dimecres, 28 de desembre de 2011

Eagles "Hotel California" (1976)

El 2011 s'acaba i és moment per fer llistes del més destacat de l'any, però ací estic jo parlant d'un disc del l'any 76.
No és que no m'agraden eixes llistes, al contrari, de fet en aquestes dates m'encanta anar de bloc en bloc llegint-les, i he descobert treballs interessants gràcies a elles, però jo no puc fer cap llista, seria massa curta, i amb això no vull dir que ara no hi han coses interessants, si no que em passe la major part del temps escoltant als clàssics i descobrint bandes i discos d'altres èpoques.

Ho sé, fer un post dedicat a un dels discos més famosos de la història no és molt original que digam, però una obra mestra d'eixa magnitud tenia que passar per ací si o si.

Hotel California és el disc que va convertir als Eagles en una llegenda, i no és per a menys, estem parlant d'un dels millors discos de la història del rock americà. Una obra redona, on totes les cançons formen una unitat que fa que el disc s'escolte d'un tiró i tingues gana de repetir. El rock d'arrels americanes roça la perfecció a base de melodies realment precioses en balades i mitjos temps com "New kid in town", "Wasted time", "Pretty maids all in a row", "Try and love again", "The last resort" o, per suposat, la sobreexplotada cançó que li donava títol al disc, eixa cançoneta que tots estem fins als collons d'escoltar-la, però que seria una tonteria negar la seva grandesa, ja que es tracta d'una cançó perfecta.
Però tot no és rock suau el que hi ha en aquest disc, als Eagles també els agradava rockejar dur, i ho feien la mar de bé, ahí estan cançons com "Life in the fast lane" o "Victim of love" per demostrar-ho.

En fi, un altre disc imprescindible que deuria de estar en qualsevol col·lecció de qualsevol persona li apassione el millor rock and roll. Una joia.

5 comentaris:

Da Muzz ha dit...

Un disc imprescindible d'una banda imprescindible. Millor que tots el discos que s'han publicat aquest any.
Salutacions

raúl fdz pacheco ha dit...

a veces pasa, lamentablemente, el brillo de una canción es tan grande que eclipsa todo lo demás, acusaciones jethrotuleras de plagio al margen.

chatnoir ha dit...

uffff un disc que em porta moltíssims records! ;)

Petons.

Chals ha dit...

Primer que res dir-te que la capçaera m'encanta. Un tros de disc per a tindre guardat en una vitrina. L'americana que es fa ara encara no ha superat aquesta meravella.
EL recuperaré a la teva salut.
Un fort abraç Juanvi, espere que el pròxim any et porte molts més bolos, i el nou disc de Carcoma!!!!!
Feliç any 2012.

juanvi ha dit...

Da Muzz: Ja ho pots dir amic, no crec que hi haja cap disc d'ara que li arribe a la sola de la sabata.

raúl: pues si, eso es cierto, y es una verdadera lástima, por que esa canción la conoce todo el mundo, pero muchas de esas personas seguro que no han escuchado nunca este disco, y se trata de una maravilla, todas las canciones son muy buenas. Ostras! Pues no sabía nada de lo de Jethro Tull, me lo podrías aclarar, please?

chatnoir: m'alegre de que et porte bons records. Tots tenim discos amb els que ens passa això. Petons!

Chals: si! El tío Keith, el puto amo!! Totalment d'acord amb el que dius Carlos, el rock americà que es fa hui en dia no aplega a eixos nivells, i mira que hi han bandes que pràctiquen eixe estil ara mateix, massa diria jo.
Jejejeje sería gran que poguerem gravar nou disc, ganes no en falten, i cançons tampoc! El que falta són diners :)

Gràcies a tots pels comentaris! Us desitge un feliç any a tots i a totes, un abraçada ben forta!!