dissabte, 24 de setembre del 2011

R.E.M. "Green" (1988)

En poc temps dos notícies han tingut un fort impacte sobre mi, una bona i l'altra... mala. La bona és que Los Enemigos, una de les bandes de la meva vida, tornen per a fer una gira, la mala supose que ja sabreu quina és, no? Si, és possible que retirar-se no siga tan mala idea, però si has admirat sempre a aquesta banda és inevitable no sentir-te un poc mal.

Reconec que mai he segut un gran fan de R.E.M. però sempre m'han agradat, la seva música sempre ha estat ahí, des del principi, la veritat és que sempre li he tingut un gran afecte a aquesta encantadora banda. Vaig tindre l'oportunitat de veure'ls en directe i, malgrat que els seus temps de gloria ja quedaren arrere, vaig gaudir molt del seu show. L'únic mal record d'aquella nit és que tenia al meu costat una colla de bakales que ni ells mateixos sabien que feien allí, segurament creurien que el concert es basaria en una versió de dos hores de duració de "Losing My Religion", perquè és l'única cançó que es coneixien. Però a banda d'això, el concert fou memorable.

Aquestos dies la música de R.E.M regna en casa, no puc evitar-ho. Ara mateix tinc el "Green" en el reproductor, que gran disc... Possiblement siga, junt amb "Document", el seu disc disc que més he gaudit. Tot el que més m'agrada d'aquesta banda està ací: rock guitarrer, folk, pop, obscuritat, melodies precioses... I unes quantes cançons d'eixes que t'acompanyen tota la vida des de la primera vegada que les escoltes: "Pop song 89", "Stand", "The Wrong Child", "Orange Crush", "Turn You Inside-Out"... Una meravella.

Doncs si, R.E.M. es separen, però per sort aquesta banda ens ha deixat un gran llegat, i això no pot fugir a cap lloc.

Com diu el meu amic Nahim... Gràcies per la música R.E.M.!!

7 comentaris:

Redacció ha dit...

Pues si Juanvi, una gran banda. I valenta decisió la de deixar-ho quan encara podríen haber tret més rendiment econòmic als seu concerts...ahí estan els Rolling Stones. Document es genial, a mí m'agraden fins i tot els que menys agraden a la crítica. Era bon moment per a deixar-ho.
Salut.

Xarrupampolles ha dit...

Jo no soc massa seguidor de REM, no sé per què. Ho he intentat moltes vegades però mai m'han acabat d'enganxar. Pel que fa a l'eterna discucció, deixar-ho, continuar, les dues decisions són igual de respectables. Igual que si algun dia decideixen tornar, benvinguts seran. Cadascú és lliure de fer amb la seva carrera el que vulgui. De vegades jutgem amb massa arrogància les vides dels demés.

Salut!!!

interpreta-sones ha dit...

ya lo he comentado en algún blog, yo creo que se han ganado el derecho a hacer lo que quieran, separarse, juntarse con otras formaciones, tocar la flauta en el kilimanjaro o lo que quieran. su legado para la historia de la músia es enorme.

Juanjo Mestre ha dit...

El "Green" és un disc infalible en el temps, encara sona fresc i alternatiu.

Aposto que si ho arriben a deixar en el 97, s'haguessin convertit en les muses musicals en qui tot Déu es fixaria i aclamaría. Penso que s'han cremat en els últims anys. Tot i això, es poden rescatar cosetes dels seus últims discos.

Abraçada, estimat Juanvi.

Nahim de Forvik ha dit...

Eis Juanvi! Mercès per la referència! El Green es un disc inmens. Per a mi, potser hi han dues cançons que tenen un nivell un xic baix, que són "I Remember California" i la que no té nom. Lo altre es senzillament espectacular. Mira el "Turn Inside-Out" del seu vídeo Tourfilm. Brutal. Una de les cimeres del grup d'Athens. Jo vaig descobrir els R.E.M. gracies a al "Stand". I si llavors havia algun critic que tenia dubtes de la qualitat del georgians, en el disc hi havien talls que setaven catedra com el "World Leader Pretend" o "You Are the Everything". Potser amb el temps aquest àlbum ha quedat una mica eclipsat per el Out of Time o el Automatic for the people, però no s'ho mereix, sens dubte és un disc dels grans. Una abraçada i salutacions!

djxesc ha dit...

Mai he m'he endinsat dins la seva discografia, però m'ha fet pena que se separin, per tot el que van suposar com a iniciadors del rock independent a America. I el darrer, Collapse into Now, no està malament!

Salut!

juanvi ha dit...

Chals: si, la veritat és que no em sembla malament que ho deixen. Home, jo el que dius dels Stones no ho vec igual, tindre huí en dia l'oportunitat de veure'ls tocar ho vec més com una benedicció per als que sóm fans d'ells, tot l'altre no m'importa, de fet espere ansiós la notícia d'una nova gira. Tornant a R.E.M., "Document" és un dels seus millors treballS, sens dubte.

Simu: estic d'acord amb el que dius, són lliures de fer el que vulguen, faltaria més!

raúl: amén!

Johnny: si ho hagueren deixat en el 97 haguera segut una carrera impecable. Si, és cert, en els últims treballs també tenen coses bones.

Nahim: a mi del "Green" m'agrada tot, hi han cançons més destacables, clar que si, però em pareix un disc redó. Tens raó, el "Turn Inside-Out" del Tourfilm és brutal, la veritat és que eixa filmació es espectacular tota completa. Estic d'acord, aquest disc deuria de ser més reconegut.

djxesc: si l'últim disc t'ha agradat, prova amb algún dels seus clàssics, aquest, per exemple, sería una bona opció. pense que t'agradarà.

Abraçades per a tots amics meus!!