dimarts, 20 de març del 2012

The Rolling Stones "Voodoo Lounge" (1994)

Si, jo també sóc dels que pensa que els Stones de finals dels 60 i dels 70 són inigualables e irrepetibles, ja no tornaren a ser mai tan grans, però no seré jo el que renegue de tot el que han fet després, de fet, pense que en les últimes tres dècades han gravat discos a tindre molt en compte, i un d'ells seria aquest, és més, considere Voodoo Lounge un gran disc.

Com sempre ha fet aquesta banda, en aquest disc també volgueren adaptar el seu estil clàssic als nous temps i, pel meu gust, el resultat fou excel·lent. El disc sona a anys 90, però clàssic al mateix temps, i amb una producció que em sembla encertadíssima, diria que fins i tot sona actual, podria haver segut perfectament un disc del 2012 i estem parlant d'un treball que ja té 18 anys.

Però el més important, com sempre, són les cançons, i afortunadament ací no fallaren.

Els temes més rockers com "Love is strong", "You got me rocking" o "I go wild" són autèntiques injeccions d'adrenalina, amb un Jagger escopint rock and roll com un dimoni i amb els inconfundibles riffs del tio Keith sonant ben fort, mentre que les més tranquil·les en forma de balada o mig temps com "New faces", "Out of tears", "Sweethearts toguether" o "Blinded by raimbows" em semblen del millor que havien fet en anys en eixe terreny més sosegat, cançons verdaderament emocionants. I la resta tampoc té desperdíci, ací no hi ha sobrants com en discos com Bridges to Babylon o A bigger Bang, bons treballs que hagueren pogut ser molt millors sense eixes cançons. Ací es nota que estaven inspirats.

Si, amics i amigues, la dècada de Nirvana no fou la millor època per a la banda de rock and roll per excel·lència, però encara foren capaços de crear una gran obra com aquesta.



6 comentaris:

interpreta-sones ha dit...

¿18 años ya? maremeua! a mi me parece un disco fantástico, redondo, sin perogrullar.

Redacció ha dit...

Un sospir dels Stones és sempre molt més que una alenada de qualsevol altre. Pues mira que mai he prestat masa antenció a aquest disc. Els temps corren massa ràpid amic, i tens raó, de la primera m'enrecordaba però de la segona m'agrada més ara que com la recorde. Aquest disc segur està ara en edició super mega econòmica, caurà Juanvi, gran recomanació.
Salut

Juanjo Mestre ha dit...

Estic plenament d'acord. És un gran disc, molts haurien pagat per aquest resultat final. Aquí es compleix això que no s'ha de matar el llop abans d'hora. I molt més homogeno i amb menys morralla que els altres dos que cites. Abraçada.

juanvi ha dit...

Raúl i Johnny: Ja vec que els dos esteu d'acord amb mi. Aquest és un disc que està molt lluny de les seves millors obres, però és un gran disc.

Chals: doncs jo me'l vaig comprar en un rastro, de segona mà, per 4 euros. Si el veus per ahi a bon preu no ho dubtes, t'agradarà.

Abraçades!!

Xavi Martínez (aka Da Muzz) ha dit...

Estic d'acord amb tu. De fet em sembla el últim disc a tenir en compte dels Stones. El millor desde "Tattoo You". No es una obra mestre però es molt recomanable i te el so clàssic stonià.
Salutacions

juanvi ha dit...

Xavi: jo també puc gaudir de la major part de les cançons dels seus dos darrers treballs, el que passa és que el resultat final d'eixos discos és irregular, sobren cançons. No és el cas d'aquest, que com tu bé dius, es tracta del seu millor disc des del Tatoo You.

Salutacions!