius. No sé, tindré que tornar a intentar-ho amb discos com Kid A o Amnesiac, però en general sempre m'han paregut discos pesadissims.

M'ha agradat molt el teu comentari, gràcies per passar-te per casa, com sempre. Un abraç!

djxesc ha dit...

Personalment sempre he tengut molt de respecte cap a Radiohead, al considerar-los un grup molt interessant i innovador. Dels tres que cites només estic familiaritzat amb The Bends i el trob un autèntic discasso! Per jo tambè hi hagueren millors bandes als 90, pero el fet que aquest grup faci el que li doni la gana (com autoeditar i regalar el seu darrer disc) fa que tinguin les meves simpaties. S'haurà d'escoltar OK Computer!

Salut!

juanvi ha dit...

Hola djxesc! Jo no em considere fan d'ells, per a rés, però gaudeixc una part de la seva música. Ara mateix estic escoltant el seu últim disc i no m'està aburrint tant com l'última vegada que el vaig escoltar, qui sap, pot ser amb el temps acabe apreciant més el que han fet despres de Ok Computer, però no crec que arriben a agradar-me realment tots eixos discos, amb el rotllo que porten ara és difícil que em convencen. The Bends és un bon disc, si algú que no coneix la música de Radiohead em preguntara per quin disc començar a escoltar-los li recomanaria eixe. Ok Computer per a mi és més sorprenent i interessant, a pesar de ser menys accecible. D'euries d'escoltar-lo. El tema de regalar el seu últim disc, autoeditar-se, fer tot el que els dona la gana i tal està molt bé, però això ho poden fer ara que son extremadament famosos i rics, i sobretot gràcies als èxits del passat, i més concretament a la repercussió de Ok Computer, pense jo... Eixe disc, ademés de llançar-los al més alt i que feren milions de fans nous, els deguera fer milionaris.

Gràcies per comentar amic!

Benet García ha dit...

Es un grup totalment desconegut per a mí. He sentit algo, però molt poc.
Intentaré posar-m'hi una mica amb ells. Crec que començaré per OK.Computer.
Per cert, et faig un link al meu blog per anar-te seguint.
www.rockfloyd.com

juanvi ha dit...

Hola Benet! Doncs, ja has pogut veure la meva opinió sobre aquesta banda. Ok Computer és un gran disc, pense que com a minim et resultarà interessant. Gràcies per enllaçar-me, salut!