divendres, 26 d’abril del 2013

Jefferson Airplane "Surrealistic Pillow" (1967)


És fascinant el poder que té la música en transportar-te a altres llocs o a altres èpoques; inclús, a vegades, et fa sentir nostàlgia d'una època que mai has viscut, i això precisament és el que em passa a mi quan escolte als Jefferson Airplane, especialment amb el seu disc més emblemàtic, el meravellós Surrealistic Pillow. És escoltar els primers acords de "She Has Funny Cars" i agafar una màquina del temps que em transporta directament als dies del poder de les flors, Woodstock, la marihuana i el LSD.

Què gran disc... el pop rock psicodèlic roça la perfecció amb cançons com "My Best Friend", "Today", "Comi'n Back to Me", "3/5 of a Mile in 10 Seconds" o "D.C.B.A.-25". Menció especial per a l'immensa i exitosa "Somebody to Love" i la meva preferida, eixa peça psicodèlica inspirada en el surrealisme del conte de "Alicía en el País de las Maravillas": "White Rabbit"; cantades les dos per la bellíssima i gran cantant Grace Slick, foren dos dels principals himnes del moviment hippy, la classe de cançons que marquen època.

Per al que subscriu, Surrealistic Pillow és un dels millors àlbums de rock psicodèlic que s'ha pogut tirar a l'orella, un treball plé de meravelloses cançons que olen a pau, llibertat i, per suposat, a marihuana. 

Encén una barreta d'encens, punxa el "Surrealistic Pillow, i, durant poc més de 30 minuts, el món serà molt millor per a tu.


3 comentaris:

raúl ha dit...

y si además del incienso añadimos unos monguis, o algo, ya ni te cuento!! :)

Juanjo Mestre ha dit...

No és un disc que em enganxés en la seva totalitat però té alguns grans temes imbatibles. Com bé dius un treball amb molt bona olor a pau, llibertat i a marihuana.
Abraçada.

juanvi ha dit...

Mucho mejor, Raúl, ya lo creo que si! Jejejjeej

Johnny, doncs a mi em sembla un disc molt complet. Últimament estic bastant obsesionat amb aquesta banda :)

Abraçades!!