divendres, 25 de novembre de 2011

Led Zeppelin "In Through The Out Door" (1979)

Si, sóc dels que pensa que "In Through The Out Door", l'últim disc de Led Zeppelin, és un gran treball. Està clar que tant aquest com l'anterior, "Presence" , no arriben a la grandesa de tots els altres (el "Coda" no el conte), ja que estem parlant d'alguns dels millors discos de la història del rock, però són grans també.

Sé que a molts fans de la banda no els agrada aquest disc, i la veritat és que no ho entenc. Val, la producció és diferent, es nota que els anys vuitanta hi eren aprop, els teclats guanyen protagonisme mentre que les guitarres queden més en segon pla, és cert, però el que realment importa és que les cançons siguen bones, i aquest disc no té deperdició. A més, és d'agrair que en aquest treball passaren pel seu filtre tocs d'altres estils que no acostumaven a tocar, com el country o la música llatina, i que donaren tan bons resultats.

Detractors d'aquest disc, feu-me cas, doneu-li un altra oportunitat a "In Through The Out Door", al cap i a la fi, estem parlant de Led Zeppelin, i això són paraules majors.

7 comentaris:

Da Muzz ha dit...

Òbviament es un treball inferior a les seves obres mestres, però a mi sempre m'ha agradat. El considero el seu disc de rock simfònic.
Salutacions

juanvi ha dit...

Da Muzz: clar, qualsevol dels seus discos fins al Physical són insuperables. Jo mai l'havia considerat el seu disc simfònic, però entenc que així el consideres, la veritat és que una cançó com Carouselambra si que diria que és un tema simfònic.

Salutacions, i gràcies per comentar!!

raúl fdz pacheco ha dit...

atreverse con otros estilos siempre genera rechazos, muy pocos consagrados resistieron la multidisciplinareidad sin quejas.

juanvi ha dit...

raúl: tienes razón, pero también es cierto que unos lo saben hacer mejor que otros. En el caso de este disco, Led Zep supieron coquetear con otros estilos y les salió estupendamente. Ahí tienes una canción como "Fool in the rain" con ese canvio rollo música brasileña, y queda super bien! O la canción del vídeo "Hot dog", puro country rock!

juanvi ha dit...

Por cierto raúl, tela con la palabrita "multidisciplinareidad" eso cuesta un huevo de pronunciar! Jejejeje!

Gracias por comentar, un abrazo!!

Simu ha dit...

LA veritat és que el tinc poc escoltat. Vaig tenir el vinil amb l'embalatge original a les meves mans a la darrera fira del disc de Barcelona (la de les Cotxeres de Sants) però al final no me'l vaig quedar. Rebuscaré la còpia en CD que tinc per aquí i el tornaré a escoltar.

Salut!!

juanvi ha dit...

Simu: com comentavem més amunt, és un disc clarament inferior a qualsevol de les seves obres fins al Physical, però és un bon disc, de fet, diria que m'agrada més que Presence. Torna'l a escoltar, val la pena.

Gràcies per comentar!

Salut!!