Aquestos dies he "desenpolvat" aquest disc, i la veritat és que l'estic gaudint molt. Discs com aquest o el primer dels Rage Against The Machine, per exemple, son obres que les escolte molt de tant en tant, però les gaudeixc moltíssim. La música que feien els Peppers en aquesta època poc te que veure en el pop mainstream que fan hui en dia. Amb l'ajuda de Rick Rubin en la producció, van fer un grandissim disc , i dels més especials d'aquella època. Un treball replet bàsicament de cançons de Funk-Rock de primera qualitat, però no tot son cançons mogudes el que pots trobar ací, Flea and company demostraren que també sabien fer bones cançons lentes com "Breaking The Girl", "I Could Have Lied" o el mega-hit "Under The Bridge". En fi, sempre és un plaer tornar a escoltar l'inconfusible guitarra del John Frusciante, les impossibles línies de baix del carismàtic Flea i eixe grapat de bones cançons que hi ha en aquest disc. Tots em corejat el "Give It Away" alguna vegada, no?
4 comentaris:
Sens dubte un gran disc, amb autèntics himnes com Under the Bridge o Give it Away! Les millors cançons dels RHCP son les antigues.
Salut!
Ja ho pots dir, en aquella època molaven prou més que ara.
Salut!
Hola Juanvi, gracias por pasar por la ruta... Te agrego en my friends.
Este disco a mi siempre se me ha hecho un poco largo, me gusta mas el californication aunque sea un disco mas convencional.
Gracias a ti por agregarme. Tu blog es cojonudo!
Es cierto que con este disco se pasan un poco con el minutaje, pero aunque Californication también me gusta, prefiero este.
Publica un comentari a l'entrada