dimarts, 5 d’abril de 2011

5 d'Abril, una data negra per al Grunge.

Curiosament dos de les figures més importants del rock dels 90 ens deixaren un 5 d'Abril.


Tal dia com hui fa nou anys va morir Layne Staley, el carismàtic vocalista dels Alice in Chains, després de passar un autèntic infern per culpa de les drogues. A banda del seu desbordant carisma i talent, Layne tenia una veu única, una de les senyes d'identitat d'aquella gran banda. Per a mi una de les tres millors veus del Grunge junt amb la de l'Eddie Vedder i la del Crhis Cornell.

Tal dia com hui també, però uns quants anys més arrere, concretament en l'any 94, va morir Kurt Cobain, la figura més rellevant del rock alternatiu, als 27 anys d'edat. La història ja la sabeu tots, però el ben cert és que ens va deixar una de les ments més creatives de la història del rock.

Que serveix-ca aquest xicotet article per recordar a aquestos grans artistes que ens han fet passar tantes bones estones en el llarg de les nostres vides. Perquè, encara que ells ja no estan entre nosaltres, la seva música mai morirà.

Hui és un bon dia per recuperar joies com In Utero o Dirt un altra vegada.



6 comentaris:

SERGI ha dit...

Ostres no sabia d´aquesta coincidència, la veritat és que les cançons d´Alice in CHains eren molt bones i la veu del cantat un fet remarcable al seu só, sobre Nirvana que es pot dir ja, per a mí una auténtica revolució per la música i la difusió del moviment grunge, fent una música poc escoltada fins les hores quasi popular i de radiofórmula

raúl ha dit...

abril fatídico. primavera negra. black hole sun. anyway. vaya dos piezas hoy. rico, rico!

Txals ha dit...

Recorde el dia que va sortir en les notícies. Un impacte gran, encara estava digerint In Utero, el que per a mi és el seu millor disc.
Llàstima.

Johnny Dibud ha dit...

Precisament ahir, sense saber res d'aquesta data vaig estar veient un documental que tenia pendent sobre el grunge i aquells anys i que anaven els dos. Abraçada.

djxesc ha dit...

Ja és conincidència que morissin el mateix dia... quines grans pèrudes, tot i que darrerament enyor molt més en Layne que no en Kurt.

Salutacions!

juanvi ha dit...

Una curiosa coincidència, si. Foren dos grans pèrdues, però no les úniques, en aquells anys les drògues feren molt de mal en Seattle. També ens deixaren Andrew Wood i Shannon Hoon, una llàstima...

Salut companys!!