Ja que en pocs dies tindré el plaer de veure al Loco una altra vegada estic passant-me tota la setmana llevant-li la pols als seus vells discos, aquells que marcaren una època. Lògicament el que més estic escoltant és el seu mític disc en directe "A por ellos...", un grandíssim treball que per el meu gust és un dels tres millors discos en directe del rock espanyol, junt amb el "Ante todo mucha calma" de Siniestro i el "Rock & Rios" de Miguel Ríos.La banda passava per el millor moment de la seva carrera, eren posiblement la banda de rock més exitosa de tot l'estat, tots els discos que havien gravat fins eixe moment eren molt bons, en directe eren imbatibles... I tot això va quedar ben plasmat en aquest meravellos doble en directe.
Sols tenien un inconvenient, i és que Sabino (Principal compositor en aquella època) feia poc temps havia deixat els escenaris per problemes amb les drogues i tingueren que buscar un sustitut, Xavi els va demostrar que li sobraven habilitats per defendre el repertòri i es va convertir en el nou Troglodita. Però el gran Sabino no es va voler perdre el gran aconteciment i li va fer front als seus dimonis personals pujant per a la ocasió a l'escenari siguent finalment tres guitarristes en acció.
El repertòri de les cançons va ser genial, fent-li un repàs a pràcticament tots els seus èxits mostrant-nos totes les seves facetes: la més dura, la més baladistica i tranqui, la més rock and rollera i també la més intimista, on demostraven que eren capassos de dominar altres estils que s'allunyaven més del rock, com el swing o sons més cabareters.
La veritat és que en aquells temps pocs podien competir amb cançons com "La mataré", "Ya no puedo bailar" "Rock suave", "Besos robados", "El Rompeolas", "En las calles de Madrid" o "Barcelona ciudad", per citar-ne sols algunes, que en aquest disc estan interpretades de forma excelent. Però personalment m'agradaria citar-ne dos que sempre he destacat en aquest directe: la primera seria la fabulosa versió que fan del seu clàssic "Cadillac Solitario", on apleguen a moments de pura màgia. I la segon, la brutal "Autopista", que en aquesta versió en directe li pega mil voltes a la original convertint-la en un dels millors moments del concert.
Un disc imprescindible.
7 comentaris:
Hola! He visto a Loquillo y los trogloditas en el blogroll de El rey Lagarto y no he podido evitar pinchar para fisgonear ^^
Es uno de los discos imprescindibles, que no tengo en original y que "dejaré" que me regalen este año en navidades, así por fin lo tendré original y evitaré que me hagan un regalo desastroso ;)
Totalmente de acuerdo contigo, para mí esos tres directos que dices también son los mejores, desprenden fuerza a raudales.
Tienes razón en que autopista es un temazo... Cadillac solitario también, pero está muy trillada ya...
Nada, encantada de haber conocido tu blog y que lo pases bien en el concierto!
Saludos!
Un buen regalo, sin duda. Tienes razon con lo que dices de Cadillac solitario, es un tema que está muy quemado, però un gran tema, y sobretodo la versión de este directo, que se sale.
Muchas gracias por pasarte por aquí. Será un placer para mi también leerte.
Saludos!
Gran nit de rock & roll la q vam tenir anit, ah Juanvi?? Em van encantar els 3 concerts, xo sobretot el de Loquillo. Hui estava mirant vídeos q han penjat al youtube, i se m'han posat els pèls de punta de nou. Vore Autopista i La mataré en directe no té preu! M'ho vaig passar de categoria, hem de repetir més voltes, q estes coses bones no s'han de perdre. '¡Siempre hay un lugar donde ir...en la autopista!' Salut xaval!
Suposo que gaudirias en l'esdeveniment, no vaig poder anar. És cert que la versió d'aquest directe de Autopista és collonuda. Jo et afegiria als 3 directes que nomenes nacionals, el Últim concert de 091 i el "En directo" de Burning. Salutacions.
Jose, jo també m'ho vaig passar molt bé! Tens raó, tenim que estar atents, sempre que vinguen per ací, allà que ens anem!
Johnny, Si, va valdre la pena. Tens raó, eixos dos directes mereixen ser nombrats també com a uns dels millors directes del rock estatal, el que passa és que els tres que vaig citar son discos que els tinc molt més escoltats i mel's aprècie més.
Gràcies als dos per comentar. Només puga vullc fer una resenya més detallada del concert.
Salut!
Curiós el Loquillo. Sóc del parer que ha parit cançons inoblidables en el repertori de la música feta a l'estat. Amb el que no combrego tant és amb el personatge: Xulesc fregant el rídicul, gaudint de verborrea però que sempre cau en sac foradat i moltes vegades no ha sapigut entendre la terra que l'ha vist neixer. Malgrat l'ultim que he dit,si que ha sapigut posar un punt de clase que li falta a molts de grups espanyols. Del tot cert amb el que dius, i jo amés ho vaig viure. El Morir en Primavera es dels millors álbums que va parir i el disc en directe en dóna fe, malgrat que el Sabino ja no hi era. Salutacions!
Entenc el que dius Nahim, però ja saps que a mi del Loquillo m'agrada tot, inclòs eixa xuleria extrema que sempre la caracteritzat. Estic dacord amb que Morir en Primavera és un dels seus millors treballs, sols per tindre una joieta com El Rompeolas en ell ja el fa un disc molt en tindre en compte, però la resta deltreball és també molt bo. Quan gravaren el dirècte Sabino ja no hi era oficialment a la banda, però si que va tocar en ell, va tornar per a la ocasió. Salutacions amic!!
Publica un comentari a l'entrada