Lagartija Nick "Su" (1995)

La banda formada pel que fora baixista dels mítics 091 són una de les bandes més experimentals i atrevides del rock estatal. Sempre partint d'una base rock, en la seva trayectoria han tocat una gran varietat d'estils... Noise, punk, post-punk, metall, pop, electrònica... Fins flamenco, mostrant respecte i amor a la seva cultura i a la seva terra, Granada. Això si, sempre enfocant-ho d'una manera molt personal i original.
Normalment aquestes bandes tan experimentals solen fer algunes cagades, però sols per fer sempre el que els passa pe'ls collons, ignorant modes i arrisgant-se a fracasar, ja són dignes d'admirar. Sempre m'han paregut una banda interessant, però no tot el que he escoltat d'ells m'ha agradat, alguns experiments que han fet em superen, però altres treballs com aquest em pareixen collonuts.

"Su" és el seu tercer treball, per a molts l'últim bon disc de la banda, no és el meu cas, ja que posteriorment han fet algunes coses interessants baix el meu punt de vista, però si que és un dels seus discos que més m'agraden.
Aquest disc té tots els ingredients que més m'agraden d'aquesta banda, so bestial, guitarres distorcionades roçant el metall, ritmes de bateria frenètics, riffs i admosferes obscures, tocs punk, tocs noise i unes lletres extranyes però molt treballades. Molta canya, de fet es relaxen un poc sols amb un tema.
"Su" és un disc bastant redó, pràcticament no té desperdici però les cançons que més m'agraden son "Mi chofer psicodélico", "Versiones de cody", "El amor és la víctima", "Conmigo crece el caos" i "Doble imagen", temassos que fan que t'oblides de que Antonio Arias no és un gran cantant, inclòs fan que acabe agradante la seva veu.
Un disc a reivindicar i molt recomanable per introduir-se en l'obra d'aquesta banda tan complexa.