dilluns, 9 de novembre de 2009

Lou Reed "Transformer" (1972)


Es pot dir que em vaig introduir tart en la discografía en solitari de Lou Reed. Sempre m'han agradat The Velvet Underground, especialment el seu primer disc, del que soc molt fan, però el meu coneiximent de la seva carrera en solitari es llimitava als seus hits més famosos... mai és tart. Era una asignatura que tenía pendent des de feia molts anys, i no fa massa temps que he començat a introduir-me en la seva obra, que a pesar de que no la conec tota, pense que he acertat en elegir "Transformer" per començar. Que gran disc... des d'el mateix dia que em vaig pillar el vinil que estic assombrat amb aquesta col·leció de cançons que parlen de sexe, vicis i maquillatge. Òbviament coneixia un clàssic com "Walk on the wild side", però la resta del disc és igual d'imprescindible. Temes de pur Rock and Roll amb tocs glam com "Vicius" "Hangin' 'Round", "I'm so free" o "Wagon weel" són extraordinaris, però "Perfect day" i "Satellite of love" sencillament són de les millors cançons que he escoltat mai, clàssics de la música en general. I, com no, també m'agraden curiositats com "New York telephone conversation" o "Goodnight ladies", cançons que s'arrimen més al cabaret o al jazz, i que li donen varietat i molt d'encant al disc.
Crec que m'espera un apasionant viatge descobrint poc a poc l'obra d'aquest geni del Rock, Lou Reed.

2 comentaris:

Nahim de Liébana ha dit...

Sí, si, sorprent que un músic que provenia d'un monstre sorollós i truculent com la Velvet, es transformes en aquest álbum, en part, en amant de les cançons amb un deix de jazz i de cabaret. Moltes cançons d'aquest albums han estat versionades, amb desigual fortuna. Salutacions!

juanvi ha dit...

Cert, aquest home va demostrar que que era un gran compositor. El que dius sobre les versions és algo que passa moltes vegades, però bé, les originals son intocables, i sempre estaran ahí.

Gracies per comentar.

Salut!