dimarts, 8 de novembre de 2011

Paul Di'Anno 05-11-2011 (València)

Com he dit en altres ocasions, Iron Maiden són la meva banda de Heavy Metal preferida, adore a molts grups del genere com Judas Priest, Metallica, o Pantera, però la Doncella és algo molt especial per a mi. Els he vist en varies ocasions i sempre han segut experiències intenses, però del que no havia pogut gaudir encara era d'un show en el que s'interpretaren les cançons dels seus primers dos discos amb el seu cantant original, l'entranyable Paul Di'Anno. Quan vaig veure que venia a València no m'ho vaig pensar i enseguida vaig comprar l'entrada.

Del que ha fet aquest home en solitari no coneixia res, ho reconec, però suposava que el repertori seria basat en els llegendaris discos que va gravar amb els Maiden, i així va ser.


És possible que algú eixira decepcionat del concert, pot ser per no saber el que li esperava. Jo ho tenia clar, no anava a ser un concert de Iron Maiden, ni paregut, i la veu de Di'Anno no anava a ser la mateixa, han passat molts anys, i per si fora poc eixa nit la tenia cascada, però... ei! Les cançons d'eixos dos primers discos de Maiden són irresistibles! I estava segur de que portaria una bona banda, per tant, ja tenien que anar mal les coses per a eixir decepcionat del concert.

"Prowler", "Charlotte the Harlot", "Phantom of the Opera", "Running Free", "Wrathchild", "Murders in the Rue Morgue", "Killers" ... Yeah! Les cançons més rockeres i macarres de tota la carrera de Iron Maiden! M'encanten aquestes cançons, i per a mi fou un plaer corejar-les a uns pocs metres de l'home que li va posar veu en el seu dia, eixe metal-head amb alma de punk que ens va deleitar amb una endimoniada cover del "Blitzkrieg Bop" dels Ramones per finalitzar el show.

Up the Irons!!

7 comentaris:

Zeppy ha dit...

Me quedé con ganas de ir a verle a Madrid, pero finalmente caí en el error de pensar "Bah, no es Iron Maiden..." pero ahora al leer la crítica y ver las canciones que tocó, creo que hice mal, y que me he perdido un espectáculo impresionante.
Para la próxima vez, no cometeré el mismo error.
Un saludo.

Simu ha dit...

Jo el vaig veure a Balaguer (?¿?) fa bastants anys i em va agradar molt, sobretot per l'efecte nostàlgic. En canvi, tot i ser un fan de Maiden no els segueixo des de la marxa de Bruce Dickinson després de Fear Of The Dark i no els he vist mai en directe!!!!! Si tornen per aquí amb Bruce Bruce hi hauré d'anar si o si.

Salut!!!!

Chals ha dit...

Ja et dic que no conec la carrera dels Maiden, no sabia que va haver un primer vocalista abans del Dickinson. Ara ja se alguna cosa mes, gràcies mestre.
Salut

raúl fdz pacheco ha dit...

el tío tiene una pinta... como para pedirle dinero prestado, vamos! nunca he seguido a los maiden, la verdad, así que poco puedo comentar. me quedo con ganas de escuchar ese cover ramoniano, eso sí.

juanvi ha dit...

Zeppy: hombre, de este concierto a uno de Iron maiden hay un trecho, pero solo por lo que hizo este hombre con ellos en el pasado ya lo considero una leyenda del mundo del metal, así que había que ir a verle. Por otro lado, sentir esas canciones en vivo, tocadas por una buena banda y cerveza en mano fue un placer, a pesar de que el tío Di'Anno ya no es el que era.

Simu: imagine que sabràs que Bruce Dickinson, al igual que Adrian Smith, tornaren a la banda fa ja onze anys, i, per cert, gravaren un gran disc amb el seu retorn, el genial Brave New World. Si t'agraden els Maiden has de veure'ls, en directe són brutals!!

Chals: tu si que eres un mestre! Ja sé que el Heavy Metal no és el teu fort, però jo et recomane que escoltes els seus primers dos discos, el de títol homònim i Killers, els Maiden mai han tornat a sonar tan rockers com en eixos discos, i la veu de Di'Anno no és la típica veu heavy, i a pesar de no tindre un gran registre, com si que el té Bruce Dickinson, té un timbre especial. Crec que poden agradar-te.

raúl: si tío, cuando vi vídeos actuales de este hombre me quede flipado, me costó reconocerlo, acostumbrado a verle en las fotos de los discos cuando era joven y estaba delgadito... Los años no pasan en balde, y me da que este no se ha esforzado mucho en cuidar-se, más bien lo contrario.

Gràcies pels comentaris!

Abraçades!!

Anònim ha dit...

Sólo he leído malas criticas de esa noche y poner a Paul " a caer de un burro"..

Lo cierto es que pienso como tú, yo sabía que Paul no ha llevado muy bien el paso de los años.

Pero para mi también era irresistible el estar a dos palmos cantando esos temas míticos de los primeros Maiden.

juanvi ha dit...

Anónimo: si, sé que mucha gente salió decepcionada del concierto, pero, a pesar de todo, mis colegas y yo lo pasamos en grande.

Gracias por comentar, y un saludo!