dimecres, 7 de març de 2012

Miguel Ríos: 50 años de rock y carretera.

No sé si serà recomanable aquest llibre, però és un gran noticia la seva publicació. No hi ha ningun altre artista del rock estatal que el mereix-ca més que ell. Miguel ha segut i és molt gran. No entenc com hi ha tanta gent suposadament rockera que no li té ningun respecte a aquest home. Miguel ha fet pel rock més que ningú en Espanya. Ell ja rockejava en els temps que en Espanya la música rock era considerada poc menys que un delicte. Ell va començar amb els grans concerts per a grans audiències a l'estat. Ell va ser el primer artista espanyol en gravar un disc en directe (aquell entranyable "Conciertos de rock y amor") i moltes coses més que ajudaren a normalitzar la música rock a l'estat espanyol. A banda d'això, possiblement es tarcte del millor cantant que hem tingut, de veu privilegiada, i compta amb una de les discografies més interessants de la nostra música. Swing, rock clàssic, rock progressiu, hard-rock, pop-rock, blues, balades... La seva música ha abarcat molt estils, depenent de l'època, i en tots ells ha publicat grans discos i li ha posat veu a grans cançons, moltes d'elles imprescindibles i bàsiques dins de la història de la música espanyola. En fi... espere que algun dia siga reconegut com cal, tal volta aquest llibre siga de gran ajuda, això espere.



3 comentaris:

Johnny ha dit...

Mira, estimat Juanvi, penso que és un problema que arrossega la comunitat rockera en aquest país. Res d'aquí es valora en la justa mesura a nivell general. Pot agradar més o menys, però Miguel Ríos és un referent si o si. Abraçada.

raúl fdz pacheco ha dit...

el más grande, porque creo que "la macarena" ha llegado a vender más discos que el "himno a la alegría", pero vamos, no me jodas... dentro de 50 años nadie lo dudará.

Xavi Martínez (aka Da Muzz) ha dit...

Hey, dona-li un cop d'ull a aixó.
http://soulmovers.blogspot.com/2012/03/premio-liebster.html
Salutacions