dijous, 15 de desembre de 2011

Supertramp "Crisis? What Crisis?" (1975)

No entenc eixa mania que se li ha tingut sempre a Supertramp per gran part de la comunitat rockera, és cert que la seva actitud no és molt Rock & Roll, però si parlem de qualitat musical la cosa canvia, i no parle sols de ser bons músics, que ho són i molt, si no d'haver creat grans cançons i grans discos, com aquest.

El que més m'agrada d'aquesta banda és que en els seus millors discos demostraren que es pot fer música virtuosa sense avorrir, i amb certa sensibilitat pop que feia que la seva música fora fàcil i agradable de escoltar.

Crisis? What Crisis? A banda de tindre una de les portades més genials de la història és, sens dubte, un dels seus millors treballs, una autèntica obra mestra. Un disc amb una producció perfecta, per a escoltar detingudament, amb calma, i saborejar cadascun dels seus infinits detalls. Ple de grans cançons com "Sister Moonshine", "Ain't Nobody But Me", "A Soapbox Opera", "Another Man's Woman", "Poor Boy" o "Just a Normal Day". Amb la forta presencia d'un saxo i un piano que apareixen en gran part de les cançons i sonen a gloria. Melodies precioses, tocs de Soul, temes rockers, balades, tocs progressius ... i màgia, molta màgia.

Un disc imprescindible.





9 comentaris:

Johnny ha dit...

És veritat, estimat Juanvi, mai entendré les manies de la comunitat rockera amb determinades bandes, és curiós que Supertramp sempre hagi tingut excessius detractors. Aquest disc no el tinc molt controlat però el segon tema "Just a normal day" sempre em va semblar exquisit. Abraçada.

Chals ha dit...

Pues no he escoltat aquest disc. Famous Last Words es per ara el meu disc preferit d'ells. I tens raó, el snobisme i els prejudicis de vegades són excessius.
Salut company

Da Muzz ha dit...

Encara que tenen alguns temes recomanables, no he acabat de connectar mai amb ells. La veu i les composicions de Roger Hodgson se'm travessen. Prefereixo a Rick Davies.
Salutacions

Sergio ha dit...

Me alucina este disco y en especial Anhother´s man woman ¿recordáis que era la sintonía de Informe Semanal de antaño?

juanvi ha dit...

Johnny: pues si amic, així és. Ells s'ho perden, perquè Supertramp han fet coses molt interessants, sobretot en els 70. "Just a normal day" és una cançó preciosa.

Chals: doncs quan l'escoltes t'encantarà, estic segur. Famous Last Words m'agrada, possiblement siga el seu últim disc realment bo.

Da Muzz: a mi m'agraden tant les cançons d'un com de l'altre, i també m'agraden les dos veus, encara que pense que la de Roger Hodgson és més característica. El que si que està clar és que aquesta banda ja no ha segut mai el mateix des de la fugida de Hodgson. Deurien de reunir-se, seria gran.

Sergio: Anhother´s man woman es una gran canción!! Sobretodo la parte final es acojonante!! Mira, voy a poner un vídeo de este tema ;)
Lo de Informe semanal no lo recuerdo, pero lo había oído decir.

Gràcies pels comentaris!

Abraçades!!

chatnoir ha dit...

Supertramp una banda que tinc pendent! Recordo d'haver escoltat alguna cosa d'ells a casa d'una amiga que tenia un germà fanàtic d'ells, però poca més...serà qüestió de posar-me les piles, no? ;)

Petons.

juanvi ha dit...

chatnoir: si, són una banda que val la pena, especialment els discos que gravaren entre l'any 74 i el 82.

Petons!!

raúl fdz pacheco ha dit...

yo también creo que tienen un montón de canciones extraordinarias, de las históricas, mundiales y colectivas. eso está al alcance de muy pocas bandas.

juanvi ha dit...

raúl: pues si amigo, estamos de acuerdo. Supertramp han hecho grandes cosas.

Saludos!!